Back to top
  • ca  SUPARCO, n f
  • ca  Space and Upper Atmosphere Research Commission, n f sin. compl.

Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres

Definition
Acrònim de Space and Upper Atmosphere Research Commission, 'Comissió per a la Recerca de l'Espai i l'Atmosfera Superior'.

Agència espacial pakistanesa, fundada l'any 1961 i responsable del programa espacial del país.

Entre altres funcions, ha participat en la gestió dels satèl·lits de la sèrie BADR.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  SEM, n m
  • ca  Space Environment Monitor, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definition
Acrònim de Space Environment Monitor, 'seguidor espacial del medi ambient'.

Instrument que mesura el camp magnètic de la Terra, l'activitat solar i la radiació al voltant del vehicle espacial en què va embarcat i transmet aquestes dades a una instal·lació de processament central.

El satèl·lit NOAA d'òrbita polar i els geoestacionaris transporten aquest instrument.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  Space Imaging, n f

Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres

Definition
Empresa conjunta, formada per la Hughes Aircraft Company i l'RCA Corporation, que va tenir els drets de comercialització de les dades del programa Landsat entre setembre de 1985 (com a EOSAT) i juliol de 2001, moment en el qual els van transferir de nou al Govern dels Estats Units d'Amèrica, i es van oferir a través de l'USGS.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  Space Shuttle, n m
  • ca  Shuttle, n m sin. compl.
  • ca  Space Transportation System, n m sin. compl.
  • ca  STS, n m sin. compl.

Teledetecció > Plataformes

Definition
Transbordador espacial de la NASA, el primer dels existents.

El seu orbitador, de dimensions (37.2 m de longitud i 24 m d'envergadura) i pes (75 tones) considerables, transporta la càrrega útil (fins a 22.7 tones de satèl·lits, subministraments per a l'ISS, material del Departament de Defensa dels Estats Units d'Amèrica, etc.) en el compartiment que constitueix la secció intermèdia. Té tres motors que prenen el combustible del tanc exterior, els quals proporcionen prop del 20% de l'embranzida que necessita el sistema per a ascendir i posar-se en òrbita (la resta és proporcionada pels dos coets que es llancen juntament amb l'orbitador i el tanc de combustible). Ha estat utilitzat en diverses ocasions per a prendre imatges de la Terra.

El primer de la sèrie, l'Enterprise, realment no es va construir per a vol espacial real, sinó per a test, i es va llançar el 18 de febrer de 1977 en la missió anomenada STS-1. El van seguir quatre orbitadors espacials operacionals: el Columbia (destruït durant la reentrada el 2003), el Challenger (destruït el 1986 durant el llançament i substituït per l'Endeavour), el Discovery i l'Atlantis.

Cada missió de l'Space Shuttle s'anomena amb la sigla STS i un número correlatiu a darrere. La darrera missió, anomenada STS-133, va finalitzar el 9 de març de 2011 i va ser l'últim vol del Discovery.

La denominació oficial de l'Space Shuttle és Space Transportation System (STS).

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  SSEOP, n m
  • ca  Space Shuttle Earth Observation Program, n m sin. compl.

Teledetecció > Missions

Definition
Acrònim de Space Shuttle Earth Observation Program, 'programa d'observació de la Terra de l'Space Shuttle'.

Programa de la NASA que defineix les operacions de l'Space Shuttle.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  PICOSat, n m
  • ca  Space Test Program P97-1, n m sin. compl.
  • ca  STP P97-1, n m sin. compl.

Teledetecció > Plataformes

Definition
Acrònim format a partir de les inicials dels instruments que transportava el satèl·lit (PBEX, IOX, CERTO i OPPEX) i l'abreviació Sat, satèl·lit.

Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita inclinada (67°) i circular, gestionat per l'SSTL i destinat a demostrar la viabilitat de l'ús de satèl·lits comercials de fabricació en sèrie per a permetre vols a costos econòmics i temporals més reduïts.

El PICOSat, a una altitud nominal de 800 km, va ser llançat el 30 de setembre de 2001 i va ser operatiu fins al final del 2004. Cap dels sensors que transportava estava destinat a la teledetecció terrestre. Tot i que posteriorment el sensor OPPEX va ser reanomenat SUITE, el nom PICOSat es va mantenir. El nom oficial del satèl·lit és STP P97-1.

STP és l'acrònim de Space Test Program ('programa d'assaig espacial').

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  Space Shuttle, n m
  • ca  Shuttle, n m sin. compl.
  • ca  Space Transportation System, n m sin. compl.
  • ca  STS, n m sin. compl.

