signatura borrosa
signatura borrosa
Teledetecció > Classificació
- ca signatura borrosa, n f
- es signatura borrosa
- en fuzzy signature
Teledetecció > Classificació
Definition
Signatura espectral en què les característiques de cada classe a cada variable presenten un comportament difús.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
signatura de copolarització
signatura de copolarització
Teledetecció
- ca signatura de copolarització, n f
- es signatura de copolarización
- en copolarization signature
Teledetecció
Definition
Diagrama tridimensional que mostra la potència de retrodispersió com una funció d'orientació i el·lipticitat de l'ona electromagnètica quan les polaritzacions incident i de retrodispersió són la mateixa.
Com a exemple, si la signatura té un pic únic centrat a el·lipticitat = 0° i orientació = 90°, la potència rebuda és un màxim quan les polaritzacions són verticalment lineals.
Com a exemple, si la signatura té un pic únic centrat a el·lipticitat = 0° i orientació = 90°, la potència rebuda és un màxim quan les polaritzacions són verticalment lineals.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
signatura de polarització
signatura de polarització
Teledetecció
- ca signatura de polarització, n f
- es signatura de polarización
- en polarization signature
Teledetecció
Definition
Diagrama tridimensional de la potència de retrodispersió d'un dispersor específic com una funció de les polaritzacions de les ones electromagnètiques incidents i dispersades.
Les signatures de polarització poden ser utilitzades per a identificar dispersors de superfície, tot i que no són inequívoques: dos tipus de dispersors poden tenir la mateixa signatura de polarització.
Les signatures de polarització poden ser utilitzades per a identificar dispersors de superfície, tot i que no són inequívoques: dos tipus de dispersors poden tenir la mateixa signatura de polarització.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
signatura espectral
signatura espectral
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
- ca signatura espectral, n f
- es signatura espectral
- en spectral signature
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
Definition
Patró de resposta espectral.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
signatura espectral
signatura espectral
Teledetecció > Classificació
- ca signatura espectral, n f
- es signatura espectral
- en spectral signature
Teledetecció > Classificació
Definition
Patró de distribució de freqüències de la radiació reflectida o emesa per un determinat objecte o coberta, el qual varia en funció de la longitud d'ona.
Alguns elements tenen un patró molt constant i conegut, el qual s'utilitza per a identificar la seva presència en un objecte o una coberta. Agents que influeixen en una signatura espectral i que cal considerar com a intrínsecs són l'agrupació de fulles, la forma de les capçades, la disposició i la densitat de la vegetació sobre el terreny, el seu estat sanitari (deficiències nutricionals, atacs de paràsits), els materials en suspensió a l'aigua, la nebulositat (ja que disminueix la temperatura de superfície captada pels sensors), la velocitat del vent (que augmenta l'arrissament del mar, canvia la geometria dels cultius, disminueix la diferència entre la temperatura de l'objecte i la temperatura de l'aire i augmenta l'evapotranspiració vegetal), la fenologia de la vegetació i les característiques edàfiques (composició, contingut d'aigua, etc.), així com factors d'escala (dimensió del píxel) que condicionen la textura (signatura textural), la qual canvia segons la resolució espacial de les imatges.
D'altra banda, existeixen altres factors que modifiquen la resposta espectral de manera extrínseca i la influència dels quals, en conseqüència, convindria reduir o eliminar durant la correcció radiomètrica de les dades de teledetecció, com ara l'angle d'il·luminació i l'angle de visió (molt importants a les microones i dependents de la data i l'hora en els sensors passius), l'orientació topogràfica, el pendent topogràfic, o les condicions atmosfèriques.
Per exemple, i pel que fa a l'espectre solar, la part verda dels vegetals absorbeix en el VIS a longituds d'ona compreses aproximadament entre 445 i 665 nm durant la funció clorofíl·lica i presenta una alta reflectància en l'IRp a causa de les cavitats d'aire del parènquima lacunar, així com dos màxims d'absorció en l'IRoc (1500-1800 nm i 2000-2400 nm) en funció del contingut d'aigua. En època senescent la vegetació presenta un desplaçament2 de la reflectància cap al vermell i la cutícula polaritza més la radiació reflectida, alhora que la resposta en l'IRp disminueix sensiblement i la resposta en l'IRoc augmenta amb la pèrdua d'aigua.
En el cas dels sòls i les roques existeix una gran dificultat de discriminació en teledetecció òptica quan estan tapats per la coberta vegetal, però quan són detectables (zones rocoses, conreus segats, deserts, etc.) presenten una reflectància moderada i ascendent cap a longituds d'ona llargues, amb punts característics de respostes especialment altes o baixes, amb una elevada influència de l'aigua eventualment present i amb reflectàncies baixes en el VIS (colors foscos) en cas de presència de matèria orgànica.
Pel que fa a l'aigua, la signatura espectral és fortament influïda per la matèria en suspensió, tant inorgànica com orgànica (per exemple, algues microscòpiques). En aigües somes el material del fons pot tenir un paper molt rellevant, alhora que la fondària fa disminuir la reflectància, que és baixa en el VIS, disminueix cap a longituds d'ona llargues i és pràcticament nul·la a l'IRm. L'angle d'incidència té una especial importància pel fet que l'aigua presenta una gran especularitat.
En la identificació de les cobertes sovint no es fan servir elements estrictament espectrals, sinó també texturals o d'altres característiques derivades d'MDE, d'MDP, de mapes climàtics, etc., que permeten ampliar el concepte al de signatura multivariant.
