Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  botja peluda, n f
  • ca  coronella, n f sin. compl.
  • ca  gafarró, n m sin. compl.
  • ca  guixola, n f sin. compl.
  • ca  herba de les morenes, n f sin. compl.
  • ca  herba de les set sagnies, n f sin. compl.
  • ca  herba de sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba de setge, n f sin. compl.
  • ca  herba del pastor, n f sin. compl.
  • ca  herba negre, n f sin. compl.
  • ca  trèvol pelut, n m sin. compl.
  • nc  Dorycnium hirsutum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta policàrpica, de la família de les papilionàcies, que viu en boscos clars i garrigues de la regió mediterrània. Les summitats fructíferes, aplicades en banys d'aigua calenta, han estat emprades contra les hemorroides.
  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamil·la vera, n f sin. compl.
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  cebuda blanca, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • es  milenrama
  • fr  mille-feuille
  • en  milfoil
  • nc  Achillea millefollium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia vivaç de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d'alçada, que creix en pastures i altres hàbitats oberts i no gaire secs, sobretot als Pirineus. Conté essències, lactones, tanins i un alcaloide amarg (aquileïna). Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, i contra les digestions feixugues i la dismenorrea. Com a ús extern, han estat utilitzades per a guarir nafres i ferides.
  • ca  botja peluda, n f
  • ca  coronella, n f sin. compl.
  • ca  gafarró, n m sin. compl.
  • ca  guixola, n f sin. compl.
  • ca  herba de les morenes, n f sin. compl.
  • ca  herba de les set sagnies, n f sin. compl.
  • ca  herba de sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba de setge, n f sin. compl.
  • ca  herba del pastor, n f sin. compl.
  • ca  herba negre, n f sin. compl.
  • ca  trèvol pelut, n m sin. compl.
  • nc  Dorycnium hirsutum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta policàrpica, de la família de les papilionàcies, que viu en boscos clars i garrigues de la regió mediterrània. Les summitats fructíferes, aplicades en banys d'aigua calenta, han estat emprades contra les hemorroides.
  • ca  herba de Sant Segimon, n f
  • ca  herba de les set sagnies, n f sin. compl.
  • nc  Saxifraga vayredana

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, endèmica al Montseny, on creix en escletxes de roques silícies. És emprada com a balsàmic.
  • ca  aloc, n m
  • ca  agnocast, n m sin. compl.
  • ca  arbre de Sant Josep, n m sin. compl.
  • ca  herba de la castedat, n f sin. compl.
  • ca  herba de les xinxes, n f sin. compl.
  • ca  pebre bord, n m sin. compl.
  • ca  pebre de frare, n m sin. compl.
  • ca  pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  pebroner, n m sin. compl.
  • ca  pebrononer, n m sin. compl.
  • ca  salze ver, n m sin. compl.
  • ca  ximbla, n f sin. compl.
  • es  agnocasto, n m
  • fr  gattilier, n m
  • en  chastetree, n

.FITXA MODIFICADA, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Arbret caducifoli (Vitex agnus-castus), de la família de les verbenàcies, que es fa en vores de rius, rierols, rius secs de tot el litoral mediterrani i a les Illes Balears.

Note

  • Les fulles i els fruits de l'aloc, en infusió, han estat emprats com a sedants, espasmolítics i anafrodisíacs, i típicament com a guaridors de ferides.
  • ca  herba llimona, n f
  • ca  herba de llimona, n f sin. compl.
  • es  hierba de limón, n f
  • es  hierba limón, n f
  • es  limoncillo, n m
  • es  zacate limón, n m
  • fr  citronelle, n f
  • fr  verveine des Indes, n f
  • en  lemon grass, n
  • en  lemongrass, n
  • nc  Cymbopogon citratus

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia de la família de les gramínies, de fulles llargues i linears, amb un contingut alt d'olis aromàtics rics en citral, que es fan servir en la fabricació de cosmètics, l'aromatització d'aliments i en medicina.
  • ca  pota de lleó, n f
  • ca  alquemil·la, n f sin. compl.
  • ca  herba botera, n f sin. compl.
  • ca  herba de meligàs, n f sin. compl.
  • ca  meligó montés, n m sin. compl.
  • ca  peu de lleó, n m sin. compl.
  • nc  Alchemilla vulgaris

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definition
Planta herbàcia vivaç de la família de les rosàcies, que creix en prats humits, vores de rierols de zones de muntanya.

Note

  • Es troba als Pirineus, les Guilleries i el Montseny.

    Usos tradicionals: Les fulles i les parts aèries, que es recol·lecten quan la planta és florida, a partir de maig, són astringents i diürètiques, i han estat emprades contra la febre, la grip i els dolors reumàtics. En ús extern, en decocció o en pols, també han estat utilitzades per a netejar plagues i per a fer gàrgares.
  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamil·la vera, n f sin. compl.
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  cebuda blanca, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • es  milenrama
  • fr  mille-feuille
  • en  milfoil
  • nc  Achillea millefollium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia vivaç de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d'alçada, que creix en pastures i altres hàbitats oberts i no gaire secs, sobretot als Pirineus. Conté essències, lactones, tanins i un alcaloide amarg (aquileïna). Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, i contra les digestions feixugues i la dismenorrea. Com a ús extern, han estat utilitzades per a guarir nafres i ferides.
  • ca  herniària, n f
  • ca  centengrana, n m sin. compl.
  • ca  granelluda, n f sin. compl.
  • ca  herba còlica, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'orina, n f sin. compl.
  • ca  herba de la irritació, n f sin. compl.
  • ca  herba de la pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil granes, n f sin. compl.
  • ca  herba de Noè, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de ventre, n f sin. compl.
  • ca  herba pixosa, n f sin. compl.
  • ca  herba trencapedres, n f sin. compl.
  • ca  herniària vera, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra granelluda, n f sin. compl.
  • es  granjilla
  • es  herniaria
  • es  hierba turca
  • es  milengrana
  • es  milgranos
  • es  quebrantapiedras
  • nc  Herniaria glabra

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia ajaguda, que es fa en sòls arenosos o argilosos amb poca vegetació, camins i marges de zones humides de muntanya, arreu de tot Europa i, a Catalunya, als Pirineus, serres costaneres i muntanyes de Prades. Tota la planta, en infusió, ha estat emprada per estimular la diüresi i contra el mal de pedra. Com a ús extern, també ha estat usada contra les erupcions cutànies.
  • ca  herniària, n f
  • ca  centengrana, n m sin. compl.
  • ca  granelluda, n f sin. compl.
  • ca  herba còlica, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'orina, n f sin. compl.
  • ca  herba de la irritació, n f sin. compl.
  • ca  herba de la pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil granes, n f sin. compl.
  • ca  herba de Noè, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de ventre, n f sin. compl.
  • ca  herba pixosa, n f sin. compl.
  • ca  herba trencapedres, n f sin. compl.
  • ca  herniària vera, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra granelluda, n f sin. compl.
  • es  granjilla
  • es  herniaria
  • es  hierba turca
  • es  milengrana
  • es  milgranos
  • es  quebrantapiedras
  • nc  Herniaria glabra

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia ajaguda, que es fa en sòls arenosos o argilosos amb poca vegetació, camins i marges de zones humides de muntanya, arreu de tot Europa i, a Catalunya, als Pirineus, serres costaneres i muntanyes de Prades. Tota la planta, en infusió, ha estat emprada per estimular la diüresi i contra el mal de pedra. Com a ús extern, també ha estat usada contra les erupcions cutànies.