equiset arvense
equiset arvense
equisetàcies
-
nc
Equisetum arvense L.
( DIEC2-E; FMPC1 )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3 -
ca
cua de cavall petita,
n f
( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
asprella,
n f alt. sin.
( FABREG1998 )
FÀBREGA, Jaume. El llibre de les herbes i les espècies: Guia per conèixer, utilitzar i cultivar les herbes per a la cuina, la bellesa i la salut. Barcelona: La Magrana, DL 1998. (Pèl & Ploma; 19)
ISBN 84-8264-043-7 -
ca
aspreta,
n f alt. sin.
( MARQUES; ROSSI )
MARQUÈS i TORRES, Xavier [et al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. [S.l.]: Obra Agrícola de la Caixa de Pensions, DL 1983.
ISBN 84-7231-876-1
ROSSI CALLIZO, Gloria. Herbes i plantes medicinals de Catalunya. Barcelona: De Vecchi: Cap Roig, DL 1986.
ISBN 84-315-0183-9 -
ca
canella,
n f alt. sin.
( NIELL )
NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
ISBN 978-99920-2-059-3 -
ca
canudets,
n m pl alt. sin.
( RAJA )
RAJA i GARCÍA, Dolors. Estudis etnobotànics a la comarca de la Segarra. [Barcelona], 1995. [Tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica].
-
ca
canuts,
n m pl alt. sin.
( RAJA )
RAJA i GARCÍA, Dolors. Estudis etnobotànics a la comarca de la Segarra. [Barcelona], 1995. [Tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica].
-
ca
coa de cavall,
n f alt. sin.
( BRULL; MOYA; MUL1991; PARDO1931 )
BRULL, Josep M. Tivissa: Un poble antic de la Catalunya nova. Barcelona: Biblioteca "Mestre Cabré", DL 1984.
ISBN 84-85709-36-5
MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
ISBN 84-86895-24-3
PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40. -
ca
coa de cavall petita,
n f alt. sin.
( ALOM2003 )
ALOMAR, Guillem. Les falgueres de les Balears. Palma: Documenta Balear, 2003. (Quaderns de Natura de les Balears)
ISBN 84-95694-41-7 -
ca
coa de fardatxo,
n f alt. sin.
( NPBAL )
BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
-
ca
cua d'euga,
n f alt. sin.
( ROSSI )
ROSSI CALLIZO, Gloria. Herbes i plantes medicinals de Catalunya. Barcelona: De Vecchi: Cap Roig, DL 1986.
ISBN 84-315-0183-9 -
ca
cua de cavall,
n f alt. sin.
( AGELET; BONETG2006; BOUCH1971; CALICO; GUT; MANT; MONT1988; MONTSA; MUL1997; NIELL; NPNIN; NUET1987b; PARDO1931; SALLENT; VENDRELL )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
GUTIÉRREZ PEREARNAU, Cèsar. Recerca etnobotànica al Montseny. [Estudi becat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993. Inèdit].
MANTERO, Antonio. Flora española medicinal y aromática: Guía del recolector. León: Valeriano Campesino, 1944.
MONTLLEÓ i ESPASA, M. "Paisatge vegetal amb nomenclatura popular animal". Muntanya. Vol. 92 (1988), núm. 759, p. 228-231.
MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
ISBN 84-86895-88-X
NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
ISBN 978-99920-2-059-3
NINOT, J.M. Llista de plantes amb noms vulgars recollits a les valls de Boí i d'Espot. [Llista inèdita de noms de plantes].
NUET i BADIA, Josep. Flòrula vascular de la muntanya dels Mollons (La Pobla de Claramunt, Anoia). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana: Rafael Dalmau, 1987.
ISBN 84-232-0261-7
PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
VENDRELL MANENT, Mercè. Estudi etnobotànic de Cardona i voltants. Bellaterra, 1993. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Plantes medicinals, del Programa de doctorat "Botànica", Unitat de Botànica, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona]. -
ca
cua de cavall de séquia,
n f alt. sin.
