Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation
  • ca  tifomalària, n f
  • ca  febre tifomalàrica, n f sin. compl.
  • ca  tifoide discontínua, n f sin. compl.
  • ca  tifopaludisme, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Forma de paludisme perniciós que dona un quadre clínic semblant a la febre tifoide.
  • ca  febre traumàtica, n f

Malalties i síndromes

Definition
Febre histolítica que apareix després d'un traumatisme no complicat d'infecció.
  • ca  febre terçana maligna, n f
  • ca  febre estivoautumnal, n f sin. compl.
  • ca  febre romana, n f sin. compl.
  • ca  febre tropical, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Paludisme produït per Plasmodium falciparum.

Note

  • L'ús de la denominació febre romana s'explica perquè antigament era endèmica a les maresmes pròximes a Roma.
  • ca  febre urosèptica, n f

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Febre que es presenta, amb grans calfreds, en les pielonefritis i després d'un cateterisme o d'una cistoscòpia.
  • ca  síndrome de Heerfordt, n f
  • ca  febre uveoparotídia, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Heerford, n f sin. compl.
  • ca  tuberculosi uveoparotídia, n f sin. compl.
  • ca  uveoparotiditis, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Immunologia, Odontoestomatologia, Oftalmologia

Definition
Afectació ocular (iridociclitis o uveïtis) i parotídia (parotiditis) de la sarcoïdosi.
  • ca  febre vegetativa, n f

Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definition
D'existència dubtosa, és assimilable a la febre d'origen nerviós o endocrí, i seria conseqüència d'una labilitat vegetativa.
  • ca  tifus murí, n m
  • ca  febre congolesa, n f sin. compl.
  • ca  febre vermella, n f sin. compl.
  • ca  febre vermella del Congo, n f sin. compl.
  • ca  tifoide de Manxúria, n f sin. compl.
  • ca  tifus de la Manxúria, n m sin. compl.
  • ca  tifus de les puces, n m sin. compl.
  • ca  tifus de les rates, n m sin. compl.
  • ca  tifus de Manxúria, n m sin. compl.
  • ca  tifus de Moscou, n m sin. compl.
  • ca  tifus de Toló, n m sin. compl.
  • ca  tifus endèmic, n m sin. compl.
  • ca  tifus mexicà, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Tifus causat per Rickettsia mooreri, es caracteritza pel fet que el dipòsit és la rata, i el vector, la puça (Xenopsylla cheopis) o el poll de les rates (Polyplax spinulosa). El quadre clínic i l'evolució són semblants als del tifus epidèmic, però molt atenuats.
  • ca  tifus murí, n m
  • ca  febre congolesa, n f sin. compl.
  • ca  febre vermella, n f sin. compl.
  • ca  febre vermella del Congo, n f sin. compl.
  • ca  tifoide de Manxúria, n f sin. compl.
  • ca  tifus de la Manxúria, n m sin. compl.
  • ca  tifus de les puces, n m sin. compl.
  • ca  tifus de les rates, n m sin. compl.
  • ca  tifus de Manxúria, n m sin. compl.
  • ca  tifus de Moscou, n m sin. compl.
  • ca  tifus de Toló, n m sin. compl.
  • ca  tifus endèmic, n m sin. compl.
  • ca  tifus mexicà, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Tifus causat per Rickettsia mooreri, es caracteritza pel fet que el dipòsit és la rata, i el vector, la puça (Xenopsylla cheopis) o el poll de les rates (Polyplax spinulosa). El quadre clínic i l'evolució són semblants als del tifus epidèmic, però molt atenuats.
  • ca  febre del Zika, n f
  • ca  febre vírica del Zika, n f
  • ca  malaltia del Zika, n f
  • es  enfermedad del Zika, n m
  • es  fiebre del Zika, n f
  • fr  Zika fièvre, n f
  • en  ZIka fever, n
  • en  Zika virus disease, n

.FITXA REVISADA, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Malaltia vírica causada pel virus del Zika, caracteritzada per febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de dolor muscular i cefalea.

Note

  • La febre del Zika té normalment un curs lleu, de durada curta (d'uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s'ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal i de microcefàlia congènita en nadons de dones embarassades que han contret la malaltia durant l'embaràs.

    La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, els mosquits del gènere Aedes. La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges.

    No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics i antiinflamatoris, a més a més de fer repòs i prendre líquids en abundància.

    La denominació Zika prové d'un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus en un macaco rhesus (Macacca rhesus), l'any 1947. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika per referir-se al nom de la malaltia.
  • ca  febre del Zika, n f
  • ca  febre vírica del Zika, n f
  • ca  malaltia del Zika, n f
  • es  enfermedad del Zika, n f
  • es  fiebre del Zika, n f
  • fr  Zika fièvre, n f
  • en  ZIka fever, n
  • en  Zika virus disease, n

.FITXA REVISADA, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Malaltia vírica causada pel virus del Zika, caracteritzada per febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de dolor muscular i cefalea.

Note

  • La febre del Zika té normalment un curs lleu, de durada curta (d'uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s'ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal i de microcefàlia congènita en nadons de dones embarassades que han contret la malaltia durant l'embaràs.

    La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, els mosquits del gènere Aedes. La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges.

    No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics i antiinflamatoris, a més a més de fer repòs i prendre líquids en abundància.

    La denominació Zika prové d'un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus en un macaco rhesus (Macacca rhesus), l'any 1947. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika per referir-se al nom de la malaltia.