Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  labferment, n m
  • ca  enzim coagulant de la llet, n m sin. compl.
  • ca  enzim lab, n m sin. compl.
  • ca  ferment lab, n m sin. compl.
  • ca  lab, n m sin. compl.
  • ca  lactoferment, n m sin. compl.
  • ca  quall, n m sin. compl.
  • ca  quimosina, n f sin. compl.
  • ca  renina, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definition
Enzim que té la propietat de coagular la caseïna de la llet i que es troba especialment a l'estómac dels animals joves.

Note

  • La denominació lab prové de l'alemany.
  • ca  reninisme, n m

Malalties i síndromes, Angiologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definition
Estat caracteritzat per una producció excessiva de renina. El reninisme primari és una síndrome caracteritzada per hipertensió, hipopotassèmia, hiperaldosteronisme i augment de l'activitat de la renina plasmàtica, com a resultat de la proliferació de les cèl·lules juxtaglomerulars.
  • ca  reninogen, n m
  • ca  pexinogen, n m sin. compl.
  • ca  prerenina, n f sin. compl.
  • ca  renogen, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia

Definition
Proenzim que existeix en les glàndules gàstriques i que una vegada secretat es transforma en renina (labferment).
  • ca  renipuntura, n f

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Cirurgia > Cirurgia urològica, Nefrologia

Definition
Punció o incisió quirúrgica de la càpsula renal, emprada antigament per a alleujar el dolor albuminúric.
  • ca  renitència, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Física

Definition
Qualitat de renitent.
  • ca  renitent, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Física

Definition
Que resisteix a la pressió.
  • ca  renitent, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Oncologia i radioteràpia

Definition
Dit de l'òrgan, del tumor o de la part dels teguments que es mostren elàstics però resistents a la pressió.
  • ca  nefritis, n f
  • ca  nefroflegmasia, n f sin. compl.
  • ca  renitis, n f sin. compl.
  • es  nefritis
  • fr  néphrite
  • en  nephritis

Malalties i síndromes, Angiologia, Hematologia i hemoteràpia, Nefrologia

Definition
Malaltia renal de tipus inflamatori que afecta, simultàniament o separadament, el glomèrul, el túbul o el teixit intersticial.

Els signes més característics són leucocitúria, hematúria, proteïnúria i aparició de cilindres de diferents tipus, als quals sovint s'afegeixen edema i hipertensió arterial.
  • ca  reno-
  • ca  ren- sin. compl.
  • ca  reni- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Nefrologia

Definition
Formes prefixades del mot llatí ren renis, que significa ronyó.
  • ca  renograma, n m
  • ca  renocistograma, n m sin. compl.

Nefrologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definition
Enregistrament temporal de la radioactivitat acumulada en el ronyó després de la injecció d'un radioisòtop d'eliminació renal, habitualment el O-iodohipurat marcat amb iode-131.

L'excreció de l'isòtop es fa principalment en el túbuls renals i permet l'eliminació del 80% de la quantitat injectada en un termini de 20 minuts.