Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionaris cartogràfics

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  òrbita polar, n f
  • ca  òrbita quasipolar, n f sin. compl.
  • es  órbita polar
  • es  órbita casipolar sin. compl.
  • es  órbita cuasipolar sin. compl.
  • en  polar orbit
  • en  near-polar orbit sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita al voltant de la Terra que, en sentit estricte, està definida per una inclinació de 90º, si bé a la pràctica és aquella que permet que els satèl·lits passin propers als pols, és a dir, amb una inclinació orbital compresa entre els 75-80° i els 115°.

Aquestes òrbites s'aconsegueixen a altituds baixes, aproximadament entre els 200 i els 1000 km i s'utilitzen principalment en l'observació de la Terra.

Alguns dels satèl·lits d'òrbita polar són els de les sèries ADEOS, IRS, ERS, FY-1, Landsat, MetOp, Nimbus, OKEAN, SPOT i TIROS-N.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita retrògrada, n f
  • ca  òrbita indirecta, n f sin. compl.
  • es  órbita retrógrada
  • es  órbita indirecta sin. compl.
  • en  retrograde orbit
  • en  indirect orbit sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita en què el moviment de rotació és d'est a oest.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita semisíncrona, n f
  • ca  òrbita semisincrònica, n f sin. compl.
  • es  órbita semisíncrona
  • es  órbita semisincrónica sin. compl.
  • en  semi-synchronous orbit

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita amb un període orbital equivalent a la meitat del temps de rotació de la Terra en el seu eix.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita semisíncrona, n f
  • ca  òrbita semisincrònica, n f sin. compl.
  • es  órbita semisíncrona
  • es  órbita semisincrónica sin. compl.
  • en  semi-synchronous orbit

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita amb un període orbital equivalent a la meitat del temps de rotació de la Terra en el seu eix.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita síncrona, n f
  • ca  òrbita sincrònica, n f sin. compl.
  • es  órbita síncrona
  • es  órbita sincrónica sin. compl.
  • en  synchronous orbit

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita al voltant d'un planeta en la qual un satèl·lit viatja generalment en la direcció de la rotació del planeta i amb un període orbital igual a la seva rotació sobre el seu eix, de manera que el giny sempre retorna a la mateixa hora del dia a la mateixa posició en el cel d'un observador en aquell planeta.

Quan el planeta és la Terra, s'utilitza el terme òrbita geosíncrona.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita síncrona, n f
  • ca  òrbita sincrònica, n f sin. compl.
  • es  órbita síncrona
  • es  órbita sincrónica sin. compl.
  • en  synchronous orbit

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita al voltant d'un planeta en la qual un satèl·lit viatja generalment en la direcció de la rotació del planeta i amb un període orbital igual a la seva rotació sobre el seu eix, de manera que el giny sempre retorna a la mateixa hora del dia a la mateixa posició en el cel d'un observador en aquell planeta.

Quan el planeta és la Terra, s'utilitza el terme òrbita geosíncrona.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita subrecurrent, n f
  • es  órbita subrecurrente
  • en  sub-recurrent orbit

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita d'un satèl·lit que es repeteix passats un cert nombre de dies, de forma que enceta un nou cicle, la qual cosa permet observar la mateixa àrea del planeta a intervals temporals regulars.

Alguns dels satèl·lits d'òrbita subrecurrent són: ADEOS, ADEOS-II, GCOM-C1, GCOM-W1 i JERS-1.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita supersíncrona, n f
  • ca  òrbita cementiri, n f sin. compl.
  • ca  òrbita supersincrònica, n f sin. compl.
  • es  órbita supersíncrona
  • es  órbita cementerio sin. compl.
  • es  órbita supersincrónica sin. compl.
  • en  super-synchronous orbit
  • en  disposal orbit sin. compl.
  • en  graveyard orbit sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita clarament més distant del planeta que les òrbites síncrones on es traslladen els satèl·lits un cop finalitzada la seva vida útil.

S'aplica sobretot als satèl·lits geosíncrons, en què resulta més econòmic que efectuar una reentrada.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita supersíncrona, n f
  • ca  òrbita cementiri, n f sin. compl.
  • ca  òrbita supersincrònica, n f sin. compl.
  • es  órbita supersíncrona
  • es  órbita cementerio sin. compl.
  • es  órbita supersincrónica sin. compl.
  • en  super-synchronous orbit
  • en  disposal orbit sin. compl.
  • en  graveyard orbit sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita clarament més distant del planeta que les òrbites síncrones on es traslladen els satèl·lits un cop finalitzada la seva vida útil.

S'aplica sobretot als satèl·lits geosíncrons, en què resulta més econòmic que efectuar una reentrada.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita terrestre alta, n f
  • ca  HEO 2, n f sin. compl.
  • es  órbita terrestre alta
  • es  HEO sin. compl.
  • en  high Earth orbit
  • en  HEO sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita circular o quasi circular d'altitud superior a la de les òrbites terrestres mitjanes, típicament per damunt dels 35000 km, utilitzada principalment pels satèl·lits geosíncrons i geoestacionaris.

Exemples de satèl·lits amb òrbita terrestre alta són els GOES i els Meteosat (les plataformes geoestacionàries viatgen a una velocitat d'11039 km/s).

HEO és l'acrònim de high Earth orbit ('òrbita terrestre alta').

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6