Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  os epactal, n m
  • ca  os dels inques, n m sin. compl.
  • ca  os interparietal, n m sin. compl.
  • ca  ossicle epactal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definition
Os supernumerari que hom observa, a vegades, a la regió lambdoidal.
Nom donat a l'os epactal, a causa de l'afirmació, no comprovada posteriorment, de la constància d'aquest os en les races primitives del Perú. ((os dels inques))
  • ca  hioide, n m
  • ca  os hioide, n m sin. compl.
  • ca  os ipsiloide, n m sin. compl.
  • ca  os lingual, n m sin. compl.
  • es  hioides
  • fr  hyoïde
  • en  hyoid

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definition
Os imparell i medià que té forma de ferradura, amb la concavitat dirigida cap enrere. Format per un cos i quatre banyes, dues de majors i dues de menors, és situat a la part anterior del coll, sobre la laringe i a l'altura de la quarta vèrtebra cervical.
Os curt i desparió, central i simètric; té un cos, dues cares, dos cantells, dos extrems i quatre prolongacions laterals, dites banyes majors i menors. És situat a la part anterior del coll, damunt la laringe i sota la llengua, de la qual forma l'esquelet. Presenta sis punts d'ossificació primitius, dos per al cos, dos per a les banyes majors, que apareixen cap al final de la vida intrauterina, i dos per a les banyes menors que apareixen al final de l'adolescència.

Note

  • La denominació hioide prové del grec hyoeidés 'semblant a la lletra grega ípsilon'.
  • ca  isqui, n m
  • ca  cia, n f sin. compl.
  • ca  ísquium, n m sin. compl.
  • ca  os isquiàtic, n m sin. compl.
  • ca  os sedentari, n m sin. compl.
  • es  isquion
  • fr  ischion
  • en  ischium

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Part posterior i inferior de l'os coxal.

Note

  • La denominació isqui prové del grec ischion 'maluc, anca'.
  • ca  os japonès, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Pòmul bipartit o tripartit, freqüent entre els japonesos.
  • ca  pòmul, n m
  • ca  malar, n m sin. compl.
  • ca  mel, n m sin. compl.
  • ca  os de la galta, n m sin. compl.
  • ca  os jugal, n m sin. compl.
  • ca  os zigomàtic, n m sin. compl.
  • ca  zigoma, n m sin. compl.
  • es  cigoma
  • es  malar
  • es  pómulo
  • fr  pommette
  • fr  zygoma
  • en  cheek bone
  • en  zygoma

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Os curt i parió, quadrilàter amb dues cares, externa i interna, quatre cantells i quatre angles. És situat als costats de la cara, sota el frontal, entre el maxil·lar superior i els ossos que formen la fossa temporal, amb tots els quals s'articula. Presenta un o dos punts d'ossificació al final del segon mes de la vida intrauterina.
Os curt i parió, quadrilàter, situat a la part més externa de la cara. Constitueix un arcbotant col·locat entre el maxil·lar superior i els ossos del crani que formen la fossa temporal: el frontal, l'ala major de l'esfenoide i l'escata del temporal. ((pòmul))

Note

  • La denominació pòmul prové del llatí pomulum 'poma petita'.
  • La denominació mel s'usava antigament.
  • La denominació malar prové del llatí mala 'galta'.
  • La denominació zigoma prové del grec zygoma 'barra, balda'.
  • ca  unguis, n m
  • ca  os adorbital, n m sin. compl.
  • ca  os lacrimal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definition
Petita làmina òssia, compacta, de forma quadrilàtera. Situat a la part anterior de la cara interna de l'òrbita, entre el maxil·lar superior, el frontal i l'etmoide, contribueix a formar els conductes lacrimal i nasal. Presenta un punt d'ossificació al tercer més de la vida embrionària.

Note

  • La denominació unguis prové del llatí unguis 'ungla', 'esperó'.
  • ca  os lacrimal accessori de Rousseau, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Osset supernumerari situat davant l'unguis. En realitat és la porció del maxil·lar superior que contribueix a formar el conducte lacrimal, constituïda en peça òssia independent.
  • ca  os lambdàtic, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Pediatria, Traumatologia i ortopèdia

Definition
Os wormià fontanel·lar lambdàtic.
  • ca  hioide, n m
  • ca  os hioide, n m sin. compl.
  • ca  os ipsiloide, n m sin. compl.
  • ca  os lingual, n m sin. compl.
  • es  hioides
  • fr  hyoïde
  • en  hyoid

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definition
Os imparell i medià que té forma de ferradura, amb la concavitat dirigida cap enrere. Format per un cos i quatre banyes, dues de majors i dues de menors, és situat a la part anterior del coll, sobre la laringe i a l'altura de la quarta vèrtebra cervical.
Os curt i desparió, central i simètric; té un cos, dues cares, dos cantells, dos extrems i quatre prolongacions laterals, dites banyes majors i menors. És situat a la part anterior del coll, damunt la laringe i sota la llengua, de la qual forma l'esquelet. Presenta sis punts d'ossificació primitius, dos per al cos, dos per a les banyes majors, que apareixen cap al final de la vida intrauterina, i dos per a les banyes menors que apareixen al final de l'adolescència.

Note

  • La denominació hioide prové del grec hyoeidés 'semblant a la lletra grega ípsilon'.
  • ca  os llarg, n m
  • ca  palanca òssia, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Qualsevol dels ossos en què una dimensió domina sobre les altres dues. Consten d'un cos anomenat diàfisi i dos extrems o epífisis; entre la diàfisi i les epífisis hi ha una zona anomenada metàfisi, que, a l'igual dels extrems de l'os, és formada per teixit esponjós. La diàfisi ho és per teixit compacte, que deixa un espai central o cavitat medul·lar.