Go back to the list of Online Dictionaries

Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentation

Basic search

Advanced search

  • nc  Thapsia villosa L. subsp. villosa ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  canyaferla, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  ferla, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  baladre, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  canyafel, n f alt. sin. ( CLIM1998 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
  • ca  canyaferro, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  croca, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  fenollassa groga, n f alt. sin. ( BOLOS1992; MUL1997; PERIS )
    BOLÒS, Oriol de. "Sobre la vegetació de Sauva Negra". Modilianum (1992), núm. 7, p. 3-28.
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
    PERIS, Juan Bautista; STÜBING, Gerardo; FIGUEROLA, Ramón. Guía de las plantas medicinales de la Comunidad Valenciana. València: Las Provincias, 1996.
    ISBN 84-85402-93-6
  • ca  fenollera borda, n f alt. sin. ( GRAU )
    GRAU BONO, Vicente. Topografía médica de Tabernes de Valldigna. Tabernes de Valldigna: Centre Excursionista de Tabernes de la Valldigna, 1983.
    ISBN 84-300-8603-X
    [Facsímil de la memoria: Alcira: Instituto Médico Valenciano, 1927]
  • ca  fenollosa, n f alt. sin. ( NPLAG-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  fonollassa groga, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  herba santa, n f alt. sin. ( ASENSI; BARAC; CARRIO; CLIM1998 )
    ASENSI, Josep; TIRADO, Covadonga. Les plantes al nostre medi: La vegetació al País Valencià. València: Editorial 3 i 4, 1990.
    ISBN 84-7502-250-2
    BARACETTI, M. Flora mediterraneenne. [S.l.]: [s.n.], 1986.
    ISBN 2-906396-00-1
    CARRIÓ CABRER, M. Esperança. Treball dirigit de productes naturals i plantes medicinals II: Introducció a l'etnobotànica de la Serra Artana (Mallorca, Illes Balears). Artà; Barcelona, 2005. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
  • ca  julivert de cavall, n m alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  matamoros, n m/f alt. sin. ( BORJA )
    BORJA CARBONELL, José. Estudi fitogràfic de la Serra de Corbera. Corbera (València): Ajuntament de Corbera, DL 1994.
    ISBN 84-606-2162-6
  • ca  rurovia borda, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  tàpsia, n f alt. sin. ( FPC-2 )
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 2. Barcelona: Barcino, 1990.
    ISBN 84-7226-591-9
  • ca  tàpsia comuna, n f alt. sin. ( FPC-2 )
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 2. Barcelona: Barcino, 1990.
    ISBN 84-7226-591-9
  • ca  turbit fals, n m alt. sin. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  canya ferro, n f var. ling. ( BOUCH1975 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
  • ca  fenollossa, n f var. ling. ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].

