estèrnebra
estèrnebra
Anatomia > Embriologia
- ca estèrnebra, n f
Anatomia > Embriologia
Definition
Un dels quatre segments de l'estern embrionari que després es fondran per a formar l'estern definitiu.
esterno-
esterno-
Ciències de la salut > Prefixos i sufixos
- ca esterno-
Ciències de la salut > Prefixos i sufixos
Definition
Forma prefixada del mot grec stérnon pit, que indica relació amb l'estern.
esternoclavicular
esternoclavicular
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca esternoclavicular, adj
Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definition
Relatiu o pertanyent a l'estern i a la clavícula alhora.
esternoclidohioidal
esternoclidohioidal
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca esternoclidohioidal, adj
Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definition
Relatiu o pertanyent a l'estern, a la clavícula i al hioide alhora.
esternoclidomastoidal
esternoclidomastoidal
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca esternoclidomastoidal, adj
Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definition
Relatiu o pertanyent a l'estern, a la clavícula i a l'apòfisi mastoide del temporal alhora.
esternocondroescapular
esternocondroescapular
Anatomia > Òrgans i sistemes
- ca esternocondroescapular, adj
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definition
Dit d'un múscul inconstant que va de l'estern i del primer cartílag costal a la vora superior de l'escàpula.
esternocostal
esternocostal
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca esternocostal, adj
Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definition
Relatiu o pertanyent a l'estern i a les costelles alhora.
esternocostoclidohumeral
esternocostoclidohumeral
Anatomia > Òrgans i sistemes
- ca esternocostoclidohumeral, adj
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definition
Dit del múscul pectoral major.
esternodídim -a
esternodídim -a
Anatomia > Embriologia
- ca esternodídim -a, adj
- ca esternòpag -a, adj sin. compl.
Anatomia > Embriologia
Definition
Dit dels bessons units per la part anterior del tòrax.
esternodidímia
esternodidímia
Anatomia > Embriologia
- ca esternodidímia, n f
- ca esternopàgia, n f sin. compl.
Anatomia > Embriologia
Definition
Unió de dos fetus bessons per la part anterior del tòrax, esternopàgia.