( NPLAG-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)
anemorà (font)
enamorada (font-REV) -
ca
cua de guilla,
n f alt. sin.
( CAMPOS )
CAMPOS LLACH, Miquel. Notes sobre l'ús de plantes medicinals a la Comarca d'Olot. Bellaterra, 1993. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Plantes medicinals, del Programa de doctorat "Botànica", Unitat de Botànica, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona].
-
ca
cua de rata,
n f alt. sin.
( BOUCH1971; NPCOST; PARAD2007 )
BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
COSTA, Josep. Algunes herbes existents al terme municipal d'Albesa (Lleida). [Llista inèdita de noms de plantes].
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral. -
ca
cuadella,
n f alt. sin.
( NIELL )
NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
ISBN 978-99920-2-059-3 -
ca
equiset,
n m alt. sin.
( FABREG1998 )
FÀBREGA, Jaume. El llibre de les herbes i les espècies: Guia per conèixer, utilitzar i cultivar les herbes per a la cuina, la bellesa i la salut. Barcelona: La Magrana, DL 1998. (Pèl & Ploma; 19)
ISBN 84-8264-043-7 -
ca
equiset arvense,
n m alt. sin.
( FI-1; FPC-1 )
CASTROVIEJO, S. [et al.] (ed.). Flora iberica: Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. 1, Lycopodiaceae-Papaveraceae. Madrid: Real Jardín Botánico, 1986.
ISBN 84-00-06222-1
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 1, Introducció. Licopodiàcies-Capparàcies. Barcelona: Barcino, 1984.
ISBN 84-7226-592-7 -
ca
escuraplata,
n f alt. sin.
( RIGAT )
RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
ISBN 84-922-4459-3 -
ca
estanyera,
n f alt. sin.
( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
-
ca
floreta,
n f alt. sin.
( MUNT2005 )
MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
-
ca
herba de l'hemorràgia,
n f alt. sin.
( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
-
ca
herba estanyera,
n f alt. sin.
( AGELET; FABREG1998 )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
FÀBREGA, Jaume. El llibre de les herbes i les espècies: Guia per conèixer, utilitzar i cultivar les herbes per a la cuina, la bellesa i la salut. Barcelona: La Magrana, DL 1998. (Pèl & Ploma; 19)
ISBN 84-8264-043-7 -
ca
herba fina,
n f alt. sin.
( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
-
ca
herba presseguera,
n f alt. sin.
( MUNT2005 )
MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
-
ca
herba prima,
n f alt. sin.
( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
-
ca
nuguet,
n m alt. sin.
( CLIM1998 )
CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
-
ca
nusets,
n m pl alt. sin.
( RAJA )
RAJA i GARCÍA, Dolors. Estudis etnobotànics a la comarca de la Segarra. [Barcelona], 1995. [Tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica].
-
ca
piparrera,
n f alt. sin.
( FI-1; MUL1997 )
CASTROVIEJO, S. [et al.] (ed.). Flora iberica: Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. 1, Lycopodiaceae-Papaveraceae. Madrid: Real Jardín Botánico, 1986.
ISBN 84-00-06222-1
MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
ISBN 84-86895-88-X -
ca
rellotgets,
n m pl alt. sin.
( NPCOST )
COSTA, Josep. Algunes herbes existents al terme municipal d'Albesa (Lleida). [Llista inèdita de noms de plantes].
-
ca
sangnua,
n f alt. sin.
( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
coua d'egu,
n f var. ling.
( RODR )
RODRÍGUEZ i FEMENÍAS, Juan Joaquín. Catálogo razonado de las plantas vasculares de Menorca. Mahón: Tip. de Fábregues Hermanos, 1865-1868.
-
ca
coua de cavall,
n f var. ling.
( RODR )
RODRÍGUEZ i FEMENÍAS, Juan Joaquín. Catálogo razonado de las plantas vasculares de Menorca. Mahón: Tip. de Fábregues Hermanos, 1865-1868.
-
ca
cua de cavall de sèquia,
n f var. ling.
