Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  concertació social, n f
  • es  concertación social, n f
  • fr  concertation sociale, n f
  • en  social dialogue, n

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Formes de participació i àmbits de participació

Definition
Forma de negociació col·lectiva per la qual els agents socials negocien assumptes específics, però d'abast social general, especialment amb la intervenció de l'Administració pública, amb l'objectiu d'establir les bases de la política d'ocupació i de la política econòmica i social.
  • ca  conciliació de la vida laboral i familiar, n f
  • es  conciliación de la vida familiar y laboral, n f
  • es  conciliación de la vida laboral y familiar, n f
  • fr  conciliation travail-famille, n f
  • fr  conciliation travail-vie personnelle, n f
  • it  conciliazione tra famiglia e lavoro, n f
  • it  conciliazione tra lavoro e famiglia, n f
  • en  reconciliation of work and family life, n
  • en  work-family balance, n
  • en  work-life balance, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Família > Llars i tipus de convivència, Treball > Crisi dels models laborals

Definition
Compatibilització més o menys equilibrada entre el temps de treball productiu i el temps dedicat a la vida personal i familiar.

Note

  • Per a assolir una veritable conciliació de la vida laboral i familiar cal aconseguir una distribució equilibrada de les tasques domèstiques entre els components de la unitat familiar. Així mateix, cal replantejar els horaris i les jornades laborals i fomentar una reorganització del temps de treball més flexible que pugui afavorir la vida laboral de les persones, a més de promoure serveis d'atenció a la vida diària, en particular serveis dedicats a la cura de criatures i de persones grans dependents.
  • ca  concubinat, n m
  • ca  concubinatge, n m sin. compl.
  • es  concubinato, n m
  • en  concubinage, n

Família > Llars i tipus de convivència

Definition
Cohabitació d'home i dona no legalment units en matrimoni.
  • ca  concubinat, n m
  • ca  concubinatge, n m sin. compl.
  • es  concubinato, n m
  • en  concubinage, n

Família > Llars i tipus de convivència

Definition
Cohabitació d'home i dona no legalment units en matrimoni.
  • ca  comportament, n m
  • ca  capteniment, n m sin. compl.
  • ca  conducta, n f sin. compl.
  • es  comportamiento, n m
  • es  conducta, n f
  • fr  comportement, n m
  • en  behaviour, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Identitat personal i comportament

Definition
Conjunt de maneres d'actuar recurrents, definides i institucionalitzades culturalment que adopta un individu en unes circumstàncies determinades.
  • ca  conducta ritual, n f
  • es  conducta ritual, n f
  • fr  conduite rituelle, n f
  • en  ritual behaviour, n

Institucionalització > Hàbits socials i rutinització

Definition
Conjunt d'actes individuals o col·lectius recurrents que obeeixen a convencions o a compulsions.
  • ca  conductisme, n m
  • es  conductismo, n m
  • en  behaviourism, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia

Definition
Corrent de la psicologia que es fonamenta en l'observació i l'anàlisi objectives del comportament individual.

Note

  • El psicòleg nord-americà John Broadus Watson és considerat el creador del conductisme el 1913.
  • ca  coneixement, n m
  • es  conocimiento, n m
  • fr  connaissance, n f
  • en  knowledge, n

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació, Metodologia > Bases epistemològiques

Definition
Familiaritat, consciència i comprensió de fets, conceptes, principis, habilitats i actituds adquirida mitjançant l'experiència i l'aprenentatge.
  • ca  coneixement empíric, n m
  • es  conocimiento empírico, n m
  • es  conocimiento fáctico, n m
  • en  empirical knowledge, n

Metodologia > Bases epistemològiques

Definition
Coneixement resultant d'un procés d'observació atenta de l'objecte de coneixement amb acumulació d'informació i de dades detallades dels aspectes susceptibles de percepció física.
  • ca  coneixement metafísic, n m
  • es  conocimiento metafísico, n m
  • en  metaphysical knowledge, n

Metodologia > Bases epistemològiques

Definition
Coneixement fonamentat en l'actuació o l'existència d'entitats abstractes no susceptibles de percepció física.