regió biogeogràfica
regió biogeogràfica
Cartografia > Geografia física i humana
- ca regió bioclimàtica, n f
- ca regió biogeogràfica, n f sin. compl.
- es región bioclimática
- es región biogeográfica
- fr région bioclimatique
- fr région biogéographique
- it regione bioclimatica
- en bioclimatic region
- en biogeographical region
- de bioklimatische Region
Cartografia > Geografia física i humana
Definition
Territori biogeogràfic en què es divideix un regne, caracteritzat per la possessió de nombrosos gèneres i espècies endèmics d'animals i plantes.
Note
- Són exemples de regions bioclimàtiques la regió eurosiberiana, la regió mediterrània o la regió macaronèsica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
regió característica
regió característica
Fotogrametria
- ca regió d'interès, n f
- ca regió característica, n f sin. compl.
- es región característica
- es región de interés
- en region of interest
- en salient region
- en ROI sigla
Fotogrametria
Definition
Àrea distintiva d'una imatge que, tot i que és localment complexa, és globalment discriminant.
Note
- Atès que una regió d'interès té unes característiques diferenciades del seu veïnatge, la regió d'interès es pot detectar inequívocament, i la seva localització és potencialment útil en el procés de correspondència d'imatges.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
regió covariant
regió covariant
Fotogrametria
- ca regió covariant, n f
- ca regió afí, n f sin. compl.
- es región afín
- es región covariante
- en affine region
- en covariant region
Fotogrametria
Definition
Àrea distintiva d'una imatge que correspon a una àrea d'una altra imatge presa amb un angle diferent.
Note
- Totes dues àrees són projeccions geomètriques d'una regió en el terreny i canvien de manera covariant amb la transformació.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
regió d'interès
regió d'interès
Fotogrametria
- ca àrea d'interès, n f
- ca regió d'interès, n f sin. compl.
- es área de interés
- es región de interés
- en area of interest
- en region of interest
- en AOI sigla
- en ROI sigla
Fotogrametria
Definition
Àrea d'una imatge seleccionada per a realitzar un procés específic, sense tenir en consideració la resta de la imatge o l'àrea immediata.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
regió d'interès
regió d'interès
Fotogrametria
- ca regió d'interès, n f
- ca regió característica, n f sin. compl.
- es región característica
- es región de interés
- en region of interest
- en salient region
- en ROI sigla
Fotogrametria
Definition
Àrea distintiva d'una imatge que, tot i que és localment complexa, és globalment discriminant.
Note
- Atès que una regió d'interès té unes característiques diferenciades del seu veïnatge, la regió d'interès es pot detectar inequívocament, i la seva localització és potencialment útil en el procés de correspondència d'imatges.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
regió espectral
regió espectral
Fotogrametria
- ca regió espectral, n f
- es región espectral
- en spectral region
Fotogrametria
Definition
Interval de longituds d'ona de l'espectre electromagnètic amb característiques homogènies, dividides, al seu torn, en bandes.
Note
- Les regions espectrals són els raigs gamma, els raigs X, l'ultraviolat, la radiació visible, l'infraroig, les microones i les ones de ràdio.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
regió espectral
regió espectral
Teledetecció > Banda de l'espectre
- ca regió espectral, n f
- es región espectral
- en spectral region
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definition
Regió de l'espectre electromagnètic, habitualment amb unes característiques similars determinades pel lloc on es genera a la natura, les seves propietats de reflexió o emissió en certs materials, les finestres atmosfèriques que comprèn, els materials o tecnologies amb què es pot detectar, etc.
Es defineix per un interval de longituds d'ona, de freqüències o de nombres d'ona.
La denominació de les bandes espectrals i la seva amplitud difereixen en funció d'autors, disciplines, escoles, àmbit d'aplicació, etc. Per exemple, la classificació que fa la norma ISO 20473:2007 de l'IR és fortament diferent de la usada en astronomia, etc.
