Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  institucionalització, n f
  • es  institucionalización, n f
  • fr  institutionnalisation, n f
  • en  institutionalization, n

Institucionalització > Interacció social i institucionalització

Definition
Procés de concreció dels elements culturals que posseeixen caràcter general en unes normes d'acció, uns rols i uns grups capaços d'exercir control directe i immediat sobre l'acció social i la interacció dels membres d'una col·lectivitat determinada.

Note

  • Per exemple, la institucionalització de la justícia és el rol de jutge, l'aparell judicial o el codi de lleis.
  • ca  instrucció, n f
  • es  instrucción, n f
  • fr  instruction, n f
  • en  instruction, n

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

Definition
Procés mitjançant el qual una persona rep uns aprenentatges específics d'una manera metòdica.
  • ca  instrumentalisme, n m
  • es  instrumentalismo, n m
  • en  instrumentalism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics

Definition
Escola de pensament derivada del pragmatisme segons la qual les idees i les teories de la ciència no posseeixen un valor absolut, sinó que són instruments per a l'acció i la transformació de l'experiència.

Note

  • Els principis de l'instrumentalisme va ser establerts pels filòsofs John Dewey (1859-1952) i Karl Popper (1902-1994)..
  • ca  insularitat, n f
  • es  insularidad, n f
  • fr  insularité, n f
  • en  insularity, n

Modernització i globalització > Procés d'urbanització

Definition
Conjunt de característiques d'un territori que és pròpiament una illa o que, en un gran espai homogeni, té una configuració o una situació assimilable a una illa.
  • ca  integració cultural, n f
  • es  integración cultural, n f
  • fr  intégration culturelle, n f
  • en  cultural integration, n

Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals

Definition
Procés pel qual grups ètnics que conviuen en la mateixa comunitat política arriben a establir relacions econòmiques, polítiques i socials abans inexistents o menys estretes.
  • ca  integració econòmica, n f
  • es  integración económica, n f
  • fr  intégration économique, n f
  • en  economic integration, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

Definition
Procés pel qual s'eliminen de manera progressiva les restriccions a l'intercanvi comercial i a la mobilitat dels factors de producció entre estats o altres unitats econòmiques.

Note

  • La Unió Europea i la zona euro són un exemple paradigmàtic d'integració econòmica entre estats independents. Altres estadis de menor integració econòmica són les zones de lliure comerç o les unions duaneres.
  • ca  integració social, n f
  • es  integración social, n f
  • en  social integration, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Classes, grups i categories socials > Grups socials

Definition
Procés d'adaptació social i cultural que comporta un ajustament mutu dels diferents grups i individus, a través del qual una societat s'organitza.
  • ca  integracionisme, n m
  • es  integracionismo, n m
  • en  integrationism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions polítiques

Definition
Conjunt de doctrines o d'actituds que propugnen qualsevol tipus d'integració social.
  • ca  integrisme, n m
  • es  integrismo, n m
  • fr  intégrisme, n m
  • en  integrism, n

Religió > Religió i religiositat

Definition
Tendència doctrinal i pràctica, de signe agressiu i intransigent, que defensa fórmules i creences de caràcter religiós o politicosocial no susceptibles d'evolució.

Note

  • L'integrisme va néixer com una reacció restauracionista i tradicionalista, sobretot contra el liberalisme i el procés de laïcitat i despolitització en països de tradició catòlica.
  • ca  intel·lectual, n m, f
  • es  intelectual, n m, f
  • en  intellectual, n

Treball > Tipus de treball

Definition
Persona que té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i d'influir críticament en l'opinió mitjançant l'assaig o la participació en els mitjans de comunicació.

Note

  • L'ús generalitzat del terme intel·lectual té l'origen en l'afer Dreyfus (França, 1894-1898) i el compromís d'un grup de persones procedents d'àmbits professionals diferents que van utilitzar la premsa per fer pública la seva queixa davant el que van considerar una injustícia.