umbel·líferes / apiàcies

  • nc  Salvia verbenaca L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  tàrrec, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  berbena, n f alt. sin. ( PERIS-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin. ( MALAG1982; PARDO1931 )
    MALAGARRIGA HERAS, R.; PERERA, A. "Els noms catalans de les plantes en els diccionaris i enciclopèdies". Estudis Baleàrics (1982), núm. 6, p. 13-66.
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
  • ca  cresta de gallina, n f alt. sin. ( CEBALL )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
  • ca  herba de Santa Llúcia, n f alt. sin. ( MOYA )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
  • ca  herba del mal d'ulls, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  herba esquellera, n f alt. sin. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  rosa de Santa Anna, n f alt. sin. ( CARIA )
    CARIA, Rafael. Le piante spontanee ad Alghero: Nomi propietà usi etimologia. Sassari: Editrice Democratica Sarda, 2001.
  • ca  sàlvia de cresta, n f alt. sin. ( MONTSA )
    MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
  • ca  tàrrec comú, n m alt. sin. ( FPC-3 )
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
    ISBN 84-7226-657-5
  • ca  tàrrecs, n m pl alt. sin. ( LLENS1945; MOLL2004a; MUNT1991 )
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (1). Agricultura, fruticultura i farratges". Quaderns de Folklore (2004), núm. 76.
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Aportació al coneixement de l'etnobotànica de Cerdanya. Puigcerdà: [s.n.], 1991. Tesi doctoral.
  • ca  tàrrega, n f alt. sin. ( BOUCH1975; MUL1991; NPLAG; SANCH1981; SANCH1991 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  tarró, n m alt. sin. ( BOUCH1975; SANCH1981; SANCH1991 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  tarrons, n m pl alt. sin. ( LLENS1945 )
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
  • ca  càrrec, n m var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  herba de Santa Lucía, n f var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  tarec, n m var. ling. ( PARDO1932; PEIX )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
    Plantes usuals il·luminades per J. Peix. [Manuscrit sobre noms de plantes. Centre Excursionista de Catalunya].
  • ca  targa, n f var. ling. ( BARAC; BOU; BOUCH1975; SANCH1981; SANCH1991 )
    BARACETTI, M. Flora mediterraneenne. [S.l.]: [s.n.], 1986.
    ISBN 2-906396-00-1
    BOU i JOVÉ, Helena. Les herbes remeieres calongines. 2a ed. ampl. [Calonge]: Centre d'Estudis Calongins "Colònico", 2001.
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  terra, n f var. ling. ( CLIM1990 )
    CLIMENT i GINER, Daniel. "El paisatge vegetal de la Marina Alta". Aguaits (1990), núm. 4, p. 75-83.
  • ca  tèrrec, n m var. ling. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  terri, n m var. ling. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  tèrric, n m var. ling. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  verbena, n f var. ling. ( PERIS )
    PERIS, Juan Bautista; STÜBING, Gerardo; FIGUEROLA, Ramón. Guía de las plantas medicinales de la Comunidad Valenciana. València: Las Provincias, 1996.
    ISBN 84-85402-93-6

labiades / lamiàcies

  • nc  Salvia verbenaca L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  tàrrec, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  berbena, n f alt. sin. ( PERIS-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin. ( MALAG1982; PARDO1931 )
    MALAGARRIGA HERAS, R.; PERERA, A. "Els noms catalans de les plantes en els diccionaris i enciclopèdies". Estudis Baleàrics (1982), núm. 6, p. 13-66.
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
  • ca  cresta de gallina, n f alt. sin. ( CEBALL )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
  • ca  herba de Santa Llúcia, n f alt. sin. ( MOYA )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
  • ca  herba del mal d'ulls, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  herba esquellera, n f alt. sin. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  rosa de Santa Anna, n f alt. sin. ( CARIA )
    CARIA, Rafael. Le piante spontanee ad Alghero: Nomi propietà usi etimologia. Sassari: Editrice Democratica Sarda, 2001.
  • ca  sàlvia de cresta, n f alt. sin. ( MONTSA )
    MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
  • ca  tàrrec comú, n m alt. sin. ( FPC-3 )
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
    ISBN 84-7226-657-5
  • ca  tàrrecs, n m pl alt. sin. ( LLENS1945; MOLL2004a; MUNT1991 )
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (1). Agricultura, fruticultura i farratges". Quaderns de Folklore (2004), núm. 76.
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Aportació al coneixement de l'etnobotànica de Cerdanya. Puigcerdà: [s.n.], 1991. Tesi doctoral.
  • ca  tàrrega, n f alt. sin. ( BOUCH1975; MUL1991; NPLAG; SANCH1981; SANCH1991 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  tarró, n m alt. sin. ( BOUCH1975; SANCH1981; SANCH1991 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  tarrons, n m pl alt. sin. ( LLENS1945 )
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
  • ca  càrrec, n m var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  herba de Santa Lucía, n f var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  tarec, n m var. ling. ( PARDO1932; PEIX )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
    Plantes usuals il·luminades per J. Peix. [Manuscrit sobre noms de plantes. Centre Excursionista de Catalunya].
  • ca  targa, n f var. ling. ( BARAC; BOU; BOUCH1975; SANCH1981; SANCH1991 )
    BARACETTI, M. Flora mediterraneenne. [S.l.]: [s.n.], 1986.
    ISBN 2-906396-00-1
    BOU i JOVÉ, Helena. Les herbes remeieres calongines. 2a ed. ampl. [Calonge]: Centre d'Estudis Calongins "Colònico", 2001.
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  terra, n f var. ling. ( CLIM1990 )
    CLIMENT i GINER, Daniel. "El paisatge vegetal de la Marina Alta". Aguaits (1990), núm. 4, p. 75-83.
  • ca  tèrrec, n m var. ling. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  terri, n m var. ling. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  tèrric, n m var. ling. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  verbena, n f var. ling. ( PERIS )
    PERIS, Juan Bautista; STÜBING, Gerardo; FIGUEROLA, Ramón. Guía de las plantas medicinales de la Comunidad Valenciana. València: Las Provincias, 1996.
    ISBN 84-85402-93-6

