Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation
  • ca  llengua blanca pilosa, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Odontoestomatologia

Definition
Llengua d'aspecte morfològic igual a la llengua negra, però sense la coloració peculiar d'aquesta. És de presentació molt rara i podria ésser la forma clínica inicial de la llengua negra, que s'enfosquiria per oxidació.
  • ca  buglossa, n f
  • ca  herba bovina, n f sin. compl.
  • ca  llengua bovina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de bou, n f sin. compl.
  • nc  Anchusa azurea

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia, de la família de les boraginàcies, de propietats emol·lients, i astringents, emprada antigament per a combatre hemorràgies externes i internes.
  • ca  llengua saburral, n f
  • ca  llengua blanca, n f sin. compl.
  • ca  llengua bruta, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Odontoestomatologia

Definition
Llengua recoberta d'una capa de saburra. Popularment anomenada llengua bruta o blanca.
  • ca  llengua llisa, n f
  • ca  llengua calba, n f sin. compl.
  • ca  llengua envernissada, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Odontoestomatologia

Definition
Llengua molt vermella, brillant, de superfície uniforme, despapil·lada, deguda a atròfia de la seva mucosa, característica de la glossitis atròfica crònica.
  • ca  llengua calba de Sandwith, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Odontoestomatologia

Definition
Llengua extremament neta, observada algunes vegades en els últims períodes de la pel·lagra.
  • ca  herba fetgera, n f
  • ca  fetgera, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Trinitat, n f sin. compl.
  • ca  herba del fetge, n f sin. compl.
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • ca  herba hepàtica, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  llengua cervina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  trèvol daurat, n m sin. compl.
  • ca  viola borda, n f sin. compl.
  • ca  viola de ca, n f sin. compl.
  • ca  viola de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  viola de llop, n f sin. compl.
  • ca  viola de pastor, n f sin. compl.
  • nc  Anemone hepatica

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies, que creix en obacs, boscs i boixedes de muntanya de la Mediterrània, dels Pirineus i serralades prelitorals, i rarament a les comarques de Castelló. Les fulles trilobulades que recorden vagament la forma del fetge, en maceració o dessecades, han estat emprades contra afeccions del fetge.
  • ca  llengua crenada, n f
  • es  lengua festoneada, n f
  • es  lengua indentada, n f
  • fr  langue indentée, n f
  • en  crenated tongue, n
  • en  tongue scalloping, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definition
Llengua marcada a les seves vores per les impressions de les dents, la qual cosa li dona un aspecte fistonat.
  • ca  buglossa, n f
  • ca  herba bovina, n f sin. compl.
  • ca  llengua bovina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de bou, n f sin. compl.
  • nc  Anchusa azurea

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia, de la família de les boraginàcies, de propietats emol·lients, i astringents, emprada antigament per a combatre hemorràgies externes i internes.
  • ca  llengua de ca, n f
  • ca  aferragós, n m sin. compl.
  • ca  cinoglossa, n f sin. compl.
  • nc  Cynoglossum officinale

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia de la família de les boraginàcies, l'arrel de la qual ha estat emprada contra la tos.
  • ca  llengua de caviar, n f

Anatomia, Geriatria, Odontoestomatologia

Definition
Denominació pintoresca de les telangièctasis capil·lars petites, arrodonides i purpúries, que hom observa a vegades en la cara inferior de la llengua i el sòl de la boca en individus de més de 50 anys d'edat, sense significació clínica.