atles ptolemaic
atles ptolemaic
Cartografia > Atles
- ca atles de Ptolemeu, n m
- ca atles ptolemaic, n m
- es atlas de Ptolomeo
- fr Ptolémée atlas
- it atlante di Tolomeo
- en Ptolemy atlas
- de Ptolemäus-Atlas
Cartografia > Atles
Definition
Atles elaborat en l'etapa renaixentista i basat en la cartografia procedent de l'antiga geografia clàssica grega en 16 volums de Claudi Ptolemeu.
Note
- Els atles ptolemaics inicien la tradició de grans atles mundials i fixen un sòlid model de libres que obren amb una introducció a elements de geografia, continuen amb un gran mapamundi del món conegut seguit d'una extensa seqüència de mapes regionals a major escala i acaben amb un llarg apèndix de topònims localitzables en cadascun dels mapes. Amb autors con Lafreri i Mercator, que inclouen en el frontispici una imatge al·legòrica del tità Atles sostenint el món sobre les seves espatlles, es consolida també el nom d'atles per a aquesta tipologia de fascinants llibres cartogràfics de gran format que ha arribat als nostre dies.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
atles regional
atles regional
Cartografia > Atles
- ca atles regional, n m
- es atlas regional
- fr atlas régional
- it atlante regionale
- en regional atlas
- de Landschaftsatlas
- de Regionalatlas
Cartografia > Atles
Definition
Atles general format per mapes regionals.
Note
- Atles regional és conceptualment oposat a atles mundial.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
atles temàtic
atles temàtic
Cartografia > Atles
- ca atles temàtic, n m
- es atlas temático
- fr atlas thématique
- it atlante tematico
- en thematic atlas
- de thematischer Atlas
Cartografia > Atles
Definition
Atles format predominantment per mapes temàtics.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
atles topogràfic
atles topogràfic
Cartografia > Atles
- ca atles topogràfic, n m
- es atlas topográfico
- fr atlas topographique
- it atlante topografico
- en topographic atlas
- de topographischer Atlas
Cartografia > Atles
Definition
Atles general format per mapes topogràfics.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
atles universal
atles universal
Cartografia > Atles
- ca atles mundial, n m
- ca atles del món, n m sin. compl.
- ca atles universal, n m sin. compl.
- es atlas del mundo
- es atlas mundial
- es atlas universal
- fr atlas du monde
- fr atlas mondial
- fr atlas universel
- it atlante del mondo
- it atlante mondiale
- en world atlas
- de Weltatlas
Cartografia > Atles
Definition
Atles general la informació del qual cobreix tota la superfície terrestre.
Note
-
1. Convé no confondre atles mundial amb atles internacional.
2. Atles mundial és conceptualment oposat a atles regional. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
atles urbà
atles urbà
Cartografia > Atles
- ca atles urbà, n m
- es atlas urbano
- fr atlas urbain
- it atlante urbano
- en urban atlas
- de Stadtatlas
Cartografia > Atles
Definition
Atles destinat i adaptat al coneixement i l'estudi d'una determinada ciutat o d'un conjunt de ciutats.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
ATLID
ATLID
Teledetecció > Sensors
- ca ATLID, n m
- ca Atmospheric Lidar, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definition
Acrònim de Atmospheric Lidar, 'lidar atmosfèric'.
Sensor de teledetecció, que serà instal·lat a bord del satèl·lit EarthCARE, destinat principalment a l'estudi de l'atmosfera (perfil d'aerosols i altitud de la part superior dels núvols).
Permetrà obtenir imatges en la regió espectral de l'UV [355 nm], en 1 banda amb una resolució espacial al nadir de 30 m mostrejada a intervals de 100 m al llarg de la traça, amb una dallada de 100 km i una resolució vertical de 100 m. La resolució temporal serà de 16 dies.
Sensor de teledetecció, que serà instal·lat a bord del satèl·lit EarthCARE, destinat principalment a l'estudi de l'atmosfera (perfil d'aerosols i altitud de la part superior dels núvols).
Permetrà obtenir imatges en la regió espectral de l'UV [355 nm], en 1 banda amb una resolució espacial al nadir de 30 m mostrejada a intervals de 100 m al llarg de la traça, amb una dallada de 100 km i una resolució vertical de 100 m. La resolució temporal serà de 16 dies.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ATM 1
ATM 1
Teledetecció > Sensors
- ca ATM 1, n m
- ca AADS 1278, n m sin. compl.
- ca Advanced Thematic Mapper, n m sin. compl.
- ca Airborne Thematic Mapper, n m sin. compl.
