Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionaris cartogràfics

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  referència de ruta, n f
  • es  referencia de ruta
  • en  route reference

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació

Definition
Identificador d'una ruta que permet determinar localitzacions en una referenciació lineal.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  referència espacial, n f
  • es  referencia espacial
  • en  locational reference
  • en  spatial reference

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació

Definition
Marc de referència utilitzat per a indicar posicions geogràfiques.

Note

  • Principalment s'utilitzen sistemes de coordenades com a referència espacial, però també es poden utilitzar altres sistemes de referència indirectes, com ara adreces, referències lineals, codis de zona o topònims.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  referenciació lineal, n f
  • es  referenciación lineal
  • en  linear referencing

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació

Definition
Sistema de posicionament al llarg d'elements lineals coneguts establert per mitjà de distàncies relatives a l'origen de l'element lineal.

Note

  • 1. En els àmbits d'aplicació en què una xarxa constitueix la referència principal, l'ús de la referenciació lineal és més intuïtiva i eficaç que l'ús de coordenades. Per exemple, els punts quilomètrics en el cas de la xarxa viària.

    2. La referenciació lineal permet també definir múltiples trams al llarg dels elements lineals en funció de la variació de diversos atributs sense necessitat de partir la geometria dels elements lineals, procés que es coneix com a segmentació dinàmica.

    3. Els elements definits per mitjà de referenciació lineal no posseeixen geometria pròpia, s'emmagatzemen en taules i es generen dinàmicament en els programes de SIG clients a l'hora de visualitzar-los o d'operar-hi. Admeten totes les operacions espacials pròpies dels elements lineals.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  refinament, n m
  • es  refinamiento
  • en  refining

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica

Definition
Mètode de generalització cartogràfica consistent a modificar la geometria de les formes dels elements per tal d'obtenir una representació cartogràfica de millor aspecte visual o més fidel a la realitat.

Note

  • 1. Són casos particulars de refinament la suavització de formes, la modificació dels angles de la representació dels edificis perquè es vegin com angles rectes o el canvi d'orientació dels polígons d'edificacions perquè apareguin paral·lels a les carreteres.

    2. Contràriament al concepte intuïtiu de generalització, el refinament afegeix detall a la representació cartogràfica en lloc de reduir-n'hi. Tanmateix és coherent amb el concepte formal de generalització cartogràfica, atès que la finalitat bàsica de la generalització cartogràfica és millorar la llegibilitat de la representació cartogràfica.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  reflectància, n f
  • es  reflectancia
  • fr  réflectance
  • it  riflettanza
  • en  reflectance
  • de  Reduktion
  • de  Verkleinerung

Cartografia > Teledetecció

Definition
Quantitat de radiació reflectida per una superfície, un cos, etc.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  reflectància, n f
  • ca  reflectivitat, n f sin. compl.
  • es  reflectancia
  • es  reflectividad sin. compl.
  • en  reflectance
  • sbl  ρ
  • sbl  R

Teledetecció

Definition
Quocient entre el flux energètic reflectit per una superfície i el flux energètic incident.

La reflectància és una magnitud hemisfèrica, adimensional, amb valors compresos entre 0 i 1, tot i que sovint s'expressa en percentatge.

Per exemple, la reflectància d'un objecte sobre la superfície de la Terra il·luminat per la llum solar en un determinat moment de l'any es pot aproximar (sense tenir en compte efectes d'adjacència i assumint que la seva emissió com a cos negre és negligible a la temperatura de l'objecte) per:
R = (π[Ls − Lu]/τ2)·d2/(E0·τ1·μs + π·Ld),
on Ls és la radiància rebuda pel sensor, que pot ser a un satèl·lit, a un avió, etc.; Lu és la radiància de l'atmosfera cap amunt (upwelling); Ld és la radiància de l'atmosfera cap avall (downwelling); E0 és la irradiància solar al sostre de l'atmosfera quan la Terra és a 1 UA del Sol; d és la distància de la Terra al Sol en UA; τ1, τ2 són els coeficients de transmissió (de fet, transmitàncies) de l'atmosfera al llarg dels trajectes: sostre de l'atmosfera cap a la base de l'atmosfera i base de l'atmosfera cap al sensor, respectivament, i que tenen en compte la composició de l'atmosfera i l'angle d'il·luminació, i μs és el cosinus de l'angle d'incidència.

La reflectància és molt important en teledetecció perquè depèn de la natura de l'objecte i, per tant, pot ajudar a caracteritzar-lo.

Vegeu també BRDF.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  reflectància, n f
  • ca  factor de reflexió, n m sin. compl.
  • es  factor de reflexión
  • es  reflectancia
  • en  reflectance
  • en  reflection factor
  • sbl  ρ

Fotogrametria

Definition
Quocient entre el flux d'energia reflectit i el flux d'energia incident, que correspon a la fracció d'energia incident que surt d'una superfície sense ser absorbida o transmesa.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  reflectància aparent, n f
  • ca  reflectivitat aparent, n f sin. compl.
  • es  reflectancia aparente
  • es  reflectividad aparente sin. compl.
  • en  apparent reflectance
  • en  apparent reflectivity sin. compl.
  • sbl  R*

Teledetecció > Radiometria

Definition
Reflectància calculada de forma simplificada, sense efectuar correcció atmosfèrica ni correcció topogràfica.

La reflectància aparent (R*) s'obté a partir de la radiància captada pel sensor (L), la irradiància exoatmosfèrica per a la banda espectral en qüestió quan la Terra és a 1 UA del Sol (E0), la distància de la Terra al Sol (d, en UA) en el moment de la presa de les dades (que ajusta adequadament E0 en funció de la data) i el cosinus de l'angle d'il·luminació (μ0, que ajusta E0/d2 fent-lo menor com més rasant és la il·luminació):
R* = π·L·d2/(E0·μ0).

Al seu torn, L s'obté dels ND a través dels paràmetres a i b de calibratge radiomètric del sensor:
L = a + b·ND.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  reflectància equivalent al soroll, n f
  • ca  NEΔρ, n f sin. compl.
  • es  reflectancia equivalente al ruido
  • es  NEΔρ sin. compl.
  • en  noise equivalent reflectance
  • en  NEΔρ sin. compl.

Teledetecció > Radiometria

Definition
Mesura del senyal equivalent al soroll quan el senyal és la reflectància.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  reflectància espectral, n f
  • ca  reflectivitat espectral, n f sin. compl.
  • es  reflectancia espectral
  • es  reflectividad espectral sin. compl.
  • en  spectral reflectance
  • en  spectral reflectivity sin. compl.
  • sbl  ρλ
  • sbl  Rλ

Teledetecció

Definition
Reflectància per unitat de longitud d'ona. La reflectància espectral és una magnitud hemisfèrica, adimensional, amb valors compresos entre 0 i 1, tot i que sovint s'expressa en percentatge.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6