Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  tancar el rebot, v intr
  • ca  bloquejar el rebot, v intr sin. compl.
  • es  bloquear el rebote, v intr
  • es  cerrar el rebote, v intr
  • fr  bloquer le rebond, v intr
  • it  fare il tagliafuori, v intr
  • en  block out, to, v intr
  • en  box out, to, v intr
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Locució verbal**, **Denominació catalana 2: Locució verbal**

Definition
Protegir l'ampolla, un defensor, posant-se de cara a la cistella i amb l'esquena en contacte amb un jugador adversari situat darrere seu, amb l'objectiu d'evitar que pugui lluitar pel rebot.

Note

  • 1. L'acció de tancar el rebot és un dels recursos habituals dels defensors, especialment davant d'atacants que els superen en alçada.
  • 2. Tot i que generalment funcionen com a sinònimes, de vegades es distingeix entre les denominacions tancar el rebot i bloquejar el rebot segons si fan referència a una acció col·lectiva d'impedir l'accés al rebot dels adversaris (tancar el rebot) o a una acció individual d'impedir l'accés al rebot de l'adversari corresponent (bloquejar el rebot).
  • 3. Les accions de tancar el rebot i de bloquejar el rebot s'anomenen, respectivament, tancament del rebot i bloqueig del rebot.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme tancar el rebot (sin. compl. bloquejar el rebot)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes tancar el rebot i, com a sinònim complementari, bloquejar el rebot.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a tancar el rebot:

    ·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, creada sobre un nucli verbal relatiu a l'acció (tancar) i un complement que indica què és allò a què es priva l'accés (el rebot).

    ·És una forma ja utilitzada i amb una àmplia documentada en textos especialitzats i també en textos divulgatius i àmbits de formació.

    ·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit consultats.

    ·En castellà es documenta la denominació anàloga.

    Pel que fa a bloquejar el rebot:

    ·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, creada sobre un nucli verbal relatiu a l'acció (bloquejar) i un complement que indica què és allò a què es priva l'accés (el rebot).

    ·S'hi dona tractament de sinònim complementari d'acord amb la seva freqüència menor i amb el parer majoritari dels especialistes consultats.

    ·És una forma ja utilitzada i amb una àmplia documentada en textos especialitzats i també en textos divulgatius i àmbits de formació.

    ·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit consultats.

    ·En altres llengües romàniques es documenta la denominació anàloga (com a nom i com a verb en castellà i com a verb en francès), i en anglès es documenta una denominació relacionada (to block out).


    Formes desestimades

    -box out: Manlleu de l'anglès, encara té molt menys ús que el nom en contextos catalans i és fàcilment substituïble per les formes aprovades, ja molt difoses.

    [Acta 721, 6 de maig de 2024]
  • ca  bloquejos consecutius, n m pl
  • es  bloqueos consecutivos, n m pl
  • es  bloqueos escalonados, n m pl
  • es  stagger, n m
  • fr  cascade d'écrans, n f
  • fr  écrans successifs, n m pl
  • fr  stagger, n m
  • it  blocchi stagger, n m pl
  • it  blocco stagger, n m
  • it  stagger, n m
  • en  stagger, n
  • en  stagger screen, n
  • en  staggered screen, n
  • en  stagger-screen, n var. ling.
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Conjunt de dos bloquejos executats l'un a continuació de l'altre per dos jugadors diferents, amb l'objectiu de fer possible que un company d'equip quedi lliure de defensors i pugui rebre la pilota en una situació d'avantatge.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bloquejos consecutius

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma bloquejos consecutius.

    Criteris aplicats

    ·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, creada sobre un nucli nominal que recull el superordinat (bloquejos, en plural perquè aquesta acció en comprèn dos) i un complement adjectival que indica el tret principal d'aquest tipus de bloquejos (consecutius).

    ·És una forma ja utilitzada i amb una certa documentació en textos especialitzats.

    ·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit consultats.

    ·En castellà i en francès es documenten denominacions anàlogues.

    Formes desestimades

    -cadena de blocs: Proposta neològica similar a un equivalent francès (cascade d'écrans), té els inconvenients de la nul·la implantació i de fer pensar erròniament que la jugada conté un gran nombre de bloquejos.

    -doble bloqueig, bloqueig doble: Tot i que aquestes formes recullen amb precisió el nombre de bloquejos que s'efectuen, tenen l'inconvenient que ja estan fixades per a descriure la jugada en què es fan dos bloquejos simultanis.

    -stagger: Manlleu de l'anglès utilitzat en moltes llengües, és poc conegut en català i no s'ajusta tampoc a l'ortografia catalana, motius pels quals es considera que pot tenir èxit una alternativa catalana descriptiva.

