Argot culinari i gastronòmic

Dofí de musell prim i llargarut, freqüent a la Mediterrània, que pot atènyer dos metres i mig de llarg.

Mamífer cetaci del grup dels odontocets, de cos fusiforme i musell allargat.

Que no és salat.

Dit dels vins i altres begudes fermentades que contenen sucre.

Que té un sabor com el del sucre o de la mel.

Que no és amarg, que no és àcid.

Dit abusivament d'un menjar fat.

(Manresa 1874 - Barcelona 1956) Cuiner i mestre de cuiners. És l'autor més prolífic de llibres de cuina, tant en català com en castellà. De la seva extensa i variada obra destaquen Àpats i La Teca, en català, i en castellà, La Guía del Gastrónomo. Però alternant el català i el castellà, va publicar més de trenta títols que comprenen tot el panorama gastronòmic dels segles XIX i XX del nostre país, així com de gran part (per no dir tota) de la cuina clàssica, mal anomenada internacional. L'estudi de la seva obra és imprescindible per a comprendre la transició revolucionària que s'ha produït a la cuina després de la Segona Guerra Mundial.

(1929-) Novel·lista i assagista que es va exiliar a París durant el franquisme, on va viure fins al 1976. En tornar a Espanya es va donar a conèixer pels seus articles gastronòmics. Ha publicat en espanyol La mesa del Buscón, llibre sense receptes que tracta de la cuina medieval dels segles XVI al XVIII. També ha redactat la pàgina gastronòmica d'alguns diaris i articles en diferents revistes.

Botifarra de carns bones. que es fa del budell gros del porc, típica de Solsona i altres indrets.