Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  pressió arterial, n f
  • ca  angiostènia, n f sin. compl.
  • ca  hematopiesi, n f sin. compl.
  • ca  hemopiesi, n f sin. compl.
  • ca  pressió sanguínia, n f sin. compl.
  • ca  tensió arterial, n f sin. compl.

Angiologia, Cardiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definition
Pressió de la sang que circula dins les artèries. Depèn de l'energia contràctil del cor, de l'elasticitat de les parets arterials, de les resistències perifèriques i del volum i de l'elasticitat sanguinis. Fluctua entre dos valors: el màxim, en el moment de la sístole ventricular, i el mínim, en el moment de la diàstole. Varien segons l'edat, el sexe, la constitució i el moment en què són determinades. Hom considera com a normals valors entre 105 i 145 mm Hg per a la pressió màxima, o sistòlica, i entre 60 i 90 mm Hg per a la mínima o diastòlica.
Pressió de la sang dins d'una artèria. ((tensió arterial))

Note

  • La denominació hematopiesi està formada a partir de hemato- i del grec píesis 'pressió'.
  • La denominació hemopiesi està formada a partir de hemo- i del grec píesis 'pressió'.
  • ca  angiosteosi, n f

Anatomia > Histologia, Anatomia patològica, Angiologia

Definition
Ossificació o calcificació d'un vas.
  • ca  angiostomia, n f

Angiologia, Cirurgia > Cirurgia vascular

Definition
Operació quirúrgica que consisteix a obrir un vas sanguini per tal d'introduir-hi una cànula.
  • ca  angiostròfia, n f

Angiologia, Cirurgia > Cirurgia vascular

Definition
Torsió de l'extrem seccionat d'un vas sanguini a fi de tallar una hemorràgia.

Note

  • La denominació angiostròfia està formada a partir de angio- i del grec strophé 'volta'.
  • ca  angiostròngil, n m

Angiologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Gènere d'helmints nematodes (Angiostrongylus sp) de la família dels metastrongílids, responsables de la malaltia parasitària anomenada angiostrongilosi.
  • ca  angiostròngil cantonès, n m

Angiologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
(A. cantonensis) Angiostròngil que ocasiona l'angiostrongilosi meníngia.
  • ca  angiostròngil costa-riqueny, n m

Angiologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
(A. costaricensis) Angiostròngil que ocasiona l'angiostrongilosi abdominal.
  • ca  angiostrongilosi, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Malaltia parasitària produïda pels helmints nematodes del gènere Angiostrongylus sp. Hom en coneix dues espècies que afecten l'espècie humana: A. cantonensis, que provoca una meningitis eosinofílica, i A. costaricensis, que origina manifestacions clíniques abdominals.
  • ca  angiostrongilosi abdominal, n f

Angiologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Angiostrongilosi ocasionada per A. costaricensis, nematode que en el seu estat adult viu a les artèries mesentèriques de la rata del cotó. Les larves eliminades amb la femta d'aquest rosegador són ingerides per llimacs, els quals actuen com a hoste intermediari. Quan la rata del cotó ingereix llimacs infestats, les larves migren vers els teixits limfàtics, on maduren, i després atenyen llurs artèries mesentèriques, on completen el seu desenvolupament. L'home s'infecta en ingerir llimacs infestats o vegetals contaminats amb secrecions de llimacs posseïdors de larves d'angiostròngil. Els helmints adults es desenvolupen també en les artèries mesentèriques de l'home, on provoquen arteritis, trombosis i necrosis. També produeixen granulomes eosinòfils de la paret intestinal corresponent, que poden adquirir grandàries considerables. Les manifestacions clíniques són de dolor abdominal, febre, tumoració palpable a la fossa ilíaca i eosinofília.
  • ca  angiostrongilosi meníngia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definition
Angiostrongilosi ocasionada per A. cantonensis, nematode que en el seu estat adult viu als pulmons de rates del sud-est d'Àsia i el Pacífic. Les larves dels pulmons d'aquests rosegadors ascendeixen pels bronquis, la tràquea i la faringe, on són deglutides i eliminades amb la femta, i són llavors ingerides per diversos gasteròpodes (cargols, llimacs), on es fan infectants. Els rosegadors o els humans adquireixen la infecció en ingerir mol·luscs crus infectats, verdures contaminades per llurs secrecions o bé crustacis (crancs, gambes) o peixos que, al seu torn, han ingerit mol·luscs infestats. Les larves infectants travessen la paret intestinal i, a través de la circulació sanguínia, arriben a les meninges, on en l'espai subaracnoidal assoleixen llur maduresa. En l'home, el paràsit mor en arribar a les meninges, no pas sense provocar abans granulomes eosinòfils, que en el cas d'infeccions greus poden determinar seqüeles neurològiques permanents i àdhuc la mort. Les manifestacions clíniques són les d'una meningoencefalitis amb afectació, a vegades, dels nervis cranials (motor ocular extern i facial). L'helmint adult pot localitzar-se també en la cambra anterior de l'ull (ambliopia, dolor ocular, blefaroespasme i iridociclitis).