Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  eritroparàsit, n m

Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Paràsit dels eritròcits; el plasmodi, per exemple.
  • ca  eritropatia, n f

Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia

Definition
Qualsevol afecció a càrrec dels eritròcits.

Note

  • La denominació es considera obsoleta.
  • ca  eritropatologia, n f

Hematologia i hemoteràpia

Definition
Part de l'hematologia que estudia els eritròcits, l'eritropoesi i la seva patologia; patologia eritrocitària.
  • ca  eritropènia, n f
  • ca  eritrocitopènia, n f sin. compl.
  • es  eritropenia
  • fr  érythrocytopénie
  • en  erythropenia

Hematologia i hemoteràpia

Definition
Disminució de la concentració d'eritròcits a la sang.
  • ca  eritròpsia, n f
  • ca  eritropia, n f sin. compl.
  • ca  hemalopia, n f sin. compl.
  • ca  visió vermella, n f sin. compl.
  • es  eritropsia
  • fr  érythropsie
  • en  erythropsia

Oftalmologia

Definition
Defecte de visió, en què els objectes apareixen de color vermell.
  • ca  eritroplàsia, n f

Anatomia patològica

Definition
Displàsia amb eritema d'una membrana mucosa. El terme és referit habitualment a l'eritroplàsia de Queyrat.
  • ca  eritroplàsia de Queyrat, n f
  • ca  epitelioma despullat de Darier i Fournier, n m sin. compl.
  • ca  papil·loma papil·lar despullat, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia, Oncologia i radioteràpia

Definition
Dermatosi semblant a la malaltia de Bowen produïda per un carcinoma in situ, el qual pot transformar-se en un carcinoma escatós invasor, que es presenta en el gland i el prepuci, especialment en individus fimòtics a partir dels 40 anys. Es tracta de plaques eritematoses, llises, brillants i finament granulars. Hom n'ha descrit també localitzacions vulvars, bucals i anals. També ha estat anomenada epitelioma.
  • ca  eritropoesi, n f
  • ca  eritrocitopoesi, n f sin. compl.
  • es  eritropoyesis
  • fr  érythropoïèse
  • en  erythropoiesis

Hematologia i hemoteràpia

Definition
Conjunt de processos que porten a la formació d'eritròcits, a partir de cèl·lules immatures, en els òrgans hematopoètics a través de successives transformacions cel·lulars, que constitueixen la sèrie eritrocítica o eritroide. Les cèl·lules primigènies prediferenciades no han estat identificades, però hom coneix la segona fase de l'eritropoesi, que inclou cèl·lules que poden multiplicar-se molt ràpidament per tal de formar nombroses cèl·lules eritroblàstiques anomenades unitats de formació esclatant de la línia eritroide. La tercera cèl·lula de la sèrie, sensible a l'eritropoetina, és la unitat de formació de colònies eritropoetinadependents. La primera cèl·lula de la sèrie eritroide fàcilment identificable des del punt de vista morfològic és, no obstant, el proeritroblast, cèl·lula gran, proveïda d'un nucli també gran, finament eucromàtic, i d'un citoplasma basòfil, ric en àcid ribonucleic i sense hemoglobina. En les fases ulteriors hom observa una disminució de les successives divisions cel·lulars, una condensació progressiva del nucli cel·lular i una modificació de la coloració del citoplasma, ocasionat per un empobriment d'àcid ribonucleic a favor de la síntesi d'hemoglobina. La cèl·lula que segueix el proeritroblast és l'eritroblast basòfil, amb cromatina més condensada, però amb citoplasma encara basòfil. Immediatament després comença la síntesi hemoglobínica, de manera que el citoplasma de la cèl·lula següent exhibeix restes de basofília amb l'acidofília pròpia de l'hemoglobina (eritroblast policromatòfil). Finalment, apareix l'eritroblast acidòfil, amb un nucli intensament picnòtic, que ulteriorment és expulsat per tal de formar el reticulòcit, cèl·lula que ja és anucleada, moment, en què, enllestits tots els processos eritroblàstics, pot abandonar la medul·la òssia i ingressar en la circulació sanguínia. El reticulòcit perd el seu àcid ribonucleic residual en qüestió de pocs dies, per tal d'esdevenir un eritròcit madur. El conjunt de tot el procés s'efectua en un temps que oscil·la entre 5 i 9 dies. Els reticulòcits, després de llur formació, romanen aproximadament un parell de dies en els sinusoides medul·lars i després un temps semblant en els sins esplènics. Durant aquest període, els ribosomes romanents afegeixen una petita quantitat d'hemoglobina a la cèl·lula, mentre que tots els orgànuls són finalment destruïts per l'enzim citoplàsmatic ubiquitina. La regulació de l'eritropoesi s'efectua per l'acció de determinades hormones (regulació hormonal), per l'eritropoetina segregada pel ronyó, hormona sensible a la hipòxia tissular, però també per mitjà de la somatotropina, hormona que estimula la secreció d'eritropoetina. La concentració d'hemoglobina de l'eritroblast també és un factor regulador (regulació intraeritroblàstica), car regeix l'aturada de les mitosis i la interrupció de la síntesi d'hemoglobina. L'exploració de l'eritropoesi pot fer-se mitjançant la determinació del nombre de reticulòcits de la sang o l'estudi dels eritroblats del moll de l'os, però la informació quantitativa precisa és obtinguda exclusivament per mitjà de la ferrocinètica.
  • ca  eritropoètic -a, adj

Hematologia i hemoteràpia

Definition
Relatiu o pertanyent a l'eritropoesi.
  • ca  eritropoetina, n f
  • ca  hematopoetina, n f sin. compl.
  • ca  hemopoetina, n f sin. compl.
  • ca  EPO, n f sigla

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definition
Glicoproteïna secretada principalment pel ronyó en l'adult i pel fetge en el fetus, que actua sobre els precursors de sèrie vermella de la medul·la òssia, els quals al seu torn condueixen, a partir del proeritroblast, a la formació dels eritròcits madurs. Es coneix amb la sigla EPO.