Back to top
  • ca  epifaringe, n f
  • es  epifaringe, n f
  • en  epipharynx, n

Zoologia > Anatomia animal

Definition
Formació dins la boca dels diplòpodes proveïda de laminetes espinoses, papil·les sensorials i una placa quitinosa a la qual van a parar les glàndules salivals, la qual s'uneix amb les maxil·les per formar un canal alimentari en forma de tub.
  • ca  epigenoma, n m
  • es  epigenoma, n m
  • fr  épigénome, n m
  • en  epigenome, n

Ciències de la vida > Genètica

Definition
Conjunt dels canvis epigenètics del genoma d'un organisme.
  • ca  epigí, n m
  • es  epigino
  • en  epigyne
  • en  epigynum

Zoologia > Anatomia animal

Definition
Estructura genital femenina de les aranyes entelegines.
  • ca  lema, n m
  • ca  epígraf, n m sin. compl.
  • es  epígrafe, n m
  • fr  épigraphe, n m
  • en  epigraph, n

Indústria > Arts gràfiques. Edició, Literatura

Definition
Citació d'un autor il·lustre, que encapçala un llibre, un capítol, un article o un poema amb el propòsit de sintetitzar la idea general del seu contingut.
  • ca  epigràfica, n f
  • es  epigrafo, n m
  • es  grafo superior, n m
  • es  supergrafo, n m
  • fr  épigraphe, n m
  • fr  sur-graphe, n m
  • en  epigraph, n
  • en  supergraph, n

Matemàtiques

Definition
Conjunt dels punts situats per sobre de la gràfica d'una funció, inclosos els punts de la mateixa gràfica.
  • ca  depilació, n f
  • ca  epilació, n f sin. compl.
  • es  depilación, n f
  • fr  épilation, n f
  • en  depilation, n
  • en  hair removal, n

Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria

Definition
Procés, físic o químic, destinat a arrencar el pèl o fer-lo caure.
  • ca  epimelètic -a, adj
  • es  epimelético
  • fr  épimélétique
  • pt  epimelético
  • en  epimeletic

Veterinària

Definition
Relatiu a la conducta animal per la qual un membre d'un grup proporciona atenció a un altre integrant de la seva població, generalment ferit o malalt.
  • ca  epipaleolític, n m
  • es  epipaleolítico
  • fr  epipaleolithique
  • en  Epipaleolithic

Història, Història > Arqueologia

Definition
Edat compresa entre els anys 14000 i 7000 aC, segons l'àrea geogràfica europea, posterior al paleolític i anterior al neolític, caracteritzada per una cultura material i una economia aparentment entroncades amb el paleolític.

Note

  • Alguns investigadors francesos solen diferenciar cronològicament l'epipaleolític del mesolític. Segons altres autors, ambdós termes són sinònims.
  • ca  episteme, n f
  • es  episteme, n f
  • fr  épistémé, n f
  • fr  épistémê, n f
  • en  episteme, n

Filosofia

Definition
Coneixement que hom assoleix mitjançant l'intel·lecte i que aspira a ésser cert i veritable.
  • ca  epitàxia de feixos moleculars, n f
  • es  epitaxia de haces moleculares
  • fr  épitaxie par faisceaux moléculaires
  • fr  épitaxie par jets moléculaires
  • it  epitassia da fasci molecolari
  • en  MBE
  • en  molecular beam epitaxy
  • en  molecular jet epitaxy

Electrònica