trepant
trepant
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca trepant, n m
- es trépano
- en boring tool
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definition
Element metàl·lic que es colpeja des de l'exterior a través del barnillatge o bé es deixa caure amb l'objecte de perforar el terreny.
Ha de ser capaç de suportar sense deformar-se la resistència que el terreny ofereix.
Ha de ser capaç de suportar sense deformar-se la resistència que el terreny ofereix.
trèvol
trèvol
Enginyeria del transport
- ca trèvol, n m
- es trébol
- en cloverleaf
Enginyeria del transport
Definition
Enllaç de quatre trams que disposa de ^llaços^ per a efectuar les girades a l'esquerra i que no té cap altre tipus de ramal creat exclusivament per a aquestes girades.
Requereix una sola estructura situada en l'encreuament dels dos ^troncs^. Quan disposa de quatre llaços, un per a cadascuna de les girades a l'esquerra, s'anomena específicament trèvol complet; altrament s'anomena ^trèvol parcial^. Els trèvols complets són enllaços de ^circulació contínua^ i, a més dels quatre llaços, hi ha quatre ^ramals directes^, per a cadascuna de les quatre girades a la dreta. Si bé la seva simplicitat ha fet que sigui bastant usat per a enllaçar dues ^vies segregades^, presenta diversos inconvenients: d'una banda, totes les girades a l'esquerra es produeixen a baixa velocitat i generalment els ramals directes acostumen a estar cenyits als llaços, per la qual cosa tampoc no poden oferir velocitats significatives; d'altra banda, les entrades en els troncs es produeixen just abans de les sortides, cosa que comporta una acumulació de conflictes de trànsit que, encara que es procurin solucionar mitjançant ^carrils de trenat^, no deixen de ser importants, per la qual cosa convé disposar ^calçades col·lectores-distribuïdores^ al costat de les quatre calçades de tronc, però aleshores l'única estructura teòrica es complica, ja que quatre calçades han de passar per sobre d'altres quatre. Per aquestes raons, avui en dia es té tendència a usar en el seu lloc ^trèvols modificats^.
Requereix una sola estructura situada en l'encreuament dels dos ^troncs^. Quan disposa de quatre llaços, un per a cadascuna de les girades a l'esquerra, s'anomena específicament trèvol complet; altrament s'anomena ^trèvol parcial^. Els trèvols complets són enllaços de ^circulació contínua^ i, a més dels quatre llaços, hi ha quatre ^ramals directes^, per a cadascuna de les quatre girades a la dreta. Si bé la seva simplicitat ha fet que sigui bastant usat per a enllaçar dues ^vies segregades^, presenta diversos inconvenients: d'una banda, totes les girades a l'esquerra es produeixen a baixa velocitat i generalment els ramals directes acostumen a estar cenyits als llaços, per la qual cosa tampoc no poden oferir velocitats significatives; d'altra banda, les entrades en els troncs es produeixen just abans de les sortides, cosa que comporta una acumulació de conflictes de trànsit que, encara que es procurin solucionar mitjançant ^carrils de trenat^, no deixen de ser importants, per la qual cosa convé disposar ^calçades col·lectores-distribuïdores^ al costat de les quatre calçades de tronc, però aleshores l'única estructura teòrica es complica, ja que quatre calçades han de passar per sobre d'altres quatre. Per aquestes raons, avui en dia es té tendència a usar en el seu lloc ^trèvols modificats^.
trèvol d'una fulla
trèvol d'una fulla
Enginyeria del transport
- ca trèvol d'una fulla, n m
- es trébol de una hoja
- en interchange with ramp in only one quadrant
Enginyeria del transport
Definition
Trèvol parcial que únicament té un ^llaç^ per a efectuar les girades a l'esquerra.
És un enllaç de ^circulació discontínua^ en què, per a poder fer tots els moviments, cal que les dues vies tinguin ^encreuaments a nivell^ o ^discontinuïtats de la circulació^, per la qual cosa, en aquest cas, només es pot produir entre dues ^carreteres convencionals^. Generalment té només un o dos ramals que es connecten amb els ^troncs^ mitjançant ^interseccions^ o ^rotondes^. Si té un sol ramal, aquest és de doble sentit de circulació i presta servei als vuit moviments de girada. Si té dos ramals, aquests són de sentit únic de circulació i se situen en el mateix quadrant de forma sensiblement paral·lela, de manera que cadascun presta servei a quatre moviments de girada.
