Argot culinari i gastronòmic

Fruit que s'assembla a la llimona, però de forma esfèrica, amb un diàmetre de 2 a 4 cm, de color groc verdós, intensament perfumada. Produeix un suc abundant i molt àcid. Serveix per a preparar salses de la cuina exòtica, així com sopes, amanides, estofats i peixos a la brasa de la cuina oriental. La seva pell ratllada és un ingredient de les salses agredolces. El xarop de llima forma part d'algunes preparacions de pastisseria i confiteria.

Fruit del llimoner, arbre originari de l'Índia. Té la pell rugosa, de color groc, i la polpa també groguenca. La llimona és molt rica en vitamines C i PP, en àcid cítric i en calci. Ben madura, la llimona és menys àcida i més sucosa. El seu suc serveix d'antioxidant natural (per evitar l'ennegriment d'algunes hortalisses), forma part de les marinades i d'alguns brou curts, i pot substituir el vinagre en les amanides. El peix macerat amb suc de llimona és una forma de cocció practicada en països exòtics. La seva pell, molt perfumada (cal rentar-la escrupolosament), s'empra a trossos ratllada i serveix com a aromatitzador, gairebé sempre en pastisseria, però també en estofats de carn.

Beguda refrescant, de gust àcid, feta amb suc de llimona i, ocasionalment, amb sucre, aigua i altres ingredients.

Arbre perennifoli, de fruits oblongs de color groc i tast àcid, anomenats llimones.

Arbre de la família de les rutàcies, semblant al llimoner, de flors blanques i fruits comestibles, més petits que les llimones, que tenen la polpa de color verdós i la pell llisa (les llimones dolces) i que s'utilitzen per a fer xarops i melmelades.

Peix que viu en les desembocadures dels rius i en les albuferes.

Peix de la família dels mugílids, amb una parpella adiposa que cobreix la major part de la pupil·la. Té aspecte de fusell, amb el cap pla i dues aletes dorsals molt separades, dors negrenc i cinc o sis bandes fosques als flancs. Pot mesurar de 30 a 120 cm i pesar més de 5 kg, segons les espècies. Aquest peix té una apreciació contradictòria, ja que hi ha qui el considera una menja fina, suau i grata al paladar, i altres que no en volen ni sentir parlar. De totes maneres, es pot preparar i servir com qualsevol altre peix (admet totes les receptes del llobarro): al forn, a la brasa, fregit, en suc; la majoria de salses poden acompanyar-lo. Assaonat una hora abans de coure'l se li treu la fadesa, i els filets, marinats prèviament, i després arrebossats i fregits, són una menja delicada.

Peix que viu en les desembocadures dels rius i en les albuferes.

Peix de la família dels mugílids, amb una parpella adiposa que cobreix la major part de la pupil·la. Té aspecte de fusell, amb el cap pla i dues aletes dorsals molt separades, dors negrenc i cinc o sis bandes fosques als flancs. Pot mesurar de 30 a 120 cm i pesar més de 5 kg, segons les espècies. Aquest peix té una apreciació contradictòria, ja que hi ha qui el considera una menja fina, suau i grata al paladar, i altres que no en volen ni sentir parlar. De totes maneres, es pot preparar i servir com qualsevol altre peix (admet totes les receptes del llobarro): al forn, a la brasa, fregit, en suc; la majoria de salses poden acompanyar-lo. Assaonat una hora abans de coure'l se li treu la fadesa, i els filets, marinats prèviament, i després arrebossats i fregits, són una menja delicada.

Capa horitzontal d'una matèria, com ara patates, hortalisses o una altra preparació qualsevol, damunt la qual es col·loca una carn, un peix o una massa per coure-ho conjuntament al forn.