obertura de la bufeta urinària
obertura de la bufeta urinària
Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia
- ca orifici intern de la uretra, n m
- ca obertura de la bufeta urinària, n f sin. compl.
- ca orifici vesicouretral, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia
Definition
Obertura que comunica la bufeta urinària amb la uretra, a nivell de l'anomenat coll de la bufeta.
obertura del si esfenoidal
obertura del si esfenoidal
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca orifici del si esfenoidal, n m
- ca obertura del si esfenoidal, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definition
Orifici de la paret externa de les fosses nasals, situat darrere el meat superior i prop de la volta o paret superior, que comunica amb el si esfenoidal.
obertura del si frontal
obertura del si frontal
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca orifici de l'infundíbul de l'etmoide, n m
- ca obertura del si frontal, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definition
Orifici de la paret externa del meat mitjà de les fosses nasals, situat sobre l'orifici del si maxil·lar; hi desemboca el si frontal.
obertura esofàgica del diafragma
obertura esofàgica del diafragma
Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia
- ca forat esofàgic, n m
- ca hiat esofàgic, n m sin. compl.
- ca obertura esofàgica del diafragma, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia
Definition
Espai que deixa el diafragma per al pas de l'esòfag i els dos nervis vagues, dret i esquerre.
obertura espinal
obertura espinal
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
- ca forat vertebral, n m
- ca forat espinal, n m sin. compl.
- ca forat medul·lar, n m sin. compl.
- ca obertura espinal, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
Definition
Forat comprès entre la cara posterior del cos d'una vèrtebra i la seva apòfisi espinosa. La superposició dels forats vertebrals forma el conducte raquidi.
obertura externa del conducte timpànic
obertura externa del conducte timpànic
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca orifici inferior del conducte timpànic, n m
- ca obertura externa del conducte timpànic, n f sin. compl.
- ca obertura inferior del conducte timpànic, n f sin. compl.
- ca orifici inferior del conducte de Jacobson, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definition
Orifici situat prop de la cresta òssia que separa la fossa jugular i el conducte carotidi, la qual es troba a la zona interna de la cara posteroinferior del penyal de l'os temporal.
obertura facial de l'òrbita
obertura facial de l'òrbita
Anatomia > Òrgans i sistemes
- ca obertura anterior de l'òrbita, n f
- ca obertura facial de l'òrbita, n f sin. compl.
- ca obertura orbitària, n f sin. compl.
- TA aditus orbitalis
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definition
Base de la cavitat orbitària, de forma quadrilàtera, però amb els angles molt arrodonits. El seu contorn és la vora orbitària.
obertura glòtica
obertura glòtica
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca glotis, n f
- ca fenedura glòtica, n f sin. compl.
- ca obertura glòtica, n f sin. compl.
- ca rima glòtica, n f sin. compl.
- ca rima glottidis, n f sin. compl.
- es glotis
- fr glotte
- en glottis
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definition
Fenedura de la part mitjana de la laringe que separa la seva zona superior o supraglòtica de la inferior o infraglòtica. És un espai prolongat de davant al darrere, limitat a cada costat per la vora lliure de les cordes vocals i per la cara interna dels cartílags aritenoides. Comprèn dues porcions, una d'anterior o glotis intermembranosa i una de posterior o glotis intercartilaginosa.
Note
- La denominació glotis prové del grec glottís.
obertura inferior del conducte timpànic
obertura inferior del conducte timpànic
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca orifici inferior del conducte timpànic, n m
- ca obertura externa del conducte timpànic, n f sin. compl.
- ca obertura inferior del conducte timpànic, n f sin. compl.
- ca orifici inferior del conducte de Jacobson, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definition
Orifici situat prop de la cresta òssia que separa la fossa jugular i el conducte carotidi, la qual es troba a la zona interna de la cara posteroinferior del penyal de l'os temporal.
obertura interna del conducte timpànic
obertura interna del conducte timpànic
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca orifici superior del conducte timpànic, n m
- ca obertura interna del conducte timpànic, n f sin. compl.
- ca obertura superior del conducte timpànic, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definition
Obertura del conducte timpànic o de Jacobson en la part inferior de la caixa del timpà.
