anticòs antiinsulina
anticòs antiinsulina
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia, Immunologia
- ca anticòs antiinsulina, n m
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia, Immunologia
Definition
Anticòs dirigit contra la insulina, observat en el 50 % dels malalts que presenten diabetis mellitus amb haplotip DR4 diagnosticat recentment.
anticòs antilimfocina
anticòs antilimfocina
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
- ca anticòs antilimfocina, n m
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
Definition
Anticòs específic contra diverses limfocines, com ara el factor inhibidor de la migració de macròfags, el factor inhibidor de la migració dels leucòcits i la limfotoxina. Produeix una neutralització selectiva de les activitats corresponents de les limfocines, tant in vitro com in vivo.
anticòs antilimfocític
anticòs antilimfocític
Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
- ca anticòs antilimfocític, n m
Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
Definition
Cadascun dels anticossos, policlonals o monoclonals, dirigits contra diferents receptors de membrana dels limfòcits T, de manera que n'inhibeix llur activitat funcional. Són emprats en el tractament immunosupressor dels trasplantaments renal i hepàtic. Els anticossos antilimfocítics policlonals són obtinguts per mitjà de la immunització d'animals (cavalls, conills o cabres) amb limfòcits humans perifèrics, timòcits o limfòcits procedents de melses o fístules del conducte toràcic, per tal d'obtenir un sèrum antilimfocític, del qual se'n separa la globulina antilimfocítica. Els anticossos monoclonals es dirigeixen més selectivament contra formacions limfocítiques definides, per exemple l'anticòs murí OKT3, dirigit selectivament contra les molècules CD3 que formen part del complex antigen cel·lular T/receptor. El problema rau en el desenvolupament potencial d'anticossos antimurins humans, fenomen obviat mitjançant els anticossos monoclonals dissenyats per enginyeria genètica: basiliximab i daclizumab.
anticòs antilimfòcits
anticòs antilimfòcits
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Dermatologia, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
- ca anticòs antilimfòcits, n m
- es anticuerpo antilinfocitos, n m
- fr anticorps antilymphocytes, n m
- en anti-lymphocyte antibody, n
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Dermatologia, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
Definition
Anticòs dirigit principalment contra els limfòcits T, concretament contra limfòcits T' supressors (CD4 2H4), observat en el lupus eritematós sistèmic.
anticòs antimicrosòmic
anticòs antimicrosòmic
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Immunologia
- ca anticòs anti peroxidasa tiroidal, n m
- ca anticòs antimicrosòmic, n m sin. compl.
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Immunologia
Definition
Anticòs antitiroidal dirigit contra l'enzim peroxidasa de la glàndula tiroide.
anticòs antimieloblastina
anticòs antimieloblastina
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
- ca anticòs anti antígens citoplasmàtics dels neutròfils, n m
- ca anticòs anti proteïnasa 3, n m sin. compl.
- ca anticòs antimieloblastina, n m sin. compl.
- ca anticòs antimieloperoxidasa, n m sin. compl.
- ca anticòs contra el citoplasma dels neutròfils, n m sin. compl.
- ca ANCA, n m sigla
- fr ANCA
- en ANCA
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
Definition
Anticòs dirigit contra enzims lisosòmics mieloides que proporciona dos tipus de patró de tinció citoplasmàtica mitjançant immunofluorescència indirecta quan el sèrum problema és incubat amb neutròfils humans normals fixats amb etanol.