Teledetecció > Plataformes

Definition
Transbordador espacial de la NASA, el primer dels existents.

El seu orbitador, de dimensions (37.2 m de longitud i 24 m d'envergadura) i pes (75 tones) considerables, transporta la càrrega útil (fins a 22.7 tones de satèl·lits, subministraments per a l'ISS, material del Departament de Defensa dels Estats Units d'Amèrica, etc.) en el compartiment que constitueix la secció intermèdia. Té tres motors que prenen el combustible del tanc exterior, els quals proporcionen prop del 20% de l'embranzida que necessita el sistema per a ascendir i posar-se en òrbita (la resta és proporcionada pels dos coets que es llancen juntament amb l'orbitador i el tanc de combustible). Ha estat utilitzat en diverses ocasions per a prendre imatges de la Terra.

El primer de la sèrie, l'Enterprise, realment no es va construir per a vol espacial real, sinó per a test, i es va llançar el 18 de febrer de 1977 en la missió anomenada STS-1. El van seguir quatre orbitadors espacials operacionals: el Columbia (destruït durant la reentrada el 2003), el Challenger (destruït el 1986 durant el llançament i substituït per l'Endeavour), el Discovery i l'Atlantis.

Cada missió de l'Space Shuttle s'anomena amb la sigla STS i un número correlatiu a darrere. La darrera missió, anomenada STS-133, va finalitzar el 9 de març de 2011 i va ser l'últim vol del Discovery.

La denominació oficial de l'Space Shuttle és Space Transportation System (STS).

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  SIR-C/X-SAR, n m
  • ca  Spaceborne Imaging Radar-C/X-band Synthetic Aperture Radar, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definition
Acrònim de Spaceborne Imaging Radar-C/X-band Synthetic Aperture Radar, 'radar generador d'imatges espacioportat-C/radar d'obertura sintètica en banda X'.

Sistema format per tres radars d'obertura sintètica en dos subsistemes separats (dos radars d'obertura sintètica al SIR-C i un a l'X-SAR) a bord de l'Space Shuttle-59 i l'Space Shuttle-68.

Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda L i banda C per al SIR-C i banda X per a l'X-SAR), amb una resolució espacial en l'abast de 13 m (banda L), de 26 m (banda C) i de 10 i 20 m (banda X) i, en l'azimut, de 30 m. Les seves escenes es capten amb una antena orientable amb un angle d'incidència nominal variable entre 15 i 55° per a obtenir imatges amb múltiples angles i es distribueixen amb una cobertura territorial entre 15 i 90 km (dallada) per al SIR-C i entre 15 i 60 km (dallada) per a l'X-SAR.

Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH, HV, VH i VV (SIR-C); VV (X-SAR)
- Durada del pols (s): 33.8E-06, 16.9E-06, 8.5E-06 (SIR-C); 40E-06 (X-SAR)
- Amplada de banda (MHz): 10, 20 i 40
- Angle d'incidència (°): 15-55
- Resolució espacial en l'abast (m): 13 (banda L), 26 (banda C), 10 i 20 (banda X)
- Resolució espacial en l'azimut (m): 30
- Nombre d'observacions: 4
- Dallada (km): 15-90 km (SIR-C); 15-60 km (X-SAR).
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 1.275 i 5.17 (SIR-C); 9.67 (X-SAR)

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  Spacelab, n m

Teledetecció > Plataformes

Definition
Laboratori de microgravetat construït per l'ESRO i transportat per l'Space Shuttle en les seves missions a l'espai per a realitzar diversos experiments sobre ciència dels materials i ciències de la vida.

A causa del seu disseny modular, es podia ajustar per a adaptar-se a les diferents missions.
- El primer Spacelab, l'LM1, el qual va ser operatiu entre el 28 de novembre i el 8 de desembre de 1983, va transportar una càmera mètrica ZEISS RMK A 30/23 i va ser cedit gratuïtament a la NASA a canvi que astronautes europeus obtinguessin oportunitats de vol.
- Un segon laboratori, l'LM2, va ser adquirit directament per la NASA per al seu propi ús.

L'Spacelab es va utilitzar en 25 vols espacials fins que, l'any 1998, va ser desmuntat. Actualment l'LM1 es pot visitar a l'aeroport de Bremen (Alemanya).

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  SPANS

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG

Definition
Programa de SIG ràster basat íntegrament en l'estructura de dades d'arbre quaternari, desenvolupat i comercialitzat per la firma TYDAC Technologies, del Canadà, al final de la dècada de 1980 i fins a mitjan dècada de 1990.

Note

  • SPANS és una sigla que correspon a l'anglès Spatial Analysis System.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8