Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  goll aberrant, n m
  • ca  goll ectòpic, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició

Definition
Goll format en una glàndula tiroide ectòpica o supernumerària. Pot ésser laterocervical, endotoràcic, retrofaringoesofàgic, intralaringotraqueal i ovàric.
  • ca  goll endèmic, n m

Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició

Definition
Goll eutiroidal o hipotiroidal que es presenta, de forma endèmica i a conseqüència d'una aportació alimentària insuficient de iode, en determinades zones muntanyenques, com ara els Alps, els Pirineus, els Carpats, els Andes i l'Himàlaia; al nostre país ha estat observat, a més dels Pirineus, a les Guilleries i al Montseny. Pot associar-se amb cretinisme i amb sordmudesa.
  • ca  goll endotoràcic, n m
  • ca  goll intratoràcic, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició

Definition
Goll que presenta totalment o parcialment una localització intratoràcica. N'hi ha dues varietats: l'endotoràcic veritable, molt rar, desenvolupat en una glàndula tiroidal accessòria o aberrant situada en el tòrax, i el format per una prolongació endotoràcica d'un goll cervical, més freqüent. Pel que fa a la fondària que ateny, hom distingeix el subesternal o retroesternal, quan només s'insinua darrere del mànec; el mediastínic, si se situa entre l'aorta i els grans vasos, i el submergit, quan entra i surt de l'espai mediastínic durant la tos o l'esforç.
  • ca  goll esclerós, n m
  • ca  goll fibrós, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició

Definition
Forma d'evolució del goll col·loidal o del goll nodular simple caracteritzada per l'abundància de teixit connectiu fibrós, que pot arribar a ofegar tota la massa glandular. Una part de la massa fibrosa pot ésser infiltrada per concrecions calcàries que, a vegades, sofreixen una metaplàsia òssia (goll calcificat).
  • ca  goll esporàdic, n m

Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició

Definition
Tipus de goll simple, de presentació en casos aïllats en zones geogràfiques on habitualment no és observat.
  • ca  goll simple, n m
  • ca  goll eutiroidal, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició

Definition
Hipertròfia de la glàndula tiroide, benigna, de natura no neoplàstica ni inflamatòria, sense alteració de la secreció hormonal. Pot ésser difús o nodular.
Goll que cursa amb normofunció tiroidal. ((goll eutiroidal))
  • ca  goll esclerós, n m
  • ca  goll fibrós, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició

Definition
Forma d'evolució del goll col·loidal o del goll nodular simple caracteritzada per l'abundància de teixit connectiu fibrós, que pot arribar a ofegar tota la massa glandular. Una part de la massa fibrosa pot ésser infiltrada per concrecions calcàries que, a vegades, sofreixen una metaplàsia òssia (goll calcificat).
  • ca  goll tòxic, n m
  • ca  goll hipertiroidal, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició

Definition
Goll que va acompanyat d'hipertiroïdisme. Presenta tres modalitats: la hiperplàstica, difusa, no nodular o malaltia de Graves-Basedow; la multinodular o malaltia de Plummer, i la d'adenoma tòxic o goll tòxic uninodular.
  • ca  goll intralaringotraqueal, n m

Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició, Otorrinolaringologia

Definition
Goll aberrant que pot observar-se a nivell de la laringe o del primer anell traqueal, en forma de prominència sèssil. El seu origen és embrionari.
  • ca  goll endotoràcic, n m
  • ca  goll intratoràcic, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició

Definition
Goll que presenta totalment o parcialment una localització intratoràcica. N'hi ha dues varietats: l'endotoràcic veritable, molt rar, desenvolupat en una glàndula tiroidal accessòria o aberrant situada en el tòrax, i el format per una prolongació endotoràcica d'un goll cervical, més freqüent. Pel que fa a la fondària que ateny, hom distingeix el subesternal o retroesternal, quan només s'insinua darrere del mànec; el mediastínic, si se situa entre l'aorta i els grans vasos, i el submergit, quan entra i surt de l'espai mediastínic durant la tos o l'esforç.