labiades / lamiàcies

  • nc  Zinnia elegans Jacq. ( 12877; DIEC2-E )
    JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
    ISBN 3-87429-117-0
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  clavell de paper, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  rosa mística, n f sin. compl. ( BOUET; DIEC2-E; LLOFR; NPCASAS; PAÑELL )
    BOUET, Maria del Tura. Manual de jardineria. Barcelona: Cap Roig, DL 1987.
    ISBN 84-315-0474-9
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
    CASASAYES, Teresa. Plantes usades en jardineria. [Llista inèdita de noms de plantes].
    PAÑELLA BONASTRE, Juan. Las plantas de jardín cultivadas en España: Catálogo general y nombres populares. 3a ed., rev y actual. Barcelona: Asociación Española de Parques y Jardines Públicos: Asociación Antiguos Alumnos Escuela de Jardinería de Barcelona, 1991.
  • ca  zínnia, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  clavell de moro, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  clavellina de paper, n f alt. sin. ( MOLL2004c )
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Etnobotànica a Menorca: Les Utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (3)". Quaderns de Folklore (2004), núm. 80.
  • ca  clavells de paper, n m pl alt. sin. ( NPMASCAR )
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  targetes, n f pl alt. sin. ( BONAFE )
    BONAFÈ BARCELÓ, Francesc. Flora de Mallorca. Mallorca: Moll, 1977-1980. 4 v.
    ISBN 84-273-0239-8

compostes / asteràcies

  • nc  Colocasia esculenta (L.) Schott in Schott et Endl. ( 15346 )
    TUTIN, T.G. [et al.]. Flora Europaea. Vol.1, Psilotaceae to platanaceae. 2nd ed. Cambridge: Cambridge University Press, 1993.
    ISBN 0-521-41007-X
  • nc  Colocasia antiquorum Schott var. ling. ( 15346 )
    TUTIN, T.G. [et al.]. Flora Europaea. Vol.1, Psilotaceae to platanaceae. 2nd ed. Cambridge: Cambridge University Press, 1993.
    ISBN 0-521-41007-X
  • ca  taro, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  taro (tubercle), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  colocàsia, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  dora d'aigua, n f alt. sin. ( FRAGA; MOLL2004c )
    FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
    ISBN 84-95718-29-4
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Etnobotànica a Menorca: Les Utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (3)". Quaderns de Folklore (2004), núm. 80.
  • ca  fulla d'Eva, n f alt. sin. ( LLOFR )
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
  • ca  colocàssia, n f var. ling. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0