- ca Daedalus 1268, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definition
Acrònim de Airborne Thematic Mapper, 'cartografiador temàtic aeroportat'.
Sensor aeroportat destinat majoritàriament a l'estudi de les terres emergides i de les aigües continentals i costaneres.
Típicament permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [420,450 nm; 450,520 nm; 520,600 nm; 605,630 nm; 630,690 nm], el VIS-IRp [695,750 nm], l'IRp [760,900 nm; 910,1050 nm], l'IRoc [1550,1750 nm; 2080,2350 nm] i l'IRol [8500,12500 nm], en 11 bandes recollides en 716 mostres per línia de captació; a una altitud de 2000 m sobre el nivell del terreny permet obtenir, segons el camp de visió utilitzat, una resolució espacial al nadir de 4.50 m (8.39 m en els extrems laterals de la imatge) i una cobertura territorial de 3.7254 km (dallada) en mode d'angle ample, o bé una resolució espacial al nadir de 2.50 m (2.89 m en els extrems laterals de la imatge) i una cobertura territorial d'uns 1.5741 km (dallada) en mode d'angle normal.
Els vols amb aquest sensor solen incloure les 6 bandes espectrals reflectives del sensor TM del Landsat més una banda tèrmica entre 8500 i 12500 nm (davant els 10400-12500 nm de la banda TM6), cosa que permet comparar i complementar les dades d'ambdós sistemes, i també pot afegir, alternativament, una banda a la regió reflectiva de l'IRt, entre 3000 i 5000 nm; cal destacar, però, que la resolució espacial de la banda tèrmica de l'ATM no és menys detallada que la de les bandes reflectives, com passa en els sensors TM i ETM+. Actualment està en desús.
Originàriament el sensor es va denominar AADS 1278. De vegades s'ha utilitzat la denominació impròpia Advanced Thematic Mapper per a designar aquest sensor.
Sensor aeroportat destinat majoritàriament a l'estudi de les terres emergides i de les aigües continentals i costaneres.
Típicament permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [420,450 nm; 450,520 nm; 520,600 nm; 605,630 nm; 630,690 nm], el VIS-IRp [695,750 nm], l'IRp [760,900 nm; 910,1050 nm], l'IRoc [1550,1750 nm; 2080,2350 nm] i l'IRol [8500,12500 nm], en 11 bandes recollides en 716 mostres per línia de captació; a una altitud de 2000 m sobre el nivell del terreny permet obtenir, segons el camp de visió utilitzat, una resolució espacial al nadir de 4.50 m (8.39 m en els extrems laterals de la imatge) i una cobertura territorial de 3.7254 km (dallada) en mode d'angle ample, o bé una resolució espacial al nadir de 2.50 m (2.89 m en els extrems laterals de la imatge) i una cobertura territorial d'uns 1.5741 km (dallada) en mode d'angle normal.
Els vols amb aquest sensor solen incloure les 6 bandes espectrals reflectives del sensor TM del Landsat més una banda tèrmica entre 8500 i 12500 nm (davant els 10400-12500 nm de la banda TM6), cosa que permet comparar i complementar les dades d'ambdós sistemes, i també pot afegir, alternativament, una banda a la regió reflectiva de l'IRt, entre 3000 i 5000 nm; cal destacar, però, que la resolució espacial de la banda tèrmica de l'ATM no és menys detallada que la de les bandes reflectives, com passa en els sensors TM i ETM+. Actualment està en desús.
Originàriament el sensor es va denominar AADS 1278. De vegades s'ha utilitzat la denominació impròpia Advanced Thematic Mapper per a designar aquest sensor.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ATM 2
ATM 2
Teledetecció > Sensors
- ca ATM 2, n m
- ca Airborne Topographic Mapper, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definition
Acrònim de Airborne Topographic Mapper, 'cartografiador topogràfic aeroportat'.
Projecte aeroportat de la NASA destinat a explorar la tecnologia lidar, especialment actiu a partir de 1993.
Projecte aeroportat de la NASA destinat a explorar la tecnologia lidar, especialment actiu a partir de 1993.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
atmosfera
atmosfera
Teledetecció > Radiometria
- ca atmosfera, n f
- es atmósfera
- en atmosphere
Teledetecció > Radiometria
Definition
Capa d'aire que envolta la Terra.
Està formada per un conjunt de subcapes amb diferents característiques: troposfera, estratosfera, mesosfera i termosfera. Més enllà s'estén la capa anomenada exosfera. La línia de Kármán, a uns 100 km per sobre de la superfície terrestre, i a la termosfera inferior, és considerada freqüentment com la frontera entre l'atmosfera i l'espai exterior des d'un punt de vista aeronàutic. L'atmosfera és menys densa com més gran és la distància respecte de la superfície de la Terra, fet que no permet definir-ne l'acabament, tot i que el límit de 10000 km sol ser generalment acceptat.