( NPLAG )
LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
-
ca
nudé,
n m var. ling.
( MORAL )
MORALES VALVERDE, Ramón. Archivos de flora ibérica. Vol. 4, Nombres vulgares I. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Real Jardín Botánico, 1992.
-
ca
rabo de cavall,
n m var. ling.
( MUL1991 )
MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
ISBN 84-86895-24-3 -
ca
rabo de gat,
n m var. ling.
( PARDO1932 )
PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
-
ca
salnua,
n f var. ling.
( MANT )
MANTERO, Antonio. Flora española medicinal y aromática: Guía del recolector. León: Valeriano Campesino, 1944.
equisetàcies
equiset màxim
equiset màxim
equisetàcies
-
nc
Equisetum telmateia Ehrh.
( DIEC2-E; FMPC1 )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3 -
nc
Equisetum maximum Lam.
var. ling.
( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3 -
ca
cua de cavall grossa,
n f
( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
asprella,
n f alt. sin.
( CEBALL )
CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
ISBN 84-7479-495-1 -
ca
aspreta,
n f alt. sin.
( CEBALL )
CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
ISBN 84-7479-495-1 -
ca
besnuga,
n f alt. sin.
( PELL2000-1 )
PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
ISBN 84-89663-58-0 -
ca
coa de cavall,
n f alt. sin.
( ALOM2003; CARD1988; CARRIO; FRAGA; MOLL2007; NPMASCAR; PELL2000-1 )
ALOMAR, Guillem. Les falgueres de les Balears. Palma: Documenta Balear, 2003. (Quaderns de Natura de les Balears)
ISBN 84-95694-41-7
CARDONA i FLORIT, Maria Àngels. "Botànica de Menorca". A: Enciclopèdia de Menorca. Vol. 2, El món vegetal. Maó: Obra Cultural de Menorca, 1988.
CARRIÓ CABRER, M. Esperança. Treball dirigit de productes naturals i plantes medicinals II: Introducció a l'etnobotànica de la Serra Artana (Mallorca, Illes Balears). Artà; Barcelona, 2005. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
ISBN 84-95718-29-4
MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX "(4). Quaderns de Folklore (2007), núm. 82.
MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
ISBN 84-89663-58-0 -
ca
coa de cavall gran,
n f alt. sin.
( MOYA )
MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
-
ca
coa de cavall grossa,
n f alt. sin.
( PELL2000-1 )
PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
ISBN 84-89663-58-0 -
ca
coa de rossí,
n f alt. sin.
( PALAU )
PALAU FERRER, Pere C. Les plantes medicinals baleàriques. 5a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1993. (Manuals d'Introducció a la Naturalesa; 4)
ISBN 84-273-0296-7 -
ca
cua d'egua,
n f alt. sin.
( HNPC-4; ROSSI )
FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 4, Plantes inferiors. 1a ed., reimp. corr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. 558 p.
ISBN 84-85194-64-0
ROSSI CALLIZO, Gloria. Herbes i plantes medicinals de Catalunya. Barcelona: De Vecchi: Cap Roig, DL 1986.
ISBN 84-315-0183-9 -
ca
cua d'euga,
n f alt. sin.
( CEBALL )
CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
ISBN 84-7479-495-1 -
ca
cua de cavall,
n f alt. sin.
( AGELET; CARIA; GUT; NPVALL; PARAD2007; RIERAT; RUIZ )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
CARIA, Rafael. Le piante spontanee ad Alghero: Nomi propietà usi etimologia. Sassari: Editrice Democratica Sarda, 2001.
GUTIÉRREZ PEREARNAU, Cèsar. Recerca etnobotànica al Montseny. [Estudi becat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993. Inèdit].
VALLÈS XIRAU, Joan. Noms de plantes. [Llista inèdita de noms de plantes].
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
RIERA i TUSELL, Miquel. D'Aphyllanthes a Galanthus: Vegetació de la zona volcànica d'Olot. Olot: Batet, DL 1986.