És un enllaç de ^circulació discontínua^ en què, per a poder fer tots els moviments, cal que les dues vies tinguin ^encreuaments a nivell^ o ^discontinuïtats de la circulació^, per la qual cosa, en aquest cas, només es pot produir entre dues ^carreteres convencionals^. Generalment té només un o dos ramals que es connecten amb els ^troncs^ mitjançant ^interseccions^ o ^rotondes^. Si té un sol ramal, aquest és de doble sentit de circulació i presta servei als vuit moviments de girada. Si té dos ramals, aquests són de sentit únic de circulació i se situen en el mateix quadrant de forma sensiblement paral·lela, de manera que cadascun presta servei a quatre moviments de girada.
trèvol de dues fulles
trèvol de dues fulles
Enginyeria del transport
- ca trèvol de dues fulles, n m
- es trébol de dos hojas
- en half cloverleaf
Enginyeria del transport
Definition
Trèvol parcial que únicament té dos ^llaços^ per a efectuar les girades a l'esquerra.
És un enllaç de ^circulació discontínua^ en què una de les vies no requereix ^encreuaments a nivell^ ni ^discontinuïtats de la circulació^, per la qual cosa té caràcter principal; en canvi, les connexions dels ramals amb l'altra via s'han de solucionar mitjançant ^interseccions^ o bé mitjançant ^rotondes^. En general és millor que la carretera secundària passi per sobre de la principal, ja que d'aquesta manera s'aconsegueix que els ramals d'entrada a la principal quedin en baixada i ajudin a accelerar i que els ramals de sortida des de la principal quedin en pujada i ajudin a desaccelerar i, a més, s'aconsegueix una major visibilitat de les sortides des de la carretera principal. Generalment els llaços es disposen en quadrants oposats diagonalment, i es poden donar dues situacions: en la més habitual les sortides des de la via principal s'efectuen mitjançant ^ramals directes^ i les entrades mitjançant llaços; en l'altra situació les sortides des de la via principal s'efectuen mitjançant llaços i les entrades mitjançant ramals directes, per la qual cosa, si la via secundària està en la posició superior, el mateix estrep de l'obra de fàbrica dificulta la visió del ramal en llaç i impedeix apreciar-ne correctament la curvatura. També pot donar-se el cas que els llaços se situïn en el mateix costat de la via secundària, generalment per raó de la presència d'obstacles lineals que impedeixen ocupar l'altre costat. En general les girades a la dreta corresponents als quadrants en què hi ha llaç s'efectuen mitjançant ramals directes, mentre que les girades a la dreta corresponents als quadrants en què no hi ha llaç s'efectuen mitjançant un moviment semidirecte que aprofita un llaç. Tot i amb això, en alguns casos totes les girades a la dreta s'efectuen mitjançant ramals directes situats en tots els quadrants.
És un enllaç de ^circulació discontínua^ en què una de les vies no requereix ^encreuaments a nivell^ ni ^discontinuïtats de la circulació^, per la qual cosa té caràcter principal; en canvi, les connexions dels ramals amb l'altra via s'han de solucionar mitjançant ^interseccions^ o bé mitjançant ^rotondes^. En general és millor que la carretera secundària passi per sobre de la principal, ja que d'aquesta manera s'aconsegueix que els ramals d'entrada a la principal quedin en baixada i ajudin a accelerar i que els ramals de sortida des de la principal quedin en pujada i ajudin a desaccelerar i, a més, s'aconsegueix una major visibilitat de les sortides des de la carretera principal. Generalment els llaços es disposen en quadrants oposats diagonalment, i es poden donar dues situacions: en la més habitual les sortides des de la via principal s'efectuen mitjançant ^ramals directes^ i les entrades mitjançant llaços; en l'altra situació les sortides des de la via principal s'efectuen mitjançant llaços i les entrades mitjançant ramals directes, per la qual cosa, si la via secundària està en la posició superior, el mateix estrep de l'obra de fàbrica dificulta la visió del ramal en llaç i impedeix apreciar-ne correctament la curvatura. També pot donar-se el cas que els llaços se situïn en el mateix costat de la via secundària, generalment per raó de la presència d'obstacles lineals que impedeixen ocupar l'altre costat. En general les girades a la dreta corresponents als quadrants en què hi ha llaç s'efectuen mitjançant ramals directes, mentre que les girades a la dreta corresponents als quadrants en què no hi ha llaç s'efectuen mitjançant un moviment semidirecte que aprofita un llaç. Tot i amb això, en alguns casos totes les girades a la dreta s'efectuen mitjançant ramals directes situats en tots els quadrants.
trèvol modificat
trèvol modificat
Enginyeria del transport
- ca trèvol modificat, n m
- es trébol modificado
- en modified cloverleaf
Enginyeria del transport
Definition
Enllaç de quatre trams i de ^circulació contínua^ en què únicament s'efectuen mitjançant ^llaços^ una, dues o tres girades a l'esquerra i en què la resta de les girades a l'esquerra s'efectua mitjançant altres tipus de ramals, com ara ^cercles^, ^nanses^, ^ramals semidirectes^ o ^ramals directes^.
