osteïtis condensant no supurativa
osteïtis condensant no supurativa
Microbiologia i patologia infecciosa, Traumatologia i ortopèdia
-
ca
osteomielitis esclerosant de Garré,
n f
-
ca
malaltia de Garré,
n f sin. compl.
-
ca
osteïtis condensant no supurativa,
n f sin. compl.
-
ca
osteomielitis de Garré,
n f sin. compl.
-
ca
osteomielitis esclerosant no supurada,
n f sin. compl.
-
ca
osteomielitis hiperostosant de Garré,
n f sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa, Traumatologia i ortopèdia
Definition
Forma crònica no supurada, caracteritzada per l'augment de densitat (eburnació) i l'engruiximent de l'os malalt (generalment la tíbia o el fèmur), amb desaparició de la cavitat medul·lar.
osteïtis cortical
osteïtis cortical
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
-
ca
osteïtis cortical,
n f
-
ca
osteïtis diafisial cortical de Leriche i Bauer,
n f sin. compl.
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
Definition
Forma d'osteomielitis crònica que afecta especialment el fèmur, l'húmer i la tíbia, caracteritzada per una geoda cortical, que conté, a vegades, un petit segrest.
osteïtis crònica
osteïtis crònica
Microbiologia i patologia infecciosa, Traumatologia i ortopèdia
-
ca
osteomielitis crònica,
n f
-
ca
osteïtis crònica,
n f sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa, Traumatologia i ortopèdia
Definition
Cadascuna de les formes de llarga durada, que cursen sense manifestacions inflamatòries agudes i sense afectació de l'estat general. La modalitat més freqüent és la secundària a una osteomielitis aguda i es caracteritza per la presència d'una fístula que comunica amb una cavitat òssia infectada, la qual pot contenir un segrest. Les fístules osteomielítiques de llarga duració poden complicar-se amb la degeneració epiteliomatosa. Una forma primitivament crònica molt típica és l'anomenat abscés de Brodie.
osteïtis del peu diabètic
osteïtis del peu diabètic
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
-
ca
osteïtis del peu diabètic,
n f
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
Osteïtis que es presenta sovint en el malalt diabètic, iniciada a partir de les lesions del mal perforant plantar.
osteïtis del pubis
osteïtis del pubis
Ginecologia i obstetrícia, Traumatologia i ortopèdia, Urologia
-
ca
osteïtis del pubis,
n f
Ginecologia i obstetrícia, Traumatologia i ortopèdia, Urologia
Definition
Quadre clínic que apareix, a vegades, després de parts distòcics, sobretot si ha estat practicada una simfisiotomia púbica. També pot presentar-se després d'una prostatectomia o de qualsevol intervenció intrapelviana que traumatitzi el pubis. Es caracteritza per dolors intensos centrats en la símfisi i, radiològicament, per lesions erosives d'aquesta articulació i osteoporosi localitzada.
osteïtis diafisial cortical de Leriche i Bauer
osteïtis diafisial cortical de Leriche i Bauer
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
-
ca
osteïtis cortical,
n f
-
ca
osteïtis diafisial cortical de Leriche i Bauer,
n f sin. compl.
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
Definition
Forma d'osteomielitis crònica que afecta especialment el fèmur, l'húmer i la tíbia, caracteritzada per una geoda cortical, que conté, a vegades, un petit segrest.
osteïtis fibroquística de Recklinghausen
osteïtis fibroquística de Recklinghausen
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició
-
ca
osteïtis fibrosa quística,
n f
-
ca
malàcia metaplàstica,
n f sin. compl.
-
ca
osteïtis fibroquística de Recklinghausen,
n f sin. compl.
-
ca
osteïtis fibrosa,
n f sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició
Definition
Conjunt de lesions òssies clàssiques de l'hiperparatiroïdisme, que actualment són poc freqüents a causa de la generalització de les anàlisis sistemàtiques que inclouen el calci sèric. Consisteixen en la destrucció de les trabècules òssies per hiperactivitat dels osteoclasts, proliferació fibrosa de la medul·la òssia, tumors bruns i quists ossis. Els quists contenen un líquid clar i poden provocar engruiximents que deformen els ossos. La clínica òssia es caracteritza per dolors, sovint intensos, disminució de l'estatura i fractures patològiques. Els malalts presenten adenomes grans de les glàndules paratiroides (de 3 a 6 g de pes) i hipercalcèmies acusades.
Note
-
La denominació malàcia metaplàstica es considera obsoleta.
osteïtis fibrosa
osteïtis fibrosa
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició
-
ca
osteïtis fibrosa quística,
n f
-
ca
malàcia metaplàstica,
n f sin. compl.
-
ca
osteïtis fibroquística de Recklinghausen,
n f sin. compl.
-
ca
osteïtis fibrosa,
n f sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició
Definition
Conjunt de lesions òssies clàssiques de l'hiperparatiroïdisme, que actualment són poc freqüents a causa de la generalització de les anàlisis sistemàtiques que inclouen el calci sèric. Consisteixen en la destrucció de les trabècules òssies per hiperactivitat dels osteoclasts, proliferació fibrosa de la medul·la òssia, tumors bruns i quists ossis. Els quists contenen un líquid clar i poden provocar engruiximents que deformen els ossos. La clínica òssia es caracteritza per dolors, sovint intensos, disminució de l'estatura i fractures patològiques. Els malalts presenten adenomes grans de les glàndules paratiroides (de 3 a 6 g de pes) i hipercalcèmies acusades.
Note
-
La denominació malàcia metaplàstica es considera obsoleta.
osteïtis fibrosa quística
osteïtis fibrosa quística
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició
-
ca
osteïtis fibrosa quística,
n f
-
ca
malàcia metaplàstica,
n f sin. compl.
-
ca
osteïtis fibroquística de Recklinghausen,
n f sin. compl.
-
ca
osteïtis fibrosa,
n f sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició
Definition
Conjunt de lesions òssies clàssiques de l'hiperparatiroïdisme, que actualment són poc freqüents a causa de la generalització de les anàlisis sistemàtiques que inclouen el calci sèric. Consisteixen en la destrucció de les trabècules òssies per hiperactivitat dels osteoclasts, proliferació fibrosa de la medul·la òssia, tumors bruns i quists ossis. Els quists contenen un líquid clar i poden provocar engruiximents que deformen els ossos. La clínica òssia es caracteritza per dolors, sovint intensos, disminució de l'estatura i fractures patològiques. Els malalts presenten adenomes grans de les glàndules paratiroides (de 3 a 6 g de pes) i hipercalcèmies acusades.
Note
-
La denominació malàcia metaplàstica es considera obsoleta.
osteïtis granulosa
osteïtis granulosa
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Traumatologia i ortopèdia
-
ca
osteïtis granulosa,
n f
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Traumatologia i ortopèdia
Definition
Forma anatomopatològica de la tuberculosi osteoarticular, caracteritzada pel predomini de les lesions productives. La medul·la òssia és substituïda per un teixit de granulació específic (fol·licles tuberculosos). Evoluciona vers una necrosi progressiva dels seus elements i la formació d'una caverna plena de detrits, o bé vers la transformació fibrosa o, a vegades, la caseïficació secundària.