Al final del segle XX es va introduir el concepte de signatura borrosa.
Alguns elements tenen un patró molt constant i conegut, el qual s'utilitza per a identificar la seva presència en un objecte o una coberta. Agents que influeixen en una signatura espectral i que cal considerar com a intrínsecs són l'agrupació de fulles, la forma de les capçades, la disposició i la densitat de la vegetació sobre el terreny, el seu estat sanitari (deficiències nutricionals, atacs de paràsits), els materials en suspensió a l'aigua, la nebulositat (ja que disminueix la temperatura de superfície captada pels sensors), la velocitat del vent (que augmenta l'arrissament del mar, canvia la geometria dels cultius, disminueix la diferència entre la temperatura de l'objecte i la temperatura de l'aire i augmenta l'evapotranspiració vegetal), la fenologia de la vegetació i les característiques edàfiques (composició, contingut d'aigua, etc.), així com factors d'escala (dimensió del píxel) que condicionen la textura (signatura textural), la qual canvia segons la resolució espacial de les imatges.
D'altra banda, existeixen altres factors que modifiquen la resposta espectral de manera extrínseca i la influència dels quals, en conseqüència, convindria reduir o eliminar durant la correcció radiomètrica de les dades de teledetecció, com ara l'angle d'il·luminació i l'angle de visió (molt importants a les microones i dependents de la data i l'hora en els sensors passius), l'orientació topogràfica, el pendent topogràfic, o les condicions atmosfèriques.
Per exemple, i pel que fa a l'espectre solar, la part verda dels vegetals absorbeix en el VIS a longituds d'ona compreses aproximadament entre 445 i 665 nm durant la funció clorofíl·lica i presenta una alta reflectància en l'IRp a causa de les cavitats d'aire del parènquima lacunar, així com dos màxims d'absorció en l'IRoc (1500-1800 nm i 2000-2400 nm) en funció del contingut d'aigua. En època senescent la vegetació presenta un desplaçament2 de la reflectància cap al vermell i la cutícula polaritza més la radiació reflectida, alhora que la resposta en l'IRp disminueix sensiblement i la resposta en l'IRoc augmenta amb la pèrdua d'aigua.
En el cas dels sòls i les roques existeix una gran dificultat de discriminació en teledetecció òptica quan estan tapats per la coberta vegetal, però quan són detectables (zones rocoses, conreus segats, deserts, etc.) presenten una reflectància moderada i ascendent cap a longituds d'ona llargues, amb punts característics de respostes especialment altes o baixes, amb una elevada influència de l'aigua eventualment present i amb reflectàncies baixes en el VIS (colors foscos) en cas de presència de matèria orgànica.
Pel que fa a l'aigua, la signatura espectral és fortament influïda per la matèria en suspensió, tant inorgànica com orgànica (per exemple, algues microscòpiques). En aigües somes el material del fons pot tenir un paper molt rellevant, alhora que la fondària fa disminuir la reflectància, que és baixa en el VIS, disminueix cap a longituds d'ona llargues i és pràcticament nul·la a l'IRm. L'angle d'incidència té una especial importància pel fet que l'aigua presenta una gran especularitat.
En la identificació de les cobertes sovint no es fan servir elements estrictament espectrals, sinó també texturals o d'altres característiques derivades d'MDE, d'MDP, de mapes climàtics, etc., que permeten ampliar el concepte al de signatura multivariant.
Al final del segle XX es va introduir el concepte de signatura borrosa.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
signatura espectral
signatura espectral
Fotogrametria
- ca signatura espectral, n f
- ca corba de reflectància espectral, n f sin. compl.
- ca resposta espectral, n f sin. compl.
- es curva de reflectancia espectral
- es respuesta espectral
- es signatura espectral
- en spectral reflectance curve
- en spectral response
- en spectral signature
Fotogrametria
Definition
Gràfic que representa la resposta radiomètrica d'un material o un tipus de terreny en diverses bandes espectrals.
Note
- La signatura espectral és una resposta única respecte d'un tipus i una intensitat de radiació incident i de la interacció amb la textura superficial i el medi. La comparació d'una signatura espectral amb signatures patró permet reconèixer i diferenciar una classe de cobertura respecte de les altres.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
signatura espectral
signatura espectral
Cartografia > Teledetecció
- ca signatura espectral, n f
- es signatura espectral
- fr signature spectrale
- it firma spettrale
- en spectral signature
- de Spektralsignatur
Cartografia > Teledetecció
Definition
Gràfic que representa la resposta radiomètrica d'un material o tipus de terreny en diverses bandes espectrals.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
signatura multivariant
signatura multivariant
Teledetecció > Classificació
- ca signatura multivariant, n f
- es signatura multivariante
- en multivariate signature
Teledetecció > Classificació
Definition
Signatura espectral que no utilitza exclusivament dades espectrals, sinó que també conté, o només conté, dades d'altra mena, com ara elevacions o pendents topogràfics, distància a la costa, etc.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
signatura textural
signatura textural
Teledetecció > Classificació
- ca signatura textural, n f
- es signatura textural
- en textural signature
Teledetecció > Classificació
Definition
Signatura espectral que utilitza dades de textura.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
signe
signe
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
- ca signe, n m
- es signo
- fr signe
- it segno
- en sign
- de Zeichen
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
Definition
Allò amb què quelcom és representat, generalment una forma gràfica el valor de la qual pot ser normalitzat o codificat.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