En el primer tipus de patró d'immunofluorescència, l'anticòs reconeix l'enzim proteïnasa 3 (PR3 o mieloblastina) i és anomenat anticòs anti antigènic citoplasmàtic dels neutròfils citoplasmàtics o C-ANCA, de l'anglès Cytoplasmic antineutrophil cytoplasmic antibody, car tenyeix difusament el citoplasma. En el segon grup, l'anticòs involucrat es dirigeix contra l'enzim mieloperoxidasa (MPO) i és anomenat anticòs anti antigen citoplasmàtic dels neutròfils perinuclears o P-ANCA, de l'anglès perinuclear antineutrophil cytoplasmic antibody, atès que, amb etanol, els constituents granulosos carregats positivament es redistribueixen al voltant de la membrana nuclear carregada negativament. Els C-ANCA s'associen amb diverses vasculitis sistèmiques: granulomatosi de Wegener, poliarteritis microscòpica, vasculitis per hipersensibilitat, púrpura de Schönlein-Henoch, nefropatia IgA, glomerulonefritis postinfecciosa, lupus eritematòs sistèmic, etc. Els P-ANCA han esta observats en diferents malalties reumàtiques autoimmunitàries i en malalts amb polimiositis, dermatomiositis, artritis crònica juvenil, artritis reactiva, policondritis recidivant, esclerodèrmia i síndrome antifosfolipídica. Els P-ANCA també poden presentar-se en la colitis ulcerosa, en la colangitis esclerosant i en la malaltia de Crohn, però en aquests casos no es dirigeixen contra la mieloperoxidasa sinó contra altres proteïnes (lactoferrina, catepsina G, elastasa, lisozima).
En el primer tipus de patró d'immunofluorescència, l'anticòs reconeix l'enzim proteïnasa 3 (PR3 o mieloblastina) i és anomenat anticòs anti antigènic citoplasmàtic dels neutròfils citoplasmàtics o C-ANCA, de l'anglès Cytoplasmic antineutrophil cytoplasmic antibody, car tenyeix difusament el citoplasma. En el segon grup, l'anticòs involucrat es dirigeix contra l'enzim mieloperoxidasa (MPO) i és anomenat anticòs anti antigen citoplasmàtic dels neutròfils perinuclears o P-ANCA, de l'anglès perinuclear antineutrophil cytoplasmic antibody, atès que, amb etanol, els constituents granulosos carregats positivament es redistribueixen al voltant de la membrana nuclear carregada negativament. Els C-ANCA s'associen amb diverses vasculitis sistèmiques: granulomatosi de Wegener, poliarteritis microscòpica, vasculitis per hipersensibilitat, púrpura de Schönlein-Henoch, nefropatia IgA, glomerulonefritis postinfecciosa, lupus eritematòs sistèmic, etc. Els P-ANCA han esta observats en diferents malalties reumàtiques autoimmunitàries i en malalts amb polimiositis, dermatomiositis, artritis crònica juvenil, artritis reactiva, policondritis recidivant, esclerodèrmia i síndrome antifosfolipídica. Els P-ANCA també poden presentar-se en la colitis ulcerosa, en la colangitis esclerosant i en la malaltia de Crohn, però en aquests casos no es dirigeixen contra la mieloperoxidasa sinó contra altres proteïnes (lactoferrina, catepsina G, elastasa, lisozima).
anticòs antimieloperoxidasa
anticòs antimieloperoxidasa
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
- ca anticòs anti antígens citoplasmàtics dels neutròfils, n m
- ca anticòs anti proteïnasa 3, n m sin. compl.
- ca anticòs antimieloblastina, n m sin. compl.
- ca anticòs antimieloperoxidasa, n m sin. compl.
- ca anticòs contra el citoplasma dels neutròfils, n m sin. compl.
- ca ANCA, n m sigla
- fr ANCA
- en ANCA
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
Definition
Anticòs dirigit contra enzims lisosòmics mieloides que proporciona dos tipus de patró de tinció citoplasmàtica mitjançant immunofluorescència indirecta quan el sèrum problema és incubat amb neutròfils humans normals fixats amb etanol.
