Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation
  • ca  fase, n f

Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definition
Cadascuna de les etapes de la migració dels leucòcits en la informació: fase primera d'adhesió dels leucòcits i fase segona d'adhesió dels leucòcits.

Note

  • La denominació fase prové del grec phásis 'aparició, aparença'.
  • ca  fase, n f
  • es  fase, n f
  • fr  phase, n f
  • en  phase, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definition
Cadascun dels estadis de prova, d'avaluació i d'acceptació d'un fàrmac nou.

Note

  • Hom distingeix quatre fases, anomenades I, II, III i IV.

    La denominació fase prové del grec phásis 'aparició, aparença'.
  • ca  fase, n f

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definition
Cadascuna de les etapes, inicial i final de l'activació del complement.

Note

  • La denominació fase prové del grec phásis 'aparició, aparença'.
  • ca  fase negativa, n f
  • ca  fase apofilàctica, n f sin. compl.

Immunologia

Definition
Període que segueix la injecció d'un antigen, en què es produeix un descens dels anticossos corresponents continguts en la sang.
  • ca  fase aquosa, n f

Disciplines de suport > Química

Definition
Part aquosa d'un sistema constituït per dues fases líquides, una de les quals és aigua i l'altra un líquid no miscible amb aigua.
  • ca  fase conídica, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Fase del desenvolupament d'un fong durant la qual es reprodueix per conidis.
  • ca  fase d'acoblament, n f
  • ca  acoblament, n m sin. compl.
  • es  acoplamiento, n m
  • es  fase de acoplamiento, n f
  • fr  phase de couplage, n f
  • en  coupling, n
  • en  coupling phase, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definition
Situació de lligament en què en un individu doble heterozigot els al·lels dominants es troben presents en un mateix cromosoma homòleg i els al·lels recessius en l'altre cromosoma homòleg.
  • ca  fase d'activació dels limfòcits, n f

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definition
Fase de la resposta immunitària adaptativa que segueix a la fase de reconeixement de l'antigen, i que es caracteritza per la proliferació dels limfòcits i per la seva diferenciació en cèl·lules efectores. L'activació dels limfòcits requereix dos senyals diferents: 1) l'antigen; i 2) els productes microbians o components de les respostes immunitàries innates enfront dels microorganismes (hipòtesi del dos senyals per a l'activació dels limfòcits). La necessitat de l'antigen (senyal 1) garanteix que la resposta immunitària resultant sigui específica, mentre que la necessitat dels estímuls addicionals desencadenats per microorganismes o reaccions immunitàries innates (senyal 2) asseguren que les respostes immunitàries siguin induïdes en el moment que calen, és a dir enfront de microorganismes o d'altres substàncies nocives, i no pas enfront de substàncies inofensives, incloses els propis antígens de l'individu. La resposta dels limfòcits als antígens i als senyals 2 es caracteritzen per la síntesi de proteïnes noves, la proliferació cel·lular i la diferenciació en cèl·lules efectores i de memòria. Les proteïnes noves sintetitzades són: citocines secretades per cèl·lules T que estimulen el creixement i diferenciació dels propis limfòcits i d'altres cèl·lules efectores, receptors de citocines que augmenten la sensibilitat dels limfòcits a les citocines, i altres proteïnes relacionades amb la transcripció gènica i la divisió cel·lular. Com a resposta a l'antigen i a factors de creixement sintetitzats per limfòcits estimulants per l'antigen, els limfòcits específics de l'antigen sofreixen uns divisió mitòtica, que determina la proliferació i l'augment del volum del clon específic de l'antigen, procés anomenat d'expansió clonal. Una part de la progènia dels limfòcits estimulats per l'antigen es diferencia en cèl·lules efectores, la funció de les quals és eliminar l'antigen. Les cèl·lules T col·laboradores secreten citocines, que tenen la funció d'estimular la proliferació i la diferenciació de les cèl·lules T, de les cèl·lules B, dels macròfags i d'altres leucòcits. Les cèl·lules T citolítiques diferenciades destrueixen les cèl·lules que produeixen antígens estranys (cèl·lules infectades per virus i altre microorganismes intracel·lulars) i les cèl·lules tumorals. Els limfòcits B es diferencien en cèl·lules que sintetitzen i secreten activament anticossos. Al final d'una resposta immunitària, el sistema immunitari retorna al seu estat basal, en gran part degut a que la majoria dels limfòcits estimulats per l'antigen mor per apoptosi. Una altra part de la progènia de limfòcits B i T estimulats per l'antigen no es diferencia en cèl·lules efectores, sinó que es transforma en limfòcits de memòria funcionalment inactius.
  • ca  fase d'excitabilitat supernormal, n f

Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definition
Breu període durant l'interval de repòs del múscul cardíac després de l'excitació en què aquest és anormalment excitable; correspon a l'onda U de l'electrocardiograma.
  • ca  fase de reconeixement de l'antigen, n f

Immunologia

Definition
Fase inicial d'una resposta immunitària adaptativa durant la qual els limfòcits específics d'antígens s'uneixen als antígens. Cada individu posseeix nombrosos limfòcits d'origen clonal i cada clon procedeix d'un precursor nic i és capaç de reconèixer un determinat antigènic diferent i respondre-hi, de manera que quan un antigen penetra en l'individu selecciona un clon preexistent específic i l'activa (hipòtesi de la selecció clonal). Per tant, el desenvolupament de clons de limfòcits específics per a un antigen determinat ocorre abans i independentment de l'exposició a l'antigen. La fase de reconeixement de l'antigen acostuma a efectuar-se en el medi especialitzat dels teixits limfoides secundaris (ganglis limfàtics, melsa), on és més probable que es localitzin tant els antígens com els limfòcits no estimulats.