Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  paràlisi facial, n f
  • ca  facioplegia, n f sin. compl.
  • ca  prosoplegia, n f sin. compl.
  • ca  prosopoplegia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definition
Paràlisi del nervi facial. Pot ésser central o perifèrica, segons que s'afecti el nervi per sobre o per sota del nucli d'origen, localitzat en la part superoexterna de la calota protuberancial. La paràlisi facial central és, per tant, supranuclear, mentre que la perifèrica pot ésser, convencionalment , nuclear o infranuclear, malgrat que el nucli del facial estigui situat a la protuberància anular i, per tant, en el sistema nerviós central. Aquesta distinció obeeix a la identitat dels efectes clínics entre les lesions nuclears i les més perifèriques.
  • ca  paràlisi de Bell, n f
  • ca  paràlisi a frigore, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi facial a frigore, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definition
Paràlisi facial perifèrica de causa desconeguda, que es presenta preferentment entre els 20 i els 40 anys d'edat, atribuïble a un edema idiopàtic del nervi dins l'aqüeducte de Fal·lopi. Es caracteritza per la instauració sobtada, freqüentment al matí, d'una asimetria facial, a vegades precedida per un o dos dies de molèsties vagues al voltant de l'orella. L'asimetria facial augmenta quan hom suggereix al malalt que contregui els músculs de la cara (arrugar el front, obrir la boca, ensenyar les dents, riure, bufar, etc.). Són molt característics els signes de desviació de la comissura bucal cap al cantó sa i l'obtingut en indicar al malalt que clogui els ulls, comprovant-ne la impossibilitat de fer-ho en el cantó afectat (obertura palpebral entreoberta, signe de Bell). La paràlisi es recupera gairebé sempre, completament en el termini de 3 a 4 setmanes, per bé que hi ha casos de recobrament incomplet, que deixen deformitats facials.

Note

  • La denominació paràlisi a frigore s'usava antigament perquè es considerava que era produïda per un cop d'aire fred.
  • ca  paràlisi facial central, n f
  • ca  paràlisi facial supranuclear, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Neurologia

Definition
Paràlisi facial consecutiva a una lesió que interessa la neurona central motora, és a dir de qualsevol zona del trajecte entre les grans cèl·lules piramidals situades a l'opercle rolàndic i llur terminació en el nucli d'origen del setè parell cranial. Es caracteritza clínicament per una paràlisi dels músculs de la cara, amb indemnitat relativa del frontal, del superciliar i de l'orbicular de les parpelles (doble innervació cortical), associada a una síndrome d'hemiplegia cortical o capsular.
  • ca  paràlisi facial infranuclear, n f

Neurologia

  • ca  paràlisi facial nuclear, n f

Neurologia

  • ca  paràlisi facial perifèrica, n f
  • ca  malaltia de Bell, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Neurologia

Definition
Pèrdua de la motilitat voluntària i reflexa de tots els músculs innervats pel nervi facial d'un costat de la cara, deguda a lesions situades en el trajecte perifèric del nervi, a partir del seu nucli d'origen, associada amb alteracions de les secrecions lacrimal i salival i de la sensibilitat gustativa, depenent de la regió del nervi lesionada. La semiologia més característica és la corresponent a la paràlisi de Bell, que correspon a una lesió situada per sota del forat estilomastoidal. Si la lesió recau entre la sortida de la corda del timpà i el nervi del múscul de l'estrep, s'hi afegeix agèusia dels dos terços anteriors de la llengua del mateix costat que el de la paràlisi, i hiposialosi de la glàndula submaxil·lar corresponent. Si la lesió resideix entre el nervi del múscul de l'estrep i el gangli geniculat, la semiologia és la de les dues varietats anteriors, amb l'afegitó de la hiperacúsia dolorosa (paràlisi de l'estrep i manca de tensió de la membrana timpànica). Si la lesió està situada entre el gangli geniculat i el conducte auditiu intern, a part de la paràlisi facial, disminueixen les secrecions salival i lacrimal, amb conservació de la sensibilitat gustativa. Si la lesió radica entre el conducte auditiu intern i l'origen aparent del nervi hi ha paràlisi facial amb conservació del sentit del gust i disminució de les secrecions salival i lacrimal, associada sovint amb la paràlisi d'altres parells cranials adjacents (neuràlgia del trigemin). La forma clínica més freqüent és la paràlisi de Bell, de causa desconeguda. D'entre les causes conegudes més habituals, cal destacar els tumors de paròtide, les fractures de crani (paràlisi facial del nadó per l'aplicació de fòrceps), el colesteatoma, la malaltia de Paget de l'os temporal, el neurinoma de l'angle pontocerebel·lós, la síndrome de Ramsay-Hunt (herpes zòster del gangli geniculat), les meningitis de la base del crani, etc). La paràlisi facial bilateral pot presentar-se en la síndrome de Guillain-Barré, la mononucleosi infecciosa, la sarcoïdosi (síndrome de Heerfordt), les leucèmies, la síndrome de Möbius, etc. En la síndrome de Melkersson-Rosenthal, la paràlisi facial pot ésser unilateral o, a vegades, bilateral. La paràlisi facial perifèrica d'origen nuclear s'observa en el curs de l'encefalitis letàrgica epidèmica, en les formes bulboprotuberancials de la poliomielitis i en l'esclerosi lateral amiotròfica, i s'acompanya d'afectació del nucli del motor ocular extern i del nucli del trigemin.
  • ca  paràlisi facial central, n f
  • ca  paràlisi facial supranuclear, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Neurologia

Definition
Paràlisi facial consecutiva a una lesió que interessa la neurona central motora, és a dir de qualsevol zona del trajecte entre les grans cèl·lules piramidals situades a l'opercle rolàndic i llur terminació en el nucli d'origen del setè parell cranial. Es caracteritza clínicament per una paràlisi dels músculs de la cara, amb indemnitat relativa del frontal, del superciliar i de l'orbicular de les parpelles (doble innervació cortical), associada a una síndrome d'hemiplegia cortical o capsular.
  • ca  paràlisi flàccida, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definition
Paràlisi associada amb hipotonia muscular, pròpia de les paràlisis perifèriques.
  • ca  paràlisi focal de Lissauer, n f
  • ca  paràlisi de Lissauer, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi general focal, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definition
Forma clínica de la paràlisi general progressiva caracteritzada per l'afectació predominant del còrtex motor, la qual cosa determina l'aparició de monoplegies o d'hemiplegies permanents.
  • ca  paràlisi diafragmàtica, n f
  • ca  paràlisi frènica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Pneumologia

Definition
Paràlisi unilateral o bilateral del diafragma, produïda per alteració del nervi frènic o del propi múscul diafragmàtic. La paràlisi unilateral és asimptomàtica i es descobreix incidentalment en el curs d'una exploració radiològica, mentre que la paràlisi bilateral pot provocar una insuficiència respiratòria greu. Les causes més freqüents són les neoplàsies pulmonars, mediastíniques o metastàtiques, la secció quirúrgica accidental del nervi frènic, els traumatismes toràcics, l'esclerosi múltiple, l'esclerosi lateral amiotròfica, l'herpes zòster, la síndrome de Guillain-Barré, la polimiositis, la distròfia miotònica, l'alcoholisme, la diabetis, el goll endotoràcic, etc.