aràcies

  • nc  Colocasia esculenta (L.) Schott in Schott et Endl. ( 15346 )
    TUTIN, T.G. [et al.]. Flora Europaea. Vol.1, Psilotaceae to platanaceae. 2nd ed. Cambridge: Cambridge University Press, 1993.
    ISBN 0-521-41007-X
  • nc  Colocasia antiquorum Schott var. ling. ( 15346 )
    TUTIN, T.G. [et al.]. Flora Europaea. Vol.1, Psilotaceae to platanaceae. 2nd ed. Cambridge: Cambridge University Press, 1993.
    ISBN 0-521-41007-X
  • ca  taro, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  taro (tubercle), n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  colocàsia, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  dora d'aigua, n f alt. sin. ( FRAGA; MOLL2004c )
    FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
    ISBN 84-95718-29-4
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Etnobotànica a Menorca: Les Utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (3)". Quaderns de Folklore (2004), núm. 80.
  • ca  fulla d'Eva, n f alt. sin. ( LLOFR )
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
  • ca  colocàssia, n f var. ling. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0

aràcies

  • nc  Citrus aurantium L. ( BIOSF-5; CALICO; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Citrus vulgaris Risso var. ling. ( CALICO )
    CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
  • ca  taronger agre, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  taronja agra (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  aranja (fruit), n f alt. sin. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  grill (carpel), n m alt. sin. ( GOMIS )
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  naronger, n m alt. sin. ( GARCIAE; PARAD2007 )
    GARCIA i ESPUCHE, Albert [et al.]. Jardins, jardineria i botànica: Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008.
    ISBN 978-84-9850-100-1
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  naronja (fruit), n f alt. sin. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  poncem, n m alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  taronger, n m alt. sin. ( CALICO; CARRIO; FORAST; PARAD2007; TORRT )
    CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
    CARRIÓ CABRER, M. Esperança. Treball dirigit de productes naturals i plantes medicinals II: Introducció a l'etnobotànica de la Serra Artana (Mallorca, Illes Balears). Artà; Barcelona, 2005. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
    FORASTER PULIDO, Maria. Etnobotànica al món de l'hípica. Introducció a l'ús de les plantes. Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
    TORRES TORRES, Marià. Antropologia d'Eivissa i Formentera. Vol. 2, Herbes, pastors, ses matances. Eivissa: Mediterrània-Eivissa, 1999.
    ISBN 84-878-8390-7
  • ca  taronger amarg, n m alt. sin. ( HNPC-6; NPCASAS; PAÑELL )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    CASASAYES, Teresa. Plantes usades en jardineria. [Llista inèdita de noms de plantes].
    PAÑELLA BONASTRE, Juan. Las plantas de jardín cultivadas en España: Catálogo general y nombres populares. 3a ed., rev y actual. Barcelona: Asociación Española de Parques y Jardines Públicos: Asociación Antiguos Alumnos Escuela de Jardinería de Barcelona, 1991.
  • ca  taronger bord, n m alt. sin. ( PERIS )
    PERIS, Juan Bautista; STÜBING, Gerardo; FIGUEROLA, Ramón. Guía de las plantas medicinales de la Comunidad Valenciana. València: Las Provincias, 1996.
    ISBN 84-85402-93-6
  • ca  taronger de la Xina, n m alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  taronger de taronges agres, n m alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  tarongers, n m pl alt. sin. ( GARCIAE )
    GARCIA i ESPUCHE, Albert [et al.]. Jardins, jardineria i botànica: Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008.
    ISBN 978-84-9850-100-1
  • ca  taronges agres (fruit), n f pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  taronges amargues, n f pl alt. sin. ( COSTA2001 )
    COSTA, Manuel; GÜEMES, Jaime (ed.). El jardí botànic de la Universitat de València. [València]: Universitat de València, cop. 2001.
    ISBN 84-370-5227-0
  • ca  tarongina, n f alt. sin. ( ALVARN )
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
  • ca  taronja, n f alt. sin. ( BARTR )
    BARTROLÍ i ROMEU, Marta (dir.). La tradició remeiera a l'Anoia: Infusions, ungüents, creences i tabús. Igualada: Òmnium Cultural, 1989.
  • ca  taronja (fruit), n f alt. sin. ( ALPERA; COLLELL; GOMIS )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
    COLLELLMIR y SENTIES, José. Léxico botánico de Ruyra. Barcelona: Universidad de Barcelona. Departamento de Literatura Española. F.I.U., 1989.
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  taronja amarga (fruit), n f alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  taronja amargant (fruit), n f alt. sin. ( BIOSF-5; PARAD2007 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  taronja del suc roig, n f alt. sin. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  taronja agre (fruit), n f var. ling. ( ALVARN )
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
  • ca  taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling. ( SANNA )
    SANNA i USERI, Josep; SUBIRATS, Josep; PASCUAL, Emili. Diccionari català de l'Alguer. [Barcelona]: Fundació II Congrés de la Llengua Catalana, 1988.
    ISBN 84-7129-391-9
  • ca  taronjo (fruit), n m var. ling. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  teronja (fruit), n f var. ling. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  toronja (fruit), n f var. ling. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  tronger agre, n m var. ling. ( NPMASCAR )
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  tronja (fruit), n f var. ling. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)

