Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  carteig, n m
  • es  carteo, n m
  • fr  jeu de la carte, n m
  • en  card play, n
  • en  play, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Esport > Esports mentals > Bridge, **Denominació catalana 1: Conversió (nom a partir de verb) **

Definition
Fase d'una mà posterior a la subhasta en què els jugadors juguen les seves 13 cartes amb l'objectiu de guanyar bases.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carteig

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma carteig.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada: es tracta d'un nom creat per conversió a partir del verb cartejar (derivat, al seu torn, de carta, a partir del sufix -ejar), que en aquest àmbit s'utilitza com a verb intransitiu referit a 'gestionar les cartes després de la subhasta'. Aquest verb ja apareix en diccionaris catalans amb altres significats relacionats amb el joc de cartes (com a sinònim de escartejar, amb el sentit de "Barrejar les cartes de jugar", i referit a "Jugar les cartes falses per temptejar el joc"). (1) Pel que fa a la formació, cal tenir present que el sufix -ejar és molt productiu en la formació de verbs, tant transitius com intransitius, amb significats diversos (iteració, producció o creació, emissió, estat físic, etc.).

    ·És la forma utilitzada habitualment i es documenta en textos de l'àmbit.

    ·Té el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és una forma molt consolidada.

    Formes desestimades

    -joc: Aquesta forma no té ús amb aquest significat segons els especialistes.

    (1) Vegeu ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    [Acta 726, 30 de setembre de 2024]
  • ca  cartel·la, n f
  • es  cartela

Comunicació > Publicitat

Definition
Pla o fragment d'un pla d'un espot on apareix un text sobre un fons blanc, negre o de color.
  • ca  cartel·la, n f
  • es  cartela

Comunicació > Publicitat

Definition
Cartell que s'utilitza per a fer sobreimpressions.
  • ca  cartera rèplica, n f
  • es  cartera de réplica, n f
  • es  cartera duplicada, n f
  • es  cartera equivalente, n f
  • es  cartera réplica, n f
  • es  cartera replicante, n f
  • fr  portefeuille de réplication, n m
  • fr  portefeuille réplicatif, n m
  • it  portafoglio replicante, n m
  • pt  carteira replicante, n f
  • en  duplicating portfolio, n
  • en  replicating portfolio, n

Economia > Finances > Mercats financers

Definition
Cartera que reprodueix els valors que figuren en un índex borsari de referència i la seva ponderació.

Note

  • 1. El plural de cartera rèplica és carteres rèplica.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes replicar, replicació i cartera rèplica:

    S'aproven els termes replicar, replicació i cartera rèplica, tots tres calcs de l'anglès, pels motius següents:

    ·són formes molt conegudes dins l'àmbit de les finances i s'utilitzen amb normalitat entre els especialistes;

    ·tot i que són clarament d'influència anglesa, poden considerar-se també acceptables en català, tenint en compte alguns dels sentits ja normatius, normalitzats o recollits en obres referencials de rèplica i replicar, que remeten clarament a la mateixa idea de 'reproducció' a què remeten aquests termes de finances:

    oel diccionari normatiu, per exemple, recull rèplica com una "Reproducció d'una obra d'art feta pel mateix autor o supervisada per ell";

    orèplica és també un terme normalitzat ja pel Consell Supervisor en l'àmbit de la informàtica amb el sentit de "Conjunt de fitxers situats en un servidor que conté una còpia exacta de llocs web o d'altres servidors, per a facilitar-hi l'accés o agilitar-ne la consulta";

    oen l'àmbit de la biologia, finalment, és ben conegut el concepte de replicació del DNA, que fa referència al procés de síntesi pel qual una molècula de DNA es divideix en dues molècules filles idèntiques;

    ·en les altres llengües romàniques també s'utilitzen les denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector, que asseguren que difícilment podran substituir-se per altres solucions.

    Es descarten les formes reproduir i reproducció (com a alternatives a replicar i replicació, respectivament) perquè no tenen ús. Tampoc tenen ús, amb el sentit de cartera rèplica, cartera de reproducció, cartera equivalent, cartera reproduïda i reproducció.

    També s'han valorat les formes duplicar, duplicació i cartera duplicada, i copiar, còpia i cartera (de) còpia, però igualment s'han descartat per manca d'ús i perquè els especialistes consideren que no s'ajusten amb exactitud als conceptes. Així, les carteres rèplica, construïdes segons diferents tècniques de gestió, poden obtenir un resultat equivalent o molt semblant al de l'índex que emulen, però no són exactament iguals que aquest índex (és a dir, no en són duplicats ni còpies exactes).