L'atmosfera és alhora objecte d'estudi de la teledetecció (fenòmens meteorològics, clima, alteracions en la seva composició, etc.), medi de sustentació de plataformes (avions, etc.) i agent de distorsió/interacció de la irradiància del Sol i dels sensors actius, així com de la radiància captada pels sensors (vegeu finestra atmosfèrica, absorció atmosfèrica, dispersió atmosfèrica, emissió atmosfèrica i correcció atmosfèrica).
En l'atmosfera terrestre es poden diferenciar dues regions amb diferent composició: l'homosfera i l'heterosfera.
-L'homosfera ocupa els 100 km inferiors i té una composició força constant i uniforme, tot i que varia en altitud, formada principalment per nitrogen (78.08% en volum), oxigen (20.95%), argó (0.93%) i diòxid de carboni (0.038%), amb traces d'altres gasos com neó (18.18 ppm), heli (5.24 ppm), metà (1.79 ppm), criptó (1.14 ppm), hidrogen (0.55 ppm), òxid de nitrogen (0.3 ppm), monòxid de carboni (0.1 ppm), xenó (0.09 ppm), ozó (0.00 a 0.07 ppm), diòxid de nitrogen (0.02 ppm), iode (0.01 ppm) i vapor d'aigua (amb un percentatge variable, típicament entre 1 i 4 % prop de la superfície terrestre i a l'entorn del 0.40 % sobre el total de l'atmosfera).
- L'heterosfera s'estén des dels 100 km fins al límit superior de l'atmosfera i està estratificada, és a dir, formada per diverses capes, amb composició diferent: una capa de nitrogen molecular, entre 100 i 400 km; una capa d'oxigen atòmic, entre 400 i 1100 km; una capa d'heli, entre 1100 i 3500 km, i una capa d'hidrogen, entre 3500 i 10000 km.
Tres quartes parts de la massa de l'atmosfera es troben en els 11 primers km.
Està formada per un conjunt de subcapes amb diferents característiques: troposfera, estratosfera, mesosfera i termosfera. Més enllà s'estén la capa anomenada exosfera. La línia de Kármán, a uns 100 km per sobre de la superfície terrestre, i a la termosfera inferior, és considerada freqüentment com la frontera entre l'atmosfera i l'espai exterior des d'un punt de vista aeronàutic. L'atmosfera és menys densa com més gran és la distància respecte de la superfície de la Terra, fet que no permet definir-ne l'acabament, tot i que el límit de 10000 km sol ser generalment acceptat.
L'atmosfera és alhora objecte d'estudi de la teledetecció (fenòmens meteorològics, clima, alteracions en la seva composició, etc.), medi de sustentació de plataformes (avions, etc.) i agent de distorsió/interacció de la irradiància del Sol i dels sensors actius, així com de la radiància captada pels sensors (vegeu finestra atmosfèrica, absorció atmosfèrica, dispersió atmosfèrica, emissió atmosfèrica i correcció atmosfèrica).
En l'atmosfera terrestre es poden diferenciar dues regions amb diferent composició: l'homosfera i l'heterosfera.
-L'homosfera ocupa els 100 km inferiors i té una composició força constant i uniforme, tot i que varia en altitud, formada principalment per nitrogen (78.08% en volum), oxigen (20.95%), argó (0.93%) i diòxid de carboni (0.038%), amb traces d'altres gasos com neó (18.18 ppm), heli (5.24 ppm), metà (1.79 ppm), criptó (1.14 ppm), hidrogen (0.55 ppm), òxid de nitrogen (0.3 ppm), monòxid de carboni (0.1 ppm), xenó (0.09 ppm), ozó (0.00 a 0.07 ppm), diòxid de nitrogen (0.02 ppm), iode (0.01 ppm) i vapor d'aigua (amb un percentatge variable, típicament entre 1 i 4 % prop de la superfície terrestre i a l'entorn del 0.40 % sobre el total de l'atmosfera).
- L'heterosfera s'estén des dels 100 km fins al límit superior de l'atmosfera i està estratificada, és a dir, formada per diverses capes, amb composició diferent: una capa de nitrogen molecular, entre 100 i 400 km; una capa d'oxigen atòmic, entre 400 i 1100 km; una capa d'heli, entre 1100 i 3500 km, i una capa d'hidrogen, entre 3500 i 10000 km.
Tres quartes parts de la massa de l'atmosfera es troben en els 11 primers km.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
