Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  farfallejar, v intr

Otorrinolaringologia

Definition
Pronunciar els mots tan precipitadament que la darrera síl·laba d'un es confon amb la primera del següent.
  • ca  farfallós -osa, adj

Otorrinolaringologia

Definition
Que farfalleja, que té una locució poc clara a causa d'una articulació defectuosa dels mots.
  • ca  pota de cavall, n f
  • ca  fàrfara, n f sin. compl.
  • ca  peu d'ase, n m sin. compl.
  • ca  peu d'euga, n m sin. compl.
  • ca  peu de cavall, n m sin. compl.
  • ca  peu de mula, n m sin. compl.
  • ca  pota d'euga, n f sin. compl.
  • ca  pota de bou, n f sin. compl.
  • ca  talabard, n m sin. compl.
  • ca  tussílag, n m sin. compl.
  • ca  ungla d'ase, n f sin. compl.
  • ca  ungla de cavall, n f sin. compl.
  • nc  Tussilago farfara

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, rizomatosa, que creix en terraplens, gleres fluvials i terrenys argilosos humits de la regió mediterrània del Principat i del País Valencià. Les flors, que es cullen a la primavera, en infusió, han estat emprades amb èxit per combatre la tos.
  • ca  serpoll, n m
  • ca  farigola, n f sin. compl.
  • ca  farigoleta, n f sin. compl.
  • ca  salsa de pastor, n f sin. compl.
  • ca  serfull, n m sin. compl.
  • ca  timó de prat, n m sin. compl.
  • ca  timó negre, n m sin. compl.
  • es  serpilo
  • es  serpol
  • fr  serpolet
  • en  wildthyme
  • nc  Thymus serpyllum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta policàrpica de fulla persistent de la família de les labiades, que es fa en roquissars, pastures seques i rasos dels Pirineus i altres zones muntanyoses del Mediterrani. Les summitats florides que es recol·lecten a l'abril o el maig, en infusió o en decuit, tenen virtuts tòniques, expectorants i antiespasmòdiques. Com a ús extern, han estat emprades per a desinfectar ferides i contra els dolors reumàtics.

Note

  • L'ús de la denominació farigola es considera impropi.
  • ca  farigola, n f
  • ca  estremuncell, n m sin. compl.
  • ca  frígola, n f sin. compl.
  • ca  tem, n m sin. compl.
  • ca  timó, n m sin. compl.
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  tomell, n m sin. compl.
  • es  tomillo
  • fr  thym
  • en  thyme
  • nc  Thymus vulgaris

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Mata policàrpica de fulla persistent, de la família de les labiades, molt aromàtica, que es troba en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental, molt comuna a les comarques de ponent del Principat. És una planta remeiera per excel·lència i forneix una essència rica en timol. Les summitats florides, que es cullen a l'abril o al maig, en infusió tenen virtuts tòniques i han estat emprades contra les afeccions respiratòries i digestives. En aplicació tòpica, en decocció, tenen propietats antisèptiques i han estat emprades contra els dolors reumàtics, la conjuntivitis i diverses malalties de la pell.
  • ca  timó mascle, n m
  • ca  farigola mascle, n f sin. compl.
  • ca  herba capsera, n f sin. compl.
  • ca  herba capsigranyera, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de capsigrany, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  poliol, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Mata de 10 a 15 cm d'alçada (Teucrium polium), de la família de les labiades, que creix en llocs secs i assolellats, sorrals marins i matolls de zones de muntanya de tota la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades com a tòniques i digestives.
  • ca  serpoll, n m
  • ca  farigola, n f sin. compl.
  • ca  farigoleta, n f sin. compl.
  • ca  salsa de pastor, n f sin. compl.
  • ca  serfull, n m sin. compl.
  • ca  timó de prat, n m sin. compl.
  • ca  timó negre, n m sin. compl.
  • es  serpilo
  • es  serpol
  • fr  serpolet
  • en  wildthyme
  • nc  Thymus serpyllum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta policàrpica de fulla persistent de la família de les labiades, que es fa en roquissars, pastures seques i rasos dels Pirineus i altres zones muntanyoses del Mediterrani. Les summitats florides que es recol·lecten a l'abril o el maig, en infusió o en decuit, tenen virtuts tòniques, expectorants i antiespasmòdiques. Com a ús extern, han estat emprades per a desinfectar ferides i contra els dolors reumàtics.

Note

  • L'ús de la denominació farigola es considera impropi.
  • ca  farina, n f
  • es  harina
  • fr  farine
  • en  farina
  • en  flour
  • en  meal

Endocrinologia i nutrició

Definition
Pólvores obtingudes per la molta del gra dels cereals (blat, blat de moro, arròs, ordi, civada, sègol). Els seus dos components principals són el gluten i el midó. Per extensió, també és donat el nom de farina a les pólvores obtingudes per la molta d'altres substàncies que els cereals, d'origen vegetal o animal, i a pólvores d'origen animal obtingudes per mètodes diferents dels de la molta.
  • ca  farina de galeta, n f

Endocrinologia i nutrició

Definition
Pa torrat i ratllat.
  • ca  farina de lli, n f

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Pólvores grolleres obtingudes de les llavors de lli. Conté un 25% d'oli i una substància mucilaginosa. És emprada en medicina, en la preparació d'emplastres resolutius en les cures per la calor humida.