Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentation
  • nc  Caladium bicolor (Aiton) Vent. ( JVIG )
    Josep Vigo Bonada
    Departament de Biologia Vegetal
    Universitat de Barcelona
  • ca  caladi, n m ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  papagai, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  papagall, n m var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3

aràcies

  • nc  Phlebodium aureum (L.) J. Sm. ( JVIG )
    Josep Vigo Bonada
    Departament de Biologia Vegetal
    Universitat de Barcelona
  • nc  Polypodium aureum L. var. leucatomos Krug sin. compl. ( IPNI )
    The International Plant Names Index (IPNI) [en línia]. [S.l.]: International Plant Names Index, 2014.
    <http://www.ipni.org/index.html> [Consulta: 10 desembre 2014]
  • nc  Polypodium leucatomos Poir. sin. compl. ( IPNI )
    The International Plant Names Index (IPNI) [en línia]. [S.l.]: International Plant Names Index, 2014.
    <http://www.ipni.org/index.html> [Consulta: 10 desembre 2014]
  • ca  calaguala, n f ( VAZQ )
    VÁZQUEZ DELGADO, Marta. Introducció a l'estudi etnobotànic: Mataró, la capital del Maresme. Barcelona, 2008. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
  • ca  herba dels sustos, n f alt. sin. ( VAZQ )
    VÁZQUEZ DELGADO, Marta. Introducció a l'estudi etnobotànic: Mataró, la capital del Maresme. Barcelona, 2008. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].

polipodiàcies

  • nc  Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang. ( FMPC3 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2
  • nc  Polypodium cambricum L. subsp. cambricum sin. compl. ( FLOIB-E )
    Flora ibérica: Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares [en línia]. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Real Jardín Botánico, 2014.
    <http://www.rjb.csic.es/floraiberica/PHP/familias_lista.php> [Consulta: 09 desembre 2014]
  • nc  Polypodium australe Fée var. ling. ( FMPC3 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2
  • nc  Polypodium serratum (Willd.) Saut., non Aubl. var. ling. ( FMPC3 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2
  • ca  calaguala, n f ( PELL1999 )
    PELLICER i BATALLER, Joan. Flora pintoresca del País Valencià. València: Tàndem, 1999. (Tàndem de la Terra; 3)
    ISBN 84-8131-214-2
  • ca  daurada, n f alt. sin. ( FRAGA; NPMASCAR )
    FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
    ISBN 84-95718-29-4
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  falguera, n f alt. sin. ( HNPC-7 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 7, Vegetació. 1a ed., reimp. corr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. 442 p.
    ISBN 84-85194-51-9
  • ca  falguereta, n f alt. sin. ( BANY2000-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  herba pansera, n f alt. sin. ( PELL1999 )
    PELLICER i BATALLER, Joan. Flora pintoresca del País Valencià. València: Tàndem, 1999. (Tàndem de la Terra; 3)
    ISBN 84-8131-214-2
  • ca  herba pigotera, n f alt. sin. ( CEBAGES; PELL1999 )
    CENTRE EXCURSIONISTA DEL BAGES. El Bages: Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Granollers; Barcelona: Montblanc-Martín, 1980.
    ISBN 84-85135-21-0
    PELLICER i BATALLER, Joan. Flora pintoresca del País Valencià. València: Tàndem, 1999. (Tàndem de la Terra; 3)
    ISBN 84-8131-214-2
  • ca  polipodi, n m alt. sin. ( BOLOS1983; CEBAGES; PERIS )
    BOLÒS, Oriol de; MASALLES, Ramon M. Mapa de la vegetació de Catalunya: Memòria del full núm. 33 'Banyoles' (33-12, IGN 295). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca. Direcció General del Medi Rural, 1983.
    ISBN 84-393-0220-7
    CENTRE EXCURSIONISTA DEL BAGES. El Bages: Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Granollers; Barcelona: Montblanc-Martín, 1980.
    ISBN 84-85135-21-0
    PERIS, Juan Bautista; STÜBING, Gerardo; FIGUEROLA, Ramón. Guía de las plantas medicinales de la Comunidad Valenciana. València: Las Provincias, 1996.
    ISBN 84-85402-93-6
  • ca  polipodi austral, n m alt. sin. ( BOLOS1983; HNPC-7 )
    BOLÒS, Oriol de; MASALLES, Ramon M. Mapa de la vegetació de Catalunya: Memòria del full núm. 33 'Banyoles' (33-12, IGN 295). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca. Direcció General del Medi Rural, 1983.
    ISBN 84-393-0220-7
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 7, Vegetació. 1a ed., reimp. corr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. 442 p.
    ISBN 84-85194-51-9
  • ca  polipodi serrat, n m alt. sin. ( HERN )
    HERNÀNDEZ i CARDONA, Àngel Manuel. Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya, 1993.
  • ca  calauala, n f var. ling. ( PELL2000-3 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  caraguala, n f var. ling. ( PELL1999 )
    PELLICER i BATALLER, Joan. Flora pintoresca del País Valencià. València: Tàndem, 1999. (Tàndem de la Terra; 3)
    ISBN 84-8131-214-2
  • ca  carauala, n f var. ling. ( PELL2000-3 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  falaguereta, n f var. ling. ( BANY2000 )
    BANYULS PÉREZ, B.; SOLER MARÍ, J.X. El paisatge vegetal de Teulada (la Marina Alta). Teulada: Ajuntament de Teulada: Associació Cultural Amics de Teulada: Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2000.
    ISBN 84-607-1003-3