rutàcies

Note

  • 1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
    2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
    3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.
  • nc  Citrus sinensis (L.) Osbeck ( BIOSF-4; BIOSF-5; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 4, Deserts. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996. 500 p.
    ISBN 84-7739-559-4
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  taronger, n m ( BADIAM; BIOSF-4; DIEC2-E; FMPC1; GOMIS; HNPC-6; SANTAM )
    BADIA i MARGARIT, Antoni M.; PONS i GRIERA, Lídia; VENY, Joan. Atles lingüístic del domini català: Qüestionari. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1993. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 2)
    ISBN 84-7283-224-4
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 4, Deserts. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996. 500 p.
    ISBN 84-7739-559-4
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    SANTAMARIA SALA, Mar. Introducció a l'etnobotànica de la Serra de Mariola (Alacant, País Valencià). Agres; Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
  • ca  tarongina (flor), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  taronja (fruit), n f sin. compl. ( BONETG2006; DIEC2-E; GOMIS )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  grill (carpel), n m alt. sin. ( GOMIS )
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  taronger dolç, n m alt. sin. ( ABELL; LLENS1945; PELL2000-3; REC2000; SANCH1981; SANCH1991 )
    ABELLÁN, Sergi [et al.]. L'herbari modernista: Catàleg de l'exposició. Terrassa: Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, 2007.
    ISBN 978-94-921199-3-4
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
    RECASENS i GUINJUAN, Jordi. Botànica agrícola: Plantes útils i males herbes. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, DL 2000.
    ISBN 84-8409-061-2
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  taronger ver, n m alt. sin. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  taronges, n f pl alt. sin. ( CARD1988 )
    CARDONA i FLORIT, Maria Àngels. "Botànica de Menorca". A: Enciclopèdia de Menorca. Vol. 2, El món vegetal. Maó: Obra Cultural de Menorca, 1988.
  • ca  taronja dolça (fruit), n f alt. sin. ( ALVARN; BIOSF-5 )
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
  • ca  tronger, n m var. ling. ( NPMASCAR )
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].

