Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  enzim glicolític, n m

Bioquímica i biologia molecular

Definition
Enzim que catalitza la conversió dels glúcids en àcid pirúvic.
  • ca  enzim induït, n m
  • ca  enzim adaptatiu, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definition
Enzim la síntesi del qual requereix la presència d'una molècula específica, l'inductor, substrat de l'enzim o compost que estructuralment li és pròxim.
  • ca  enzim interconvertible, n m

Bioquímica i biologia molecular

Definition
Enzim que existeix en dues o més formes que resulten una de l'altra per modificació covalent reversible (generalment, fosforilació-desfosforilació). El pas d'una forma a l'altra és catalitzat pels anomenats enzims interconvertidors.
  • ca  labferment, n m
  • ca  enzim coagulant de la llet, n m sin. compl.
  • ca  enzim lab, n m sin. compl.
  • ca  ferment lab, n m sin. compl.
  • ca  lab, n m sin. compl.
  • ca  lactoferment, n m sin. compl.
  • ca  quall, n m sin. compl.
  • ca  quimosina, n f sin. compl.
  • ca  renina, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definition
Enzim que té la propietat de coagular la caseïna de la llet i que es troba especialment a l'estómac dels animals joves.

Note

  • La denominació lab prové de l'alemany.
  • ca  enzim esteatolític, n m
  • ca  enzim lipolític, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definition
Enzim que desdobla els greixos en àcid gras i glicerol.
  • ca  enzim mucolític, n m

Bioquímica i biologia molecular

Definition
Enzim que catalitza la despolimerització dels mucopolisacàrids.
  • ca  enzim peptolític, n m

Bioquímica i biologia molecular

Definition
Enzim que desdobla les peptones.
  • ca  enzim plaquetari, n m
  • ca  tromboplastinogenasa, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

  • ca  ferment defensiu, n m
  • ca  enzim protector, n m sin. compl.
  • ca  ferment protector, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definition
Denominació donada per Abderhalden (1912) a cadascun dels composts formats en un organisme a fi de lluitar contra una substància estranya introduïda per via parenteral o contra un teixit que prolifera anormalment. A diferència dels anticossos, hom creu que els ferments defensius són el resultat d'una reacció local.
  • ca  enzim proteolític, n m
  • ca  proteasa, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definition
Enzim que destrueix l'enllaç peptídic de les proteïnes i les converteix en petits pèptids i aminoàcids lliures. Són enzims proteolítics la pepsina, la tripsina, la papaïna.
Nom genèric de les hidrolases que catalitzen l'obertura de l'enllaç peptídic. Hom les classifica en exopeptidases (o pròpiament peptidases), quan hidrolitzen a partir d'un extrem de la cadena peptídica, i endopeptidases (o proteïnases), quan hidrolitzen en llocs determinats del mig de la cadena peptídica. ((proteasa))