ISBN 84-86026-00-5
RUIZ MOLERO, M. Elena. Plantes medicinals. Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bellaterra, 1993. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Plantes medicinals, del Programa de doctorat "Botànica", Unitat de Botànica, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona]. -
ca
cua de guilla,
n f alt. sin.
( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
cua de mula,
n f alt. sin.
( BONETG2006; BONETG2008 )
BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
ISBN 978-84-931604-8-7 -
ca
cua de rossí,
n f alt. sin.
( CEBALL )
CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
ISBN 84-7479-495-1 -
ca
equiset màxim,
n m alt. sin.
( FPC-1 )
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 1, Introducció. Licopodiàcies-Capparàcies. Barcelona: Barcino, 1984.
ISBN 84-7226-592-7 -
ca
herba estanyera,
n f alt. sin.
( AGELET; CEBALL )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
ISBN 84-7479-495-1 -
ca
junça de lluquet,
n f alt. sin.
( JANSA-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)
anemorà (font)
enamorada (font-REV) -
ca
pinets,
n m pl alt. sin.
( CLIM1998 )
CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
-
ca
sangnua,
n f alt. sin.
( BONETG2006; CEBALL; LLENS1945; PARAD2007 )
BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
ISBN 84-7479-495-1
LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral. -
ca
tallapedres de torrent,
n f alt. sin.
( FRAGA )
FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
ISBN 84-95718-29-4 -
ca
trencanua,
n f alt. sin.
( CEBALL; JAVEGA )
CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
ISBN 84-7479-495-1
JÀVEGA, Santi; CAMPOS, Jordi; CAO, Miquel. Plantes medicinals de les Guilleries. Granollers: Edicions Catalanes Comarcals, 1993. (Pas a Pas; 1)
ISBN 84-86510-05-8
equisetàcies
Note
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
equiset palustre
equiset palustre
equisetàcies
-
nc
Equisetum palustre L.
( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3 -
ca
cua de cavall,
n f
( TREMP )
Plantes de la Conca de Tremp, 1789. [Manuscrit 2473 de la Biblioteca del Palau Reial de Madrid].
-
ca
equiset palustre,
n m alt. sin.
( FI-1; FPC-1 )
CASTROVIEJO, S. [et al.] (ed.). Flora iberica: Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. 1, Lycopodiaceae-Papaveraceae. Madrid: Real Jardín Botánico, 1986.
ISBN 84-00-06222-1
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 1, Introducció. Licopodiàcies-Capparàcies. Barcelona: Barcino, 1984.
ISBN 84-7226-592-7 -
ca
herba estanyera,
n f alt. sin.
( AGELET; FORTIA; LLENS1953; SALLENT; VAYR1882a )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
FORTIÀ, Ramon (coord.). El medi natural a les comarques gironines: L'estat de la qüestió. Girona: Diputació de Girona, 1993.
ISBN 84-86812-35-6
LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Hallazgos botánicos e impresiones forestales correspondientes a nuestras excusiones por el Pirineo leridano: Años 1951 y 1952". Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y de Especialidades Agropecuarias y de los Servicios Técnicos de Agricultura (1953), p. 71-104.
SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
VAYREDA y VILA, Estanislao. Catálech de la flora de la Vall de Núria. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana, 1882. -
ca
sangnua,
n f alt. sin.
( SALLENT )
SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
-
ca
trencanua,
n f alt. sin.
( SALLENT; VAYR1920 )
SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
VAYREDA, Estanislao. Catàleg de la Flòrula de 'La Mare de Déu del Mont'. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [1920]. (Treballs de l'Institució Catalana d'Història Natural; 1919-1920) -
ca
trenca nua,
n f var. ling.
( MONTSA; VAYR1882a )
MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
VAYREDA y VILA, Estanislao. Catálech de la flora de la Vall de Núria. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana, 1882.
equisetàcies
èquium
èquium
boraginàcies
-
nc
Echium candicans L. f.
( JVIG )
Josep Vigo Bonada
Departament de Biologia Vegetal
Universitat de Barcelona -
nc
Echium fastuosum J. Jacq., nom. illeg.
var. ling.