polipodiàcies

  • nc  Polypodium calaguala Ruiz ( IPNI )
    The International Plant Names Index (IPNI) [en línia]. [S.l.]: International Plant Names Index, 2014.
    <http://www.ipni.org/index.html> [Consulta: 10 desembre 2014]
  • ca  calaguala, n f ( NPBAL )
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  calaguala (rizoma), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]

polipodiàcies

  • nc  Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. rupestre (Pourr. ex Cav.) O. Bolòs et Vigo ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Erodium rupestre (Pourr. ex Cav.) Marcet var. ling. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Erodium supracanum L'Hér. var. ling. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  caragola, n f ( DIEC2-E; FOLCH; MOYA; VAYR1897 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon. La vegetació dels Països Catalans. 2a ed., corr. i ampl. Barcelona: Ketres, 1986. (Memòries de la Institució Catalana d'Història Natural; 10)
    ISBN 84-75256-20-4
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Plantas de Catalunya. [S.l.: s.n., 1897].
  • ca  calaguala, n f alt. sin. ( RIPOLL )
    RIPOLL, Lluís. Herbes i remeis casolans. Barcelona: H.M.B., 1985.
    ISBN 84-86054-30-3
  • ca  calaguala de muntanya, n f alt. sin. ( VAYR1897 )
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Plantas de Catalunya. [S.l.: s.n., 1897].
  • ca  caragoles, n f pl alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  cargola, n f alt. sin. ( GUMA; SALLENT )
    GUMÀ CLARAMUNT, Immaculada. Treball etnobotànic. Anoia, 2004. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  cargola de Montserrat, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3

geraniàcies

Note

  • DIEC2-E recull la denominació caragola per a Erodium glandulosum, E. rupestre i espècies afins.
  • nc  Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Mesembryanthemum acinaciforme L. sin. compl. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  bàlsam, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  bàlsam menut, n m alt. sin. ( FPC-2 )
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 2. Barcelona: Barcino, 1990.
    ISBN 84-7226-591-9
  • ca  cabellera de la reina, n f alt. sin. ( FRAGA )
    FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
    ISBN 84-95718-29-4
  • ca  calaguala, n f alt. sin. ( GENEST-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  catxalanda, n f alt. sin. ( CLIM1990 )
    CLIMENT i GINER, Daniel. "El paisatge vegetal de la Marina Alta". Aguaits (1990), núm. 4, p. 75-83.
  • ca  cuquets, n m pl alt. sin. ( ASENSI; PELL2000-3 )
    ASENSI, Josep; TIRADO, Covadonga. Les plantes al nostre medi: La vegetació al País Valencià. València: Editorial 3 i 4, 1990.
    ISBN 84-7502-250-2
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  curacalls, n m alt. sin. ( FRAGA )
    FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
    ISBN 84-95718-29-4
  • ca  ditets, n m pl alt. sin. ( ASENSI )
    ASENSI, Josep; TIRADO, Covadonga. Les plantes al nostre medi: La vegetació al País Valencià. València: Editorial 3 i 4, 1990.
    ISBN 84-7502-250-2
  • ca  herba de calls, n f alt. sin. ( FRAGA )
    FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
    ISBN 84-95718-29-4
  • ca  orella de frare, n f alt. sin. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  patata frita, n f alt. sin. ( FRAGA )
    FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
    ISBN 84-95718-29-4
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin. ( ASENSI; NPBOLOS-1; PELL2000-3 )
    ASENSI, Josep; TIRADO, Covadonga. Les plantes al nostre medi: La vegetació al País Valencià. València: Editorial 3 i 4, 1990.
    ISBN 84-7502-250-2
    Arxiu personal d'Oriol de Bolòs i Capdevila sobre noms de plantes.
    Extret de:
    GRUP ARÇOT D'ESTUDI I DIDÀCTICA DE LA NATURA. Guies de camp: Comunitats vegetals. 2a ed. Alacant: Grup Arçot, 1987.
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
  • ca  cala guala, n f var. ling. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  unya de gat, n f var. ling. ( BELTR )
    BELTRAN i CALVO, Vicent; MONJO i MASCARÓ, Joan-Lluís; PÉREZ i NAVARRO, Vicent-Josep. El parlar de Guardamar: Un estudi del valencià meridional fronterer. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004. (Textos i Estudis de la Cultura Catalana; 97)
    ISBN 84-8415-583-8
  • ca  xorrosa, n f var. ling. ( PELL2000-3 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5