    [Acta 721, 6 de maig de 2024]
  • ca  blues-rock [en], n m
  • es  blues rock, n m
  • fr  blues rock, n m
  • en  blues-rock, n

Música

Definition
Estil musical originat a mitjans dels anys seixanta del segle XX al Regne Unit i als Estats Units, que combina elements del blues i del rock i es caracteritza per l'ús de la guitarra elèctrica.

Note

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  blútxer, n m
  • es  blucher
  • fr  derby
  • en  blucher

Indumentària > Calçat

Definition
Sabata de cordons en què part de la talonera se superposa a la pala.
  • ca  bo porqueria, n m
  • es  bono basura
  • fr  obligation de pacotille
  • fr  obligation pourrie
  • en  junk bond

Economia > Finances > Mercats financers

Definition
Bo amb una taxa d'interès molt elevada com a conseqüència del risc també molt elevat que comporta.

Note

  • Els bons porqueria són emesos per societats creades per a realitzar determinades operacions financeres, especialment per a la compra de societats mitjançant diferents tècniques, incloses les ofertes públiques d'adquisició d'accions hostils, o bé són emesos per societats amb poca solvència i alt risc.
  • Les societats que emeten bons porqueria acostumen a prometre alts rendiments als subscriptors d'aquest tipus d'actius.
  • ca  bo-shuriken [ja], n m
  • es  bo shuriken
  • fr  bo shuriken
  • it  bo shuriken
  • en  bo shuriken
  • de  Bo shuriken

Esport > Esports de combat

Definition
Shuriken en forma de dard d'uns 15 cm de llargada, acabat en punta generalment només en un dels extrems.

Note

  • La transcripció de la denominació japonesa segons el sistema internacional de romanització Hepburn és bō-shuriken o boo-shuriken.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació dels termes d'origen japonès shuriken, bo-shuriken (sin. compl. estrella ninja), shurikenjutsu, nunchaku i tonfa:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu japonès, i només en un cas s'ha fixat també una denominació descriptiva catalana com a sinònim complementari, pels motius següents:

    ·es tracta de denominacions que designen conceptes propis de les arts marcials japoneses, per als quals és difícil trobar denominacions catalanes precises i sintètiques que s'identifiquin inequívocament amb el concepte;

    ·en la fixació d'altres termes relacionats amb les arts marcials japoneses, el Consell Supervisor sempre ha optat per la forma manllevada de la llengua d'origen: aikido, kendo, taijutsu, tandoku-renshu, etc.;

    ·els manlleus del japonès tenen ús internacionalment i en algun cas fins i tot es documenten en les obres lexicogràfiques de les llengües de referència;

    ·són també les formes que, en general, tenen ús en català.

    Pel que fa a la grafia del manlleu, el Consell Supervisor ha optat per la transcripció d'acord amb el sistema de romanització Hepburn, que és el més utilitzat internacionalment i el que ha fet servir prèviament el Consell Supervisor en la fixació d'altres manlleus procedents del japonès. Aquest sistema, a més, permet aconseguir una pronúncia bastant propera a la fonètica de la llengua d'origen.

    En favor de la simplificació, però, s'ha optat per eliminar en la transcripció el diacrític corresponent a les vocals llargues (bo-shuriken i no bō-shuriken), que en el sistema Hepburn s'indica amb un màcron a sobre de la vocal corresponent (o alternativament amb la duplicació de la vocal), perquè dificulta l'escriptura i no aporta diferències quan es llegeix en català en veu alta, tal com s'ha fet en tots els altres manlleus del japonès aprovats pel Consell Supervisor. Tot i així, s'acorda de fer constar en nota la transcripció estricta de les denominacions japoneses.

    Es descarta l'adaptació de les grafies sh, k i ch, pròpies del sistema de transcripció Hepburn, que es basa en el sistema ortogràfic anglès, perquè les formes transcrites d'acord amb aquest sistema ja estan bastant esteses. Aquesta solució, a més, és coherent amb les decisions preses anteriorment pel Consell Supervisor per als manlleus procedents del japonès, en què s'ha tendit a fixar les formes coincidents amb la transcripció: katsuobushi (i no catsuobuxi), koto (i no coto), shakuhachi (i no xakuhatxi), etc. Igualment, al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es recullen nombrosos mots procedents del japonès que mantenen la grafia de la k sense adaptar: haiku, harakiri, jidoka, karate, sake, tanka, etc.

    Pel que fa al gènere, atès que en la llengua d'origen no es fa distinció entre masculí i femení, en cada cas s'ha optat per una solució o altra en funció de l'ús més estès en català.

    Quant al nombre, en tots els casos es considera que són formes que fan el plural regular.
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme bo-shuriken:

    La forma bo-shuriken procedeix del japonès bo 'bastó' i shuriken, format al seu torn per shu 'mà', ri 'dors, revers', i ken 'espasa'.