    [Acta 574, 8 de maig de 2014]
  • ca  cartó presspan, n m
  • es  cartón presspan
  • fr  carton comprimé
  • fr  carton presspan
  • en  pressboard
  • en  presspahn board

Indústria > Indústria paperera

Definition
Cartó premsat, molt llis i compacte, d'una gran cohesió entre les capes, perfectament pla, de gran rigidesa i elasticitat, de densitat aparent superior a 1,15 i de resistència mecànica elevada.
  • ca  xarel·lo, n m
  • ca  cartoixà, n m sin. compl.
  • ca  pansa blanca, n f sin. compl.
  • es  xarel·lo, n m
  • fr  xarello, n m
  • en  Xarello, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definition
Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, resistent a la secada.

Note

  • 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'Itàlia xarel·lo) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius següents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ·totes tres tenen ús, si bé xarel·lo sembla que és la forma més estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
  • ca  xarel·lo, n m
  • ca  cartoixà, n m sin. compl.
  • ca  pansa blanca, n f sin. compl.
  • es  xarel·lo, n m
  • fr  xarello, n m
  • en  Xarello, n m

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definition
Vi elaborat amb raïm xarel·lo, amb cos, una mica àcid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada, que se sol utilitzar per a fer vins escumosos, especialment de llarga criança.

Note

  • 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'Itàlia xarel·lo) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius següents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ·totes tres tenen ús, si bé xarel·lo sembla que és la forma més estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
  • ca  xarel·lo, n m
  • ca  cartoixà, n m sin. compl.
  • ca  pansa blanca, n f sin. compl.
  • es  xarel·lo, n m
  • fr  xarello, n m
  • en  Xarello, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definition
Raïm blanc produït pel cep xarel·lo, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics, dolços i amb la pell dura.

Note

  • 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'Itàlia xarel·lo) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius següents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ·totes tres tenen ús, si bé xarel·lo sembla que és la forma més estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
  • ca  xarel·lo vermell, n m
  • ca  cartoixà marí, n m sin. compl.
  • ca  pansa rosada, n f sin. compl.
  • es  xarel·lo rosado, n m
  • en  Xarello Rosado, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definition
Vi elaborat amb raïm xarel·lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos.

Note

  • 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo vermell (sin. compl. cartoixà marí, pansa rosada):
    S'aprova la denominació xarel·lo vermell i els sinònims complementaris cartoixà marí i pansa rosada pels motius següents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

    ·són formes lingüísticament adequades, constituïdes, respectivament, pels nuclis xarel·lo (forma ja normativa(1) procedent de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'Itàlia xarel·lo), cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa (del llatí (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandĕre 'estendre', especialment els raïms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del raïm), marí (de motivació desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    La sinonímia entre totes tres formes és coherent amb la sinonímia entre xarel·lo, cartoixà i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reunió núm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel·lo vermell és el resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

    Es descarta la forma xarel·lo rosat, malgrat que és lingüísticament adequada i és la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perquè té molt poc ús, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentació especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica només en aquest àmbit als vins, però no al raïm de color vermellós, com és aquest cas.

    D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

    (1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona raïm blanc de tast dolç. 1 2 m. Raïm de cep xarel·lo. 1 3 m. Vi elaborat amb raïm xarel·lo", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]
  • ca  xarel·lo vermell, n m
  • ca  cartoixà marí, n m sin. compl.
  • ca  pansa rosada, n f sin. compl.
  • es  xarel·lo rosado, n m
  • en  Xarello Rosado, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definition
Cep conreat tradicionalment al Penedès, resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

Note

  • 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo vermell (sin. compl. cartoixà marí, pansa rosada):
    S'aprova la denominació xarel·lo vermell i els sinònims complementaris cartoixà marí i pansa rosada pels motius següents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

    ·són formes lingüísticament adequades, constituïdes, respectivament, pels nuclis xarel·lo (forma ja normativa(1) procedent de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'Itàlia xarel·lo), cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa (del llatí (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandĕre 'estendre', especialment els raïms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del raïm), marí (de motivació desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    La sinonímia entre totes tres formes és coherent amb la sinonímia entre xarel·lo, cartoixà i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reunió núm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel·lo vermell és el resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

    Es descarta la forma xarel·lo rosat, malgrat que és lingüísticament adequada i és la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perquè té molt poc ús, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentació especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica només en aquest àmbit als vins, però no al raïm de color vermellós, com és aquest cas.

    D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

    (1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona raïm blanc de tast dolç. 1 2 m. Raïm de cep xarel·lo. 1 3 m. Vi elaborat amb raïm xarel·lo", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]