aizoàcies

  • nc  Polypodium calaguala Ruiz ( IPNI )
    The International Plant Names Index (IPNI) [en línia]. [S.l.]: International Plant Names Index, 2014.
    <http://www.ipni.org/index.html> [Consulta: 10 desembre 2014]
  • ca  calaguala, n f ( NPBAL )
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  calaguala (rizoma), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]

polipodiàcies

  • nc  Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. rupestre (Pourr. ex Cav.) O. Bolòs et Vigo ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Erodium rupestre (Pourr. ex Cav.) Marcet var. ling. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Erodium supracanum L'Hér. var. ling. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  caragola, n f ( DIEC2-E; FOLCH; MOYA; VAYR1897 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon. La vegetació dels Països Catalans. 2a ed., corr. i ampl. Barcelona: Ketres, 1986. (Memòries de la Institució Catalana d'Història Natural; 10)
    ISBN 84-75256-20-4
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Plantas de Catalunya. [S.l.: s.n., 1897].
  • ca  calaguala, n f alt. sin. ( RIPOLL )
    RIPOLL, Lluís. Herbes i remeis casolans. Barcelona: H.M.B., 1985.
    ISBN 84-86054-30-3
  • ca  calaguala de muntanya, n f alt. sin. ( VAYR1897 )
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Plantas de Catalunya. [S.l.: s.n., 1897].
  • ca  caragoles, n f pl alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  cargola, n f alt. sin. ( GUMA; SALLENT )
    GUMÀ CLARAMUNT, Immaculada. Treball etnobotànic. Anoia, 2004. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  cargola de Montserrat, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3

geraniàcies

Note

  • DIEC2-E recull la denominació caragola per a Erodium glandulosum, E. rupestre i espècies afins.
  • nc  Acorus calamus L. ( DIEC2-E; FMPC3 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2
  • ca  càlam, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  calamus, n m var. ling. ( MOLL2004c )
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Etnobotànica a Menorca: Les Utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (3)". Quaderns de Folklore (2004), núm. 80.

acoràcies

  • nc  Conium maculatum L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  cicuta, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  ceguda, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  cicuta major, n f sin. compl. ( BOLOS1986; DIEC2-E; FMPC1; SANCH1991 )
    BOLÒS, Oriol de; NUET, Josep; PANAREDA, Josep M. "Flora vascular del Montseny". A: TERRADES, Jaume; MIRALLES, Jordi (ed.). El patrimoni biològic del Montseny. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986, p. 41-92. (Catàlegs de Flora i Fauna; 1)
    ISBN 84-505-3711-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  julivert de galàpet, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  julivertassa, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  cagaferro, n m alt. sin. ( PARDO1930; TEX )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1930), núm 7, p. 213-223.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  calamac, n m alt. sin. ( CALICO )
    CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
  • ca  canyaferla, n f alt. sin. ( MANT; SANCH1981; SANCH1991 )
    MANTERO, Antonio. Flora española medicinal y aromática: Guía del recolector. León: Valeriano Campesino, 1944.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  ceguda major, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  cicuta mascle, n f alt. sin. ( CEBALL; SANCH1991; TEX )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  fonoll de bou, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  fonoll de gripau, n m alt. sin. ( BOUCH1971 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin. ( MANT-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  julivert de calàpet, n m alt. sin. ( SANCH1981 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
  • ca  julivert de riu, n m alt. sin. ( CARIA-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  julivert fals, n m alt. sin. ( MOYA )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
  • ca  cecuta, n f var. ling. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  ceguta, n f var. ling. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  ciguda, n f var. ling. ( BOAD1999; FORTIA; MUL1997 )
    BOADA, Martí; ROMANILLOS, Teresa. Les plantes tòxiques de Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 1999. (Pòrtic Natura; 16)
    ISBN 84-7306-540-9
    FORTIÀ, Ramon (coord.). El medi natural a les comarques gironines: L'estat de la qüestió. Girona: Diputació de Girona, 1993.
    ISBN 84-86812-35-6
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
  • ca  givertassa, n f var. ling. ( BOUCH1971 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
  • ca  julivert de sapo, n m var. ling. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  junivert de riu, n m var. ling. ( CARIA )
    CARIA, Rafael. Le piante spontanee ad Alghero: Nomi propietà usi etimologia. Sassari: Editrice Democratica Sarda, 2001.
  • ca  secuta, n f var. ling. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.

umbel·líferes / apiàcies

Note

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació julivert de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.