( IPNI )
The International Plant Names Index (IPNI) [en línia]. [S.l.]: International Plant Names Index, 2014.
<http://www.ipni.org/index.html> [Consulta: 10 desembre 2014] -
ca
èquium,
n m
( LLOFR )
LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
ISBN 84-7967-041-X -
ca
èquium fastuós,
n m alt. sin.
( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
boraginàcies
èquium arenari
èquium arenari
boraginàcies
-
nc
Echium arenarium Guss.
( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3 -
ca
bolenga,
n f
( GENEST )
GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
ISBN 84-7535-069-0 -
ca
èquium arenari,
n m alt. sin.
( FPC-3 )
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
ISBN 84-7226-657-5
boraginàcies
èquium crètic
èquium crètic
boraginàcies
-
nc
Echium creticum L.
( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3 -
nc
Echium machranthum Roem. et Schult.
var. ling.
( 12345 )
TUTIN, T.G. [et al.] (ed.). Flora Europaea. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press, 1964-1980. 5v.
-
ca
alcança,
n f
( BOUCH1975 )
BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
-
ca
cardanxa de boles,
n f alt. sin.
( MUL1991 )
MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
ISBN 84-86895-24-3 -
ca
èquium crètic,
n m alt. sin.
( FPC-3 )
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
ISBN 84-7226-657-5 -
ca
llengua de bou,
n f alt. sin.
( BOUCH1975 )
BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
-
ca
viboreres,
n f pl var. ling.
( BANY2000 )
BANYULS PÉREZ, B.; SOLER MARÍ, J.X. El paisatge vegetal de Teulada (la Marina Alta). Teulada: Ajuntament de Teulada: Associació Cultural Amics de Teulada: Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2000.
ISBN 84-607-1003-3
boraginàcies
èquium fastuós
èquium fastuós
boraginàcies
-
nc
Echium candicans L. f.
( JVIG )
Josep Vigo Bonada
Departament de Biologia Vegetal
Universitat de Barcelona -
nc
Echium fastuosum J. Jacq., nom. illeg.
var. ling.
( IPNI )
The International Plant Names Index (IPNI) [en línia]. [S.l.]: International Plant Names Index, 2014.
<http://www.ipni.org/index.html> [Consulta: 10 desembre 2014] -
ca
èquium,
n m
( LLOFR )
LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
ISBN 84-7967-041-X -
ca
èquium fastuós,
n m alt. sin.
( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
boraginàcies
èquium humil
èquium humil
boraginàcies
-
nc
Echium humile Desf.
( FMPC3 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
ISBN 84-7306-857-2 -
ca
èquium humil,
n m
( FPC-3 )
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
ISBN 84-7226-657-5
boraginàcies
èquium marítim
èquium marítim
boraginàcies
-
nc
Echium sabulicola Pomel
( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3 -
ca
bolenga dels arenals,
n f
( GENEST )
GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
ISBN 84-7535-069-0 -
ca
èquium marítim,
n m alt. sin.
( FPC-3 )
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
ISBN 84-7226-657-5 -
ca
vivorera de platja,
n f var. ling.
( FIGUEROL )
FIGUEROLA, Ramón; PERIS, Juan B.; STÜBING, Gerardo. Guía de las flores silvestres de la comunidad valenciana. Valencia: Mestral, 1988.
boraginàcies
èquium parviflor
èquium parviflor
boraginàcies
-
nc
Echium calycinum Viv.
( FMPC3 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
ISBN 84-7306-857-2 -
nc
Echium parviflorum Moench
var. ling.
( FMPC3 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
ISBN 84-7306-857-2 -
ca
carrossí,
n m
( CLIM1993 )
CLIMENT i GINER, Daniel. "Els noms populars de les plantes a la comarca de l'Alacantí". Quaderns de Migjorn (1993), núm. 1, p. 53-78.
-
ca
èquium parviflor,
n m alt. sin.
( FPC-3 )
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
ISBN 84-7226-657-5
boraginàcies