rutàcies

Note

  • DIEC2-E recull els noms de races de taronja califòrnia i sanguina. PELL2000-3 recull els noms següents per a «sorts de taronges dolces»: alberola, blanca, cadenera, imperial, mortera, nàvel, peret, sal·lus tiana (soluciana), sang, sanguineli, verda (verna) i wassintona.
  • nc  Citrus aurantium L. ( BIOSF-5; CALICO; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Citrus vulgaris Risso var. ling. ( CALICO )
    CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
  • ca  taronger agre, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  taronja agra (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  aranja (fruit), n f alt. sin. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  grill (carpel), n m alt. sin. ( GOMIS )
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  naronger, n m alt. sin. ( GARCIAE; PARAD2007 )
    GARCIA i ESPUCHE, Albert [et al.]. Jardins, jardineria i botànica: Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008.
    ISBN 978-84-9850-100-1
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  naronja (fruit), n f alt. sin. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  poncem, n m alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  taronger, n m alt. sin. ( CALICO; CARRIO; FORAST; PARAD2007; TORRT )
    CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
    CARRIÓ CABRER, M. Esperança. Treball dirigit de productes naturals i plantes medicinals II: Introducció a l'etnobotànica de la Serra Artana (Mallorca, Illes Balears). Artà; Barcelona, 2005. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
    FORASTER PULIDO, Maria. Etnobotànica al món de l'hípica. Introducció a l'ús de les plantes. Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
    TORRES TORRES, Marià. Antropologia d'Eivissa i Formentera. Vol. 2, Herbes, pastors, ses matances. Eivissa: Mediterrània-Eivissa, 1999.
    ISBN 84-878-8390-7
  • ca  taronger amarg, n m alt. sin. ( HNPC-6; NPCASAS; PAÑELL )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    CASASAYES, Teresa. Plantes usades en jardineria. [Llista inèdita de noms de plantes].
    PAÑELLA BONASTRE, Juan. Las plantas de jardín cultivadas en España: Catálogo general y nombres populares. 3a ed., rev y actual. Barcelona: Asociación Española de Parques y Jardines Públicos: Asociación Antiguos Alumnos Escuela de Jardinería de Barcelona, 1991.
  • ca  taronger bord, n m alt. sin. ( PERIS )
    PERIS, Juan Bautista; STÜBING, Gerardo; FIGUEROLA, Ramón. Guía de las plantas medicinales de la Comunidad Valenciana. València: Las Provincias, 1996.
    ISBN 84-85402-93-6
  • ca  taronger de la Xina, n m alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  taronger de taronges agres, n m alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  tarongers, n m pl alt. sin. ( GARCIAE )
    GARCIA i ESPUCHE, Albert [et al.]. Jardins, jardineria i botànica: Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008.
    ISBN 978-84-9850-100-1
  • ca  taronges agres (fruit), n f pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  taronges amargues, n f pl alt. sin. ( COSTA2001 )
    COSTA, Manuel; GÜEMES, Jaime (ed.). El jardí botànic de la Universitat de València. [València]: Universitat de València, cop. 2001.
    ISBN 84-370-5227-0
  • ca  tarongina, n f alt. sin. ( ALVARN )
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
  • ca  taronja, n f alt. sin. ( BARTR )
    BARTROLÍ i ROMEU, Marta (dir.). La tradició remeiera a l'Anoia: Infusions, ungüents, creences i tabús. Igualada: Òmnium Cultural, 1989.
  • ca  taronja (fruit), n f alt. sin. ( ALPERA; COLLELL; GOMIS )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
    COLLELLMIR y SENTIES, José. Léxico botánico de Ruyra. Barcelona: Universidad de Barcelona. Departamento de Literatura Española. F.I.U., 1989.
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  taronja amarga (fruit), n f alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  taronja amargant (fruit), n f alt. sin. ( BIOSF-5; PARAD2007 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  taronja del suc roig, n f alt. sin. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  taronja agre (fruit), n f var. ling. ( ALVARN )
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
  • ca  taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling. ( SANNA )
    SANNA i USERI, Josep; SUBIRATS, Josep; PASCUAL, Emili. Diccionari català de l'Alguer. [Barcelona]: Fundació II Congrés de la Llengua Catalana, 1988.
    ISBN 84-7129-391-9
  • ca  taronjo (fruit), n m var. ling. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  teronja (fruit), n f var. ling. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  toronja (fruit), n f var. ling. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  tronger agre, n m var. ling. ( NPMASCAR )
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  tronja (fruit), n f var. ling. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)