En el primer tipus de patró d'immunofluorescència, l'anticòs reconeix l'enzim proteïnasa 3 (PR3 o mieloblastina) i és anomenat anticòs anti antigènic citoplasmàtic dels neutròfils citoplasmàtics o C-ANCA, de l'anglès Cytoplasmic antineutrophil cytoplasmic antibody, car tenyeix difusament el citoplasma. En el segon grup, l'anticòs involucrat es dirigeix contra l'enzim mieloperoxidasa (MPO) i és anomenat anticòs anti antigen citoplasmàtic dels neutròfils perinuclears o P-ANCA, de l'anglès perinuclear antineutrophil cytoplasmic antibody, atès que, amb etanol, els constituents granulosos carregats positivament es redistribueixen al voltant de la membrana nuclear carregada negativament. Els C-ANCA s'associen amb diverses vasculitis sistèmiques: granulomatosi de Wegener, poliarteritis microscòpica, vasculitis per hipersensibilitat, púrpura de Schönlein-Henoch, nefropatia IgA, glomerulonefritis postinfecciosa, lupus eritematòs sistèmic, etc. Els P-ANCA han esta observats en diferents malalties reumàtiques autoimmunitàries i en malalts amb polimiositis, dermatomiositis, artritis crònica juvenil, artritis reactiva, policondritis recidivant, esclerodèrmia i síndrome antifosfolipídica. Els P-ANCA també poden presentar-se en la colitis ulcerosa, en la colangitis esclerosant i en la malaltia de Crohn, però en aquests casos no es dirigeixen contra la mieloperoxidasa sinó contra altres proteïnes (lactoferrina, catepsina G, elastasa, lisozima).
En el primer tipus de patró d'immunofluorescència, l'anticòs reconeix l'enzim proteïnasa 3 (PR3 o mieloblastina) i és anomenat anticòs anti antigènic citoplasmàtic dels neutròfils citoplasmàtics o C-ANCA, de l'anglès Cytoplasmic antineutrophil cytoplasmic antibody, car tenyeix difusament el citoplasma. En el segon grup, l'anticòs involucrat es dirigeix contra l'enzim mieloperoxidasa (MPO) i és anomenat anticòs anti antigen citoplasmàtic dels neutròfils perinuclears o P-ANCA, de l'anglès perinuclear antineutrophil cytoplasmic antibody, atès que, amb etanol, els constituents granulosos carregats positivament es redistribueixen al voltant de la membrana nuclear carregada negativament. Els C-ANCA s'associen amb diverses vasculitis sistèmiques: granulomatosi de Wegener, poliarteritis microscòpica, vasculitis per hipersensibilitat, púrpura de Schönlein-Henoch, nefropatia IgA, glomerulonefritis postinfecciosa, lupus eritematòs sistèmic, etc. Els P-ANCA han esta observats en diferents malalties reumàtiques autoimmunitàries i en malalts amb polimiositis, dermatomiositis, artritis crònica juvenil, artritis reactiva, policondritis recidivant, esclerodèrmia i síndrome antifosfolipídica. Els P-ANCA també poden presentar-se en la colitis ulcerosa, en la colangitis esclerosant i en la malaltia de Crohn, però en aquests casos no es dirigeixen contra la mieloperoxidasa sinó contra altres proteïnes (lactoferrina, catepsina G, elastasa, lisozima).
anticòs antimiosina
anticòs antimiosina
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Bioquímica i biologia molecular, Immunologia
- ca anticòs antimiosina, n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Bioquímica i biologia molecular, Immunologia
Definition
Anticòs dirigit contra la proteïna muscular miosina, present en el 90 % dels casos de polimiositis, mentre que només és detectat en el 18 % de les altres malalties musculars i absent en les altres malalties autoimmunitàries. Representa la petja d'una reacció consecutiva a la necrosi muscular.
anticòs antimitocondrial
anticòs antimitocondrial
Anatomia > Citologia, Gastroenterologia, Immunologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca anticòs antimitocondrial, n m
Anatomia > Citologia, Gastroenterologia, Immunologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definition
Anticòs antiorgànuls detectat en el 90% dels casos de cirrosi biliar primària. També poden trobar-se en l'esclerodèrmia, fora de qualsevol afectació hepàtica.
anticòs antineurones
anticòs antineurones
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Neurologia
- ca anticòs antineurones, n m
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Neurologia
Definition
Anticòs dirigit contra les neurones i associat amb manifestacions neuropsiquiàtriques del lupus eritematós sistèmic, detectat en el sèrum i en el líquid cefalorraquidi dels malalts afectats. Ha estat observat en el plasma sanguini del 44 % dels casos amb afectació neurològica. En el líquid cefalorraquidi, es presenta en el 75 % dels malalts amb manifestacions neurològiques contra un 10 % dels casos sense afectació neurològica.
