Vocabulari de la música

Estil musical que es caracteritza per la recerca de noves tècniques sonores, instrumentals i formals.

Música que pertany a una comunitat determinada, interpretada generalment per aficionats i transmesa oralment.

Música composta per a acompanyar teatre o cinema.

Música que s'executa amb instruments, sense intervenció de la veu humana.

Música religiosa destinada al culte.

Música de caràcter intranscendent, formalment senzilla i sovint ballable.

Estil de música de ritme frenètic, agressiu i repetitiu, nascut durant la segona mitat dels anys huitanta del segle XX a la Comunitat Valenciana.

Música experimental que prescindix dels esquemes clàssics i seguix la tendència de donar importància a l'atzar com a mètode de composició.

Estil de música lleugera i popular, sorgit al començament dels anys seixanta del segle XX, que arreplega influències del jazz, del rock, del folk i del blues.

Música que seguix les formes de la música tradicional d'un poble.