rutàcies

Note

  • 1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
    2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
    3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.
  • nc  Citrus aurantium L. ( BIOSF-5; CALICO; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Citrus vulgaris Risso var. ling. ( CALICO )
    CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
  • ca  taronger agre, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  taronja agra (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  aranja (fruit), n f alt. sin. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  grill (carpel), n m alt. sin. ( GOMIS )
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  naronger, n m alt. sin. ( GARCIAE; PARAD2007 )
    GARCIA i ESPUCHE, Albert [et al.]. Jardins, jardineria i botànica: Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008.
    ISBN 978-84-9850-100-1
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  naronja (fruit), n f alt. sin. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  poncem, n m alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  taronger, n m alt. sin. ( CALICO; CARRIO; FORAST; PARAD2007; TORRT )
    CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
    CARRIÓ CABRER, M. Esperança. Treball dirigit de productes naturals i plantes medicinals II: Introducció a l'etnobotànica de la Serra Artana (Mallorca, Illes Balears). Artà; Barcelona, 2005. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
    FORASTER PULIDO, Maria. Etnobotànica al món de l'hípica. Introducció a l'ús de les plantes. Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
    TORRES TORRES, Marià. Antropologia d'Eivissa i Formentera. Vol. 2, Herbes, pastors, ses matances. Eivissa: Mediterrània-Eivissa, 1999.
    ISBN 84-878-8390-7
  • ca  taronger amarg, n m alt. sin. ( HNPC-6; NPCASAS; PAÑELL )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    CASASAYES, Teresa. Plantes usades en jardineria. [Llista inèdita de noms de plantes].
    PAÑELLA BONASTRE, Juan. Las plantas de jardín cultivadas en España: Catálogo general y nombres populares. 3a ed., rev y actual. Barcelona: Asociación Española de Parques y Jardines Públicos: Asociación Antiguos Alumnos Escuela de Jardinería de Barcelona, 1991.
  • ca  taronger bord, n m alt. sin. ( PERIS )
    PERIS, Juan Bautista; STÜBING, Gerardo; FIGUEROLA, Ramón. Guía de las plantas medicinales de la Comunidad Valenciana. València: Las Provincias, 1996.
    ISBN 84-85402-93-6
  • ca  taronger de la Xina, n m alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  taronger de taronges agres, n m alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  tarongers, n m pl alt. sin. ( GARCIAE )
    GARCIA i ESPUCHE, Albert [et al.]. Jardins, jardineria i botànica: Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008.
    ISBN 978-84-9850-100-1
  • ca  taronges agres (fruit), n f pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  taronges amargues, n f pl alt. sin. ( COSTA2001 )
    COSTA, Manuel; GÜEMES, Jaime (ed.). El jardí botànic de la Universitat de València. [València]: Universitat de València, cop. 2001.
    ISBN 84-370-5227-0
  • ca  tarongina, n f alt. sin. ( ALVARN )
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
  • ca  taronja, n f alt. sin. ( BARTR )
    BARTROLÍ i ROMEU, Marta (dir.). La tradició remeiera a l'Anoia: Infusions, ungüents, creences i tabús. Igualada: Òmnium Cultural, 1989.
  • ca  taronja (fruit), n f alt. sin. ( ALPERA; COLLELL; GOMIS )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
    COLLELLMIR y SENTIES, José. Léxico botánico de Ruyra. Barcelona: Universidad de Barcelona. Departamento de Literatura Española. F.I.U., 1989.
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  taronja amarga (fruit), n f alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  taronja amargant (fruit), n f alt. sin. ( BIOSF-5; PARAD2007 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  taronja del suc roig, n f alt. sin. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  taronja agre (fruit), n f var. ling. ( ALVARN )
    ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
    ISBN 84-393-2739-0
  • ca  taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling. ( SANNA )
    SANNA i USERI, Josep; SUBIRATS, Josep; PASCUAL, Emili. Diccionari català de l'Alguer. [Barcelona]: Fundació II Congrés de la Llengua Catalana, 1988.
    ISBN 84-7129-391-9
  • ca  taronjo (fruit), n m var. ling. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  teronja (fruit), n f var. ling. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  toronja (fruit), n f var. ling. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
  • ca  tronger agre, n m var. ling. ( NPMASCAR )
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  tronja (fruit), n f var. ling. ( ALPERA )
    ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)

rutàcies

Note

  • 1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
    2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
    3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.