Presenta l'avantatge, respecte al trèvol complet, que algunes girades a l'esquerra es poden efectuar a velocitats superiors i, a més, s'eliminen parcialment o totalment les zones d'acumulació de conflictes provocades per les entrades a ^troncs^ anteriors a les sortides o s'evita la necessitat de ^calçades col·lectores-distribuïdores^. Per contra, requereixen dues o més estructures. Entre els que tenen tres llaços hi ha, entre d'altres, el trèvol modificat per un cercle i el trèvol modificat per una nansa exterior. Entre els que tenen dos llaços hi ha, entre d'altres, el trèvol modificat per dos cercles, també anomenat semiturbina; el trèvol modificat per dues nanses exteriors, també anomenat mitja estrella; el trèvol modificat per dues nanses interiors, també anomenat semimolí; el trèvol modificat per dos ramals semidirectes, també anomenat ^semitrèvol-semiesvàstica^, i el trèvol modificat per dos ramals directes.
Presenta l'avantatge, respecte al trèvol complet, que algunes girades a l'esquerra es poden efectuar a velocitats superiors i, a més, s'eliminen parcialment o totalment les zones d'acumulació de conflictes provocades per les entrades a ^troncs^ anteriors a les sortides o s'evita la necessitat de ^calçades col·lectores-distribuïdores^. Per contra, requereixen dues o més estructures. Entre els que tenen tres llaços hi ha, entre d'altres, el trèvol modificat per un cercle i el trèvol modificat per una nansa exterior. Entre els que tenen dos llaços hi ha, entre d'altres, el trèvol modificat per dos cercles, també anomenat semiturbina; el trèvol modificat per dues nanses exteriors, també anomenat mitja estrella; el trèvol modificat per dues nanses interiors, també anomenat semimolí; el trèvol modificat per dos ramals semidirectes, també anomenat ^semitrèvol-semiesvàstica^, i el trèvol modificat per dos ramals directes.
trèvol parcial
trèvol parcial
Enginyeria del transport
- ca trèvol parcial, n m
- es trébol parcial
- en partial cloverleaf
Enginyeria del transport
Definition
Trèvol que no disposa de tots quatre ^llaços^ per a efectuar les girades a l'esquerra.
És un enllaç de ^circulació discontínua^, ja que les girades a l'esquerra que no disposen de llaç presenten ^encreuaments a nivell^ o ^discontinuïtats de la circulació^. Si disposa de dos llaços s'anomena ^trèvol de dues fulles^ i si disposa d'un sol llaç s'anomena ^trèvol d'una fulla^.
És un enllaç de ^circulació discontínua^, ja que les girades a l'esquerra que no disposen de llaç presenten ^encreuaments a nivell^ o ^discontinuïtats de la circulació^. Si disposa de dos llaços s'anomena ^trèvol de dues fulles^ i si disposa d'un sol llaç s'anomena ^trèvol d'una fulla^.
triangle
triangle
Enginyeria del transport
- ca triangle, n m
- es triángulo
- en reverse triangle
Enginyeria del transport
Definition
Enllaç ferroviari en forma de triangle d'on surten tres línies.
triangulació
triangulació
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca triangulació, n f
- es triangulación
- en triangulation
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definition
Mètode topogràfic que permet de determinar la posició d'uns certs punts del terreny a partir de la resolució d'un conjunt de triangles que tenen aquests punts com a vèrtexs.
tribar
tribar
Enginyeria marítima
- ca tribar, n m
- es tribar
- en tribar
Enginyeria marítima
Definition
^Peça d'escullera^ de formigó composta de tres cilindres units per braços radials.
trinomi de Bernoulli
trinomi de Bernoulli
Enginyeria hidràulica
- ca trinomi de Bernoulli, n m
- ca equació de Bernoulli, n f sin. compl.
- es trinomio de Bernoulli
- en Bernoulli equation
Enginyeria hidràulica
Definition
Expressió del ^teorema de Bernoulli^ constituïda per tres sumands que representen respectivament l'energia potencial, de pressió i cinètica, totes tres per unitat de pes que té una partícula fluida en moviment.