    S'opta per l'escriptura en dos mots (bo i shuriken), separats per un guionet d'acord amb la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, perquè shuriken ja és una forma lexicalitzada que fa referència a un altre concepte en japonès.

    Es descarta la forma descriptiva dard o dard ninja perquè no té ús en català.
  • ca  brot d'origen alimentari, n m
  • ca  BOA, n m sigla
  • es  brote alimentario, n m
  • es  brote de enfermedad de origen alimentario, n m
  • es  brote de enfermedad transmitida por alimentos, n m
  • es  brote de origen alimentario, n m
  • es  BOA, n m sigla
  • fr  éclosion d'origine alimentaire, n f
  • fr  éclosion de maladie d'origine alimentaire, n f
  • fr  flambée d'origine alimentaire, n f
  • fr  flambée de maladie d'origine alimentaire, n f
  • fr  foyer épidémique d'origine alimentaire, n m
  • fr  toxi-infection alimentaire collective, n f
  • fr  TIAC, n f sigla
  • it  focolaio di origine alimentare, n m
  • pt  surto de origem alimentar, n m
  • en  food outbreak, n
  • en  foodborne disease outbreak, n
  • en  foodborne illness outbreak, n
  • en  foodborne outbreak, n
  • en  FBO, n sigla
  • de  lebensmittelbedingter Krankheitsausbruch, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**, **Denominació catalana 2: Sigla llegida lletra a lletra**

Definition
Aparició inesperada d'una malaltia en dues o més persones després d'ingerir un mateix aliment que, d'acord amb les proves epidemiològiques, contenia un agent perjudicial.

Note

  • 1. Un brot d'origen alimentari sovint és degut a l'ús de matèries primeres contaminades, a la no aplicació de les bones pràctiques d'higiene o a la contaminació creuada.
  • 2. Els brots d'origen alimentari es consideren malalties de declaració obligatòria.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme brot d'origen alimentari (sigla BOA)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma brot d'origen alimentari, juntament amb la sigla BOA.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a brot d'origen alimentari:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del substantiu brot ("Manifestacions inicials d'un fenomen que pot escampar-se per una comunitat o una societat", segons el diccionari normatiu, que en l'àmbit sanitari se sobreentén que fa referència a una malaltia) i el complement de nom d'origen alimentari, que indica la naturalesa del brot.

    ·És una forma descriptiva, que s'identifica bé amb el concepte.

    ·És la denominació habitual del concepte.

    ·Té l'aval de la majoria dels especialistes.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (brote de origen alimentario), en francès (éclosion d'origine alimentaire o flambée d'origine alimentaire), en italià (focolaio di origine alimentare) i en portuguès (surto de origem alimentar).

    Quant a la forma BOA:

    ·És la sigla catalana corresponent a la denominació completa del terme.

    ·Es documenta en textos especialitzats de l'àmbit.

    ·En altres llengües també s'utilitzen sigles pròpies.

    Formes desestimades

    -brot alimentari: Aquesta forma també s'utilitza molt i és motivada, però la forma aprovada és més explicativa i té més suport entre els especialistes.

    [Acta 696, 19 de setembre de 2022]
  • ca  bob, n m
  • es  bob
  • es  bobsleigh
  • fr  bob
  • fr  bobsleigh
  • en  bobsled
  • en  bobsleigh

Esport > Esports d'hivern

Definition
Trineu articulat, de dues o quatre places, d'estructura metàl·lica i amb un carenat aerodinàmic que descansa sobre quatre patins d'acer, que pot atènyer velocitats que arriben fins a 150 km/h.
  • ca  bob, n m
  • es  bob
  • es  bobsleigh
  • fr  bobsleigh
  • en  bobsled
  • en  bobsledding
  • en  bobsleigh

Esport > Esports d'hivern

Definition
Esport olímpic d'hivern consistent a tripular un bob que llisca sense cap mitjà de propulsió per una pista de glaç semicilíndrica i inclinada, de 1.500 a 1.800 m de longitud.
  • ca  bòbing, n m
  • es  bobbing ocular
  • es  rebote ocular
  • fr  bobbing
  • fr  bobbing oculaire
  • fr  révérence
  • en  bobbing
  • en  ocular bobbing

Ciències de la salut > Neurologia

Definition
Moviment ocular espontani vertical que consisteix en una desviació conjugada brusca cap avall dels ulls i un retorn lent a la posició d'origen, el qual s'associa amb una lesió a la protuberància.

Note

  • El bòbing també pot associar-se amb compressió pontina, hidrocefàlia obstructiva o encefalopatia metabòlica.