Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  meràlgia parestèsica, n f
  • ca  claudicació de Roth, n f sin. compl.
  • ca  escelàlgia parestèsica, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Bernhardt, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Bernhardt-Roth, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Roth, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Roth-Bernhardt, n f sin. compl.
  • ca  neuràlgia del femorocutani, n f sin. compl.
  • ca  neuritis del femorocutani, n f sin. compl.
  • ca  parestèsia de Bernhardt, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Bernhardt-Roth, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Roth, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Roth-Bernhardt, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

Definition
Parestèsia que afecta el territori de distribució del nervi femorocutani de la cara externa de la cuixa, en una zona ovalada dita de raqueta, en forma de formigó, cremor o descàrrega elèctrica o, rarament, dolor que apareix en el bipedisme o la marxa i que cedeix amb el repòs. La pressió sobre el nervi, entre les dues espines ilíaques anteriors, pot provocar la parestèsia. La causa exacta de la lesió és incerta, per bé que s'ha atribuït a una lesió d'atrapament del nervi al seu pas per sota del lligament de Fal·lopi o quan perfora la fàscia lata. Per regla general, hom observa la regressió espontània de símptomes.
  • ca  escelastènia, n f
  • ca  esquelastènia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia

Definition
Fluixedat de cames.
  • ca  esceocitosi, n f
  • ca  esqueocitosi, n f sin. compl.
  • en  scheocytosis

Hematologia i hemoteràpia

Definition
Aparició de formes joves de leucòcits a la sang perifèrica.

Note

  • La denominació esceocitosi està formada a partir del grec skaiós 'esquerre' i kytos 'cèl·lula' i de -osi.
  • ca  escheríchia, n f

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Microorganisme del gènere escheríchia.

Note

  • La denominació escheríchia prové del nom de Theodor Escherich, bacteriòleg.
  • ca  escheríchia, n f

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Gènere de bacteris (Escherichia sp) de la família de les enterobacteriàcies, constituït per cèl·lules gramnegatives, mòbils o no, que estan àmpliament distribuïdes per la natura. Algunes espècies (E. aurescens, E. coli, E. freundii, E. intermedia) són habitants habituals del tracte digestiu humà i d'altres animals, i poden ésser aïllades de les femtes.

Note

  • La denominació escheríchia prové del nom de Theodor Escherich, bacteriòleg.
  • ca  escheríchia coli, n f
  • es  Escherichia coli, n f
  • fr  Escherichia coli, n m
  • en  Escherichia coli, n
  • nc  Escherichia coli

.FITXA REVISADA, Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definition
Microorganisme anaerobi facultatiu més abundant a les femtes, i també al còlon dels humans i de molts altres mamífers, que pot esdevenir un bacteri patogen, en especial alguns serotips, i causar infeccions urinàries, gastroenteritis i colecistitis.

Note

  • Escherichia coli és un organisme utilitzat tradicionalment en la recerca en genètica molecular.
  • ca  escheríchia coli enterohemorràgica, n f
  • ca  EHEC, n f sigla

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Comprèn un nombre limitat de serovars que causen una diarrea que cursa sense febre i que és inicialment aquosa, però es converteix en hemorràgica (colitis hemorràgica). La infecció sol remetre en una setmana. Des de finals de la dècada de 1980, el serovar E. coli O157:57, que produeix una gran quantitat d'una potent verotoxina, ha causat brots epidèmics en diferents països, entre els quals destaquen els produïts el 1996 a Escòcia, el Japó i els Estats Units.
  • ca  escheríchia coli enteroinvasiva, n f
  • ca  EIEC, n f sigla

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Comprèn soques que infecten la mucosa de la regió de l'ili del budell prim i del còlon, causant una mena de disenteria semblant a una shigel·losi, que afecta principalment persones adultes i preadolescents. Actuen envaint i destruint la mucosa; algunes soques també produeixen una toxina similar a la de la shigel·la, que hom anomena verotoxina.
  • ca  escheríchia coli enteropatogènica, n f
  • ca  EPEC, n f sigla

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Comprèn soques que, quan colonitzen la regió de l'ili del budell prim, causen una mena de disenteria. Diverses proteïnes faciliten l'adherència del bacteri a determinades regions de la mucosa intestinal; destrueixen els microvil·lis, formant una mena de receptacle on queden instal·lats com un ou en una ouera. Afecta principalment els infants (gastroenteritis infantil).
  • ca  escheríchia coli enterotoxigènica, n f
  • ca  ETEC, n f sigla

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Comprèn soques que produeixen una diarrea aquosa causada per una enterotoxina; els símptomes són similars als d'alguns casos no greus de còlera. Se'n coneixen dues enterotoxines: la LT (termolàbil), que es desnaturalitza quan se sotmet a una temperatura d'uns 60°C durant 30 minuts, i la ST (termoresistent), que pot resistir temperatures de 100°C durant 30 minuts. En el procés infectiu intervenen també adhesines, que faciliten l'adherència del bacteri a la mucosa intestinal. Es transmet a través dels aliments o l'aigua contaminats amb femtes humanes o d'altres animals. És l'agent bacterià causant de la majoria de diarrees a Europa i als Estats Units; sol ésser present en una gran part de la població, però molts portadors (principalment persones adultes) no solen mostrar cap símptoma, probablement perquè estan immunitzats per exposicions prèvies al bacteri.