perícit
perícit
Anatomia > Citologia, Angiologia
- ca cèl·lula de Rouget, n f
- ca cèl·lula de Zimmermann, n f sin. compl.
- ca perícit, n m sin. compl.
Anatomia > Citologia, Angiologia
Definition
Cadascuna de les cèl·lules adventícies o pericapil·lars, d'aspecte ramificat, que descansen en la cara externa de la paret endotelial dels capil·lars i que tenen capacitat contràctil. També són anomenades perícits i cèl·lula de Zimmermann.
pericític -a
pericític -a
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Citologia
- ca pericel·lular, adj
- ca pericític -a, adj sin. compl.
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Citologia
Definition
Situat al voltant d'una cèl·lula.
periclaustral
periclaustral
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca periclaustral, adj
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definition
Situat al voltant del claustre cerebral.
pericó
pericó
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca pericó, n m
- ca flor de Sant Pere, n f sin. compl.
- ca herba de cop, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba del pericó, n f sin. compl.
- ca herba foradada, n f sin. compl.
- ca herba transflorina, n f sin. compl.
- ca inflabou, n m sin. compl.
- ca oli de cop, n m sin. compl.
- ca pericó foradat, n m sin. compl.
- ca pericó groc, n m sin. compl.
- ca transflorina, n f sin. compl.
- ca trescam, n m sin. compl.
- ca tresflorina, n f sin. compl.
- ca tresflorina vera, n f sin. compl.
- nc Hypericum perforatum
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definition
Planta herbàcia de la família de les gutíferes, de 20 a 80 cm d'alçària, que creix en prats, no excessivament humits, pastures, camins i vores de boscs, de tot arreu dels Països Catalans. Les summitats florides, que es cullen a finals de juny, contenen fenols, tanins i flavonoides, i han estat emprades com a astringents, antisèptiques i cicatritzants. Preparades en infusió, també han estat usades contra afeccions bronquials i com a lleugerament sedants i antidepressives. També és anomenat flor de Sant Joan.
pericó
pericó
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca pericó, n m
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definition
Nom donat a altres plantes medicinals semblants al pericó.
pericó foradat
pericó foradat
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca pericó, n m
- ca flor de Sant Pere, n f sin. compl.
- ca herba de cop, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba del pericó, n f sin. compl.
- ca herba foradada, n f sin. compl.
- ca herba transflorina, n f sin. compl.
- ca inflabou, n m sin. compl.
- ca oli de cop, n m sin. compl.
- ca pericó foradat, n m sin. compl.
- ca pericó groc, n m sin. compl.
- ca transflorina, n f sin. compl.
- ca trescam, n m sin. compl.
- ca tresflorina, n f sin. compl.
- ca tresflorina vera, n f sin. compl.
- nc Hypericum perforatum
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definition
Planta herbàcia de la família de les gutíferes, de 20 a 80 cm d'alçària, que creix en prats, no excessivament humits, pastures, camins i vores de boscs, de tot arreu dels Països Catalans. Les summitats florides, que es cullen a finals de juny, contenen fenols, tanins i flavonoides, i han estat emprades com a astringents, antisèptiques i cicatritzants. Preparades en infusió, també han estat usades contra afeccions bronquials i com a lleugerament sedants i antidepressives. També és anomenat flor de Sant Joan.
pericó groc
pericó groc
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca pericó, n m
- ca flor de Sant Pere, n f sin. compl.
- ca herba de cop, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba del pericó, n f sin. compl.
- ca herba foradada, n f sin. compl.
- ca herba transflorina, n f sin. compl.
- ca inflabou, n m sin. compl.
- ca oli de cop, n m sin. compl.
- ca pericó foradat, n m sin. compl.
- ca pericó groc, n m sin. compl.
- ca transflorina, n f sin. compl.
- ca trescam, n m sin. compl.
- ca tresflorina, n f sin. compl.
- ca tresflorina vera, n f sin. compl.
- nc Hypericum perforatum
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definition
Planta herbàcia de la família de les gutíferes, de 20 a 80 cm d'alçària, que creix en prats, no excessivament humits, pastures, camins i vores de boscs, de tot arreu dels Països Catalans. Les summitats florides, que es cullen a finals de juny, contenen fenols, tanins i flavonoides, i han estat emprades com a astringents, antisèptiques i cicatritzants. Preparades en infusió, també han estat usades contra afeccions bronquials i com a lleugerament sedants i antidepressives. També és anomenat flor de Sant Joan.
pericó pinzell
pericó pinzell
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca pericó pinzell, n m
- ca herbeta de la penya, n f sin. compl.
- ca hipèric pinzell, n m sin. compl.
- ca pinzell, n m sin. compl.
- nc Hypericum ericoides
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definition
Planta herbàcies de la família de les gutíferes, de 5 a 15 cm d'alçària, que creix en escletxes i relleixos de roques calcàries en zones poc plujoses de la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a finals de juny, han estat emprades amb les mateixes indicacions que el pericó i també contra el mal de pedra.
pericó vermell
pericó vermell
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca pericó vermell, n m
- ca centaura menor, n f sin. compl.
- ca centcaps, n m sin. compl.
- ca fel de la terra, n m sin. compl.
- ca flor de centaura, n f sin. compl.
- ca flor vermella, n f sin. compl.
- ca herba centaura, n f sin. compl.
- ca herba d'espant, n f sin. compl.
- ca herba de Santa Margarida, n f sin. compl.
- nc Centarium umbellatum
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definition
Planta herbàcia biennal de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d'alçària, que es fa en indrets herbosos i sòls humits de gairebé tot el país. Les summitats florides, en infusió, estimulen la diüresi i han estat usades contra les digestions lentes, les flatulències, la tos, la febre i la diabetis. Com a ús extern, hom les hi atribueix propietats vulneràries.
pericolecistitis
pericolecistitis
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Gastroenterologia
- ca pericolecistitis, n f
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Gastroenterologia
Definition
Inflamació dels teixits que envolten la vesícula biliar.
