Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  pericó, n m
  • ca  flor de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba de cop, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba del pericó, n f sin. compl.
  • ca  herba foradada, n f sin. compl.
  • ca  herba transflorina, n f sin. compl.
  • ca  inflabou, n m sin. compl.
  • ca  oli de cop, n m sin. compl.
  • ca  pericó foradat, n m sin. compl.
  • ca  pericó groc, n m sin. compl.
  • ca  transflorina, n f sin. compl.
  • ca  trescam, n m sin. compl.
  • ca  tresflorina, n f sin. compl.
  • ca  tresflorina vera, n f sin. compl.
  • nc  Hypericum perforatum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia de la família de les gutíferes, de 20 a 80 cm d'alçària, que creix en prats, no excessivament humits, pastures, camins i vores de boscs, de tot arreu dels Països Catalans. Les summitats florides, que es cullen a finals de juny, contenen fenols, tanins i flavonoides, i han estat emprades com a astringents, antisèptiques i cicatritzants. Preparades en infusió, també han estat usades contra afeccions bronquials i com a lleugerament sedants i antidepressives. També és anomenat flor de Sant Joan.
  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamil·la vera, n f sin. compl.
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  cebuda blanca, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • es  milenrama
  • fr  mille-feuille
  • en  milfoil
  • nc  Achillea millefollium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia vivaç de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d'alçada, que creix en pastures i altres hàbitats oberts i no gaire secs, sobretot als Pirineus. Conté essències, lactones, tanins i un alcaloide amarg (aquileïna). Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, i contra les digestions feixugues i la dismenorrea. Com a ús extern, han estat utilitzades per a guarir nafres i ferides.
  • ca  crespinell groc, n m
  • ca  herba de cremat, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
(S. acre) Es fa en roques, murs i llocs pedregosos; ha estat emprat contra la tos i, tòpicament, contra les durícies.
  • ca  corona de rei, n f
  • ca  altimira, n f sin. compl.
  • ca  herba cossiada, n f sin. compl.
  • ca  herba cossiera, n f sin. compl.
  • ca  herba de cingle, n f sin. compl.
  • ca  herba de fer venir les regles, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • nc  Saxifraga longifolia

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, que forma petites rosetes, de fulles linears, del centre de les quals surt una inflorescència blanca. Havia estat emprada contra els càlculs; la medicina popular li atribueix també una acció abortiva.
  • ca  xenixell, n m
  • ca  apagallums, n f sin. compl.
  • ca  flor d'onze mesos, n f sin. compl.
  • ca  herba conillera, n f sin. compl.
  • ca  herba de foc, n f sin. compl.
  • ca  herba de les cardines, n f sin. compl.
  • ca  herba pelada, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  lletsó de foc, n m sin. compl.
  • ca  seneci vulgaris, n m sin. compl.
  • ca  xerixell, n m sin. compl.
  • nc  Senecio vulgaris

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definition
Planta herbàcia anual de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d'alçada, que creix en camps i en llocs ruderals de tota la Mediterrània.

Note

  • El suc de xenixell triturat ha estat emprat com a emmenagog.
  • ca  fumària oficinal, n f
  • ca  cendrosa, n f sin. compl.
  • ca  herba de colom, n f sin. compl.
  • ca  herba de foc, n f sin. compl.
  • ca  herba de fum, n f sin. compl.
  • ca  herba dels innocents, n f sin. compl.
  • ca  julivert bord, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • nc  Fumaria officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta anual o monocàrpica, que creix en camps de cultiu de les valls pirinenques, comarques del litoral i zones continentals poc plujoses, de tots els Països Catalans. La planta florida, en infusió, ha estat emprada com a depuratiu i diürètica, i contra les malalties del fetge. Com a ús extern, ha estat usada també contra erupcions cutànies.
  • ca  falzia, n f
  • ca  capil·lera, n f sin. compl.
  • ca  falguerola, n f sin. compl.
  • ca  falzilla, n f sin. compl.
  • ca  herba de font, n f sin. compl.
  • es  capilera
  • es  culantrillo
  • fr  capillaire de Montpellier
  • en  maidenhair
  • en  Venus' hair

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Falguera de rizoma serpentejant (Adriantum capillus-veneris), que creix en llocs humits i ombrívols, emprada com a expectorant, emmenagog, demulcent i emol·lient.
  • ca  pulmonària, n f
  • ca  flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de freixura, n f sin. compl.
  • ca  herba de roca, n f sin. compl.
  • nc  Pulmonaria officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia perenne de la família de les boraginàcies, que conté mucílag i al·lantoïna que li donen una acció emol·lient; és emprada en afeccions respiratòries diverses.
  • ca  fumària oficinal, n f
  • ca  cendrosa, n f sin. compl.
  • ca  herba de colom, n f sin. compl.
  • ca  herba de foc, n f sin. compl.
  • ca  herba de fum, n f sin. compl.
  • ca  herba dels innocents, n f sin. compl.
  • ca  julivert bord, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • nc  Fumaria officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta anual o monocàrpica, que creix en camps de cultiu de les valls pirinenques, comarques del litoral i zones continentals poc plujoses, de tots els Països Catalans. La planta florida, en infusió, ha estat emprada com a depuratiu i diürètica, i contra les malalties del fetge. Com a ús extern, ha estat usada també contra erupcions cutànies.
  • ca  rementerola, n f
  • ca  herba de gat, n f sin. compl.
  • nc  Satureja calamintha

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia perenne de la família de les labiades, que ha estat emprada com a tònic i estomacal.