teixit anàleg
teixit anàleg
Anatomia > Histologia
Definition
Teixit accidental similar a un altre que normalment existeix en una altra part de l'organisme.
teixit areolar
teixit areolar
Anatomia > Histologia
-
ca
teixit areolar,
n m
-
ca
teixit cribriforme,
n m sin. compl.
-
ca
teixit retiforme,
n m sin. compl.
Anatomia > Histologia
Definition
Varietat de teixit connectiu fibril·lar constituït per una xarxa de fibril·les de malla ampla.
teixit cardíac específic
teixit cardíac específic
Anatomia > Histologia, Cardiologia
-
ca
teixit cardíac específic,
n m
-
ca
teixit muscular cardíac específic,
n m sin. compl.
Anatomia > Histologia, Cardiologia
Definition
Teixit miocardíac especialitzat que origina i transmet l'estímul elèctric contràctil. Es troba al nòdul sinusal de Keith i Flack, el nòdul auriculoventricular d'Aschoff-Tawara, el fascicle de His, les branques de His, la xarxa subendocardíaca de Purkinje i els fascicles internodals. Consta de tres tipus cel·lulars: cèl·lules P o cèl·lules marcapassos, cèl·lules de transició i cèl·lules de Purkinje.
teixit cartilaginós
teixit cartilaginós
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia
-
ca
teixit cartilaginós,
n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia
Definition
Teixit de sosteniment, resistent i elàstic, menys dur que el teixit ossi, compost de cèl·lules cartilaginoses, englobades en una substància fonamental o intercel·lular.
teixit cartilaginós conjuntiu
teixit cartilaginós conjuntiu
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia
-
ca
teixit cartilaginós fibrós,
n m
-
ca
teixit cartilaginós conjuntiu,
n m sin. compl.
-
ca
teixit fibrocartilaginós,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia
Definition
Varietat de teixit cartilaginós present en el nucli polpós dels discs intervertebrals, els discs articulars d'algunes diartrosis, la símfisi púbica i el lligament rodó del fèmur. Consta d'illots de cartílag hialí englobats en un teixit connectiu fibril·lar format per feixos col·làgens gruixuts.
teixit cartilaginós elàstic
teixit cartilaginós elàstic
Anatomia > Histologia, Otorrinolaringologia
-
ca
teixit cartilaginós elàstic,
n m
Anatomia > Histologia, Otorrinolaringologia
Definition
Varietat de teixit cartilaginós que es troba al pavelló de l'orella, el conducte auditiu extern, la trompa d'Eustaqui i l'epiglotis, que posseeix una xarxa espessa de fibres elàstiques entre la substància fonamental.
teixit cartilaginós fibrós
teixit cartilaginós fibrós
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia
-
ca
teixit cartilaginós fibrós,
n m
-
ca
teixit cartilaginós conjuntiu,
n m sin. compl.
-
ca
teixit fibrocartilaginós,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia
Definition
Varietat de teixit cartilaginós present en el nucli polpós dels discs intervertebrals, els discs articulars d'algunes diartrosis, la símfisi púbica i el lligament rodó del fèmur. Consta d'illots de cartílag hialí englobats en un teixit connectiu fibril·lar format per feixos col·làgens gruixuts.
teixit cartilaginós hialí
teixit cartilaginós hialí
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Pneumologia
-
ca
teixit cartilaginós hialí,
n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Pneumologia
Definition
Varietat de teixit cartilaginós present en els cartílags costals, els de l'aparell respiratori i els articulars. La substància fonamental, molt homogènia, és formada només per una trama de fibril·les connectives.
teixit cavernós
teixit cavernós
Anatomia > Histologia, Angiologia, Ginecologia i obstetrícia, Urologia
-
ca
teixit erèctil,
n m
-
ca
teixit cavernós,
n m sin. compl.
Anatomia > Histologia, Angiologia, Ginecologia i obstetrícia, Urologia
Definition
Teixit format per grans espais venosos, que poden omplir-se de sang i produir l'erecció de l'òrgan corresponent. És propi dels cossos cavernosos del penis i el clítoris i, en menor grau, del cos esponjós de la uretra, els bulbs vestibulars de la vagina, el cos cavernós de la pituïtària i el teixit muscular llis dels mugrons.
teixit cel·lular subcutani
teixit cel·lular subcutani
.FITXA REVISADA, Anatomia > Histologia, Dermatologia
-
ca
teixit cel·lular subcutani,
n m
-
ca
aponeurosi superficial,
n f sin. compl.
-
ca
fàscia fibroareolar,
n f sin. compl.
-
ca
greix subcutani,
n m sin. compl.
-
ca
hipoderma,
n m sin. compl.
-
ca
pannicle adipós,
n m sin. compl.
-
ca
pannicle cel·luloadipós,
n m sin. compl.
-
ca
pannus,
n m sin. compl.
-
ca
subcutis,
n m sin. compl.
-
es
hipodermis,
n f
-
fr
hypoderme,
n f
-
en
hypodermis,
n
.FITXA REVISADA, Anatomia > Histologia, Dermatologia
Definition
Capa profunda de la pell, d'un gruix variable depenent de múltiples factors, que es troba per sota del derma i s'estén per tota la superfície cutània llevat de les parpelles i la regió genital masculina i està constituïda per lobels de cèl·lules grasses.
Note
-
El gruix del teixit cel·lular subcutani depèn de l'edat, del sexe, de factors genètics, endocrins i metabòlics. Els lobels tenen irrigació sanguínia pròpia i estan separats per septes fibrosos de teixit connectiu. El col·lagen dels septes interlobel·lars és continuació del derma.