La terminologia més freqüent en teledetecció, i utilitzada en aquest diccionari, és la següent (amb indicació de les longituds d'ona o les freqüències segons l'ús més habitual):
- raigs gamma (< 0.01 nm);
- raigs X (0.01-10 nm);
- UV (10-400 nm); VIS (400-700 nm);
- IRp (700-1300 nm);
- IRm, que inclou IRoc (1300-2500 nm) i IRom (2500-8000 nm);
- IRt, que inclou IRol (8000-15000 nm) i IRl (15000 nm a 1000 µm);
- microones (1-110 GHz [30 cm a 2.7 mm], o fins i tot 220 MHz-3000 GHz [136 cm a 0.1 mm], segons les fonts), regió en la qual destaquen les bandes submil·limètrica (3000-300 GHz), mil·limètrica (300-10 GHz), W (110-75 GHz), V (75-40 GHz), Ka (40-27 GHz), K (27-18 GHz), Ku (18-12 GHz), X (12-8 GHz), C (8-4 GHz), S (4-2 GHz), L (2-1 GHz), i radiofreqüències (parcialment sobreposada amb l'anterior, > 1 m, o 10 cm en algun cas).
A la pràctica, i en el cas de l'observació terrestre, els sensors de teledetecció utilitzen fonamentalment bandes espectrals compreses entre les regions espectrals del VIS i les microones.
Es defineix per un interval de longituds d'ona, de freqüències o de nombres d'ona.
La denominació de les bandes espectrals i la seva amplitud difereixen en funció d'autors, disciplines, escoles, àmbit d'aplicació, etc. Per exemple, la classificació que fa la norma ISO 20473:2007 de l'IR és fortament diferent de la usada en astronomia, etc.
La terminologia més freqüent en teledetecció, i utilitzada en aquest diccionari, és la següent (amb indicació de les longituds d'ona o les freqüències segons l'ús més habitual):
- raigs gamma (< 0.01 nm);
- raigs X (0.01-10 nm);
- UV (10-400 nm); VIS (400-700 nm);
- IRp (700-1300 nm);
- IRm, que inclou IRoc (1300-2500 nm) i IRom (2500-8000 nm);
- IRt, que inclou IRol (8000-15000 nm) i IRl (15000 nm a 1000 µm);
- microones (1-110 GHz [30 cm a 2.7 mm], o fins i tot 220 MHz-3000 GHz [136 cm a 0.1 mm], segons les fonts), regió en la qual destaquen les bandes submil·limètrica (3000-300 GHz), mil·limètrica (300-10 GHz), W (110-75 GHz), V (75-40 GHz), Ka (40-27 GHz), K (27-18 GHz), Ku (18-12 GHz), X (12-8 GHz), C (8-4 GHz), S (4-2 GHz), L (2-1 GHz), i radiofreqüències (parcialment sobreposada amb l'anterior, > 1 m, o 10 cm en algun cas).
A la pràctica, i en el cas de l'observació terrestre, els sensors de teledetecció utilitzen fonamentalment bandes espectrals compreses entre les regions espectrals del VIS i les microones.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
regió extrema
regió extrema
Fotogrametria
- ca regió extrema, n f
- es región extrema
- en extremal region
Fotogrametria
Definition
Regió formada per un conjunt de píxels en el qual hi ha un píxel central que té un nivell digital inferior o superior al de qualsevol altre píxel del seu veïnatge.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
regió òptica
regió òptica
Fotogrametria
- ca espectre òptic, n m
- ca regió òptica, n f sin. compl.
- es espectro óptico
- es región óptica
- en optical domain
- en optical region
- en optical spectrum
Fotogrametria
Definition
Regió de l'espectre electromagnètic amb longituds d'ona compreses entre 0,3 i 15 µm, que correspon a la màxima emitància en la corba espectral de l'energia solar i pot manipular-se amb instruments òptics.
Note
- L'espectre òptic comprèn l'ultraviolat proper, l'espectre visible i l'infraroig. Es comporta d'acord amb els principis de l'òptica i pot ser registrat per una emulsió sensible o un sensor.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
registre
registre
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari
- ca registre, n m
- es registro
- en registry
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari
Definition
Sistema per mitjà del qual queden recollits i identificats els diversos components de programari instal·lats.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8