diplococ de la pneumònia
diplococ de la pneumònia
Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia
- ca pneumococ, n m
- ca bacil de Fränkel, n m sin. compl.
- ca diplococ de la pneumònia, n m sin. compl.
- ca diplococ de Talamon-Fränkel, n m sin. compl.
- ca diplococ lanceolat pneumococ, n m sin. compl.
- nc Streptococcus pneumoniae
Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia
Definition
Diplococ del gènere estreptococ que és integrant de la biota habitual de l'aparell respiratori de les persones. Pertany al grup dels viridans (és ahemolític) però conté carbohidrat C. És l'agent etiològic més freqüent de la pneumònia lobar; també és causa de sinusitis, meningitis, otitis mitjana i infeccions menys freqüents com ara abscessos, conjuntivitis, pericarditis i artritis. Se'n diu també pneumococ de Fränkel o de Fränkel-Weichselbaum. Fins a la dècada de 1960, els pneumococs eren sensibles a la penicil·lina. Posteriorment n'han sorgit moltes soques resistents.
diplococ de Morax-Axenfeld
diplococ de Morax-Axenfeld
Microbiologia i patologia infecciosa, Oftalmologia
- ca bacil de Morax-Axenfeld, n m
- ca diplococ de Morax-Axenfeld, n m sin. compl.
- nc Haemophilus duplex
- nc Moraxella lacunata
Microbiologia i patologia infecciosa, Oftalmologia
Definition
Agent etiològic d'una blefaroconjuntivitis humana.
diplococ de Talamon-Fränkel
diplococ de Talamon-Fränkel
Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia
- ca pneumococ, n m
- ca bacil de Fränkel, n m sin. compl.
- ca diplococ de la pneumònia, n m sin. compl.
- ca diplococ de Talamon-Fränkel, n m sin. compl.
- ca diplococ lanceolat pneumococ, n m sin. compl.
- nc Streptococcus pneumoniae
Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia
Definition
Diplococ del gènere estreptococ que és integrant de la biota habitual de l'aparell respiratori de les persones. Pertany al grup dels viridans (és ahemolític) però conté carbohidrat C. És l'agent etiològic més freqüent de la pneumònia lobar; també és causa de sinusitis, meningitis, otitis mitjana i infeccions menys freqüents com ara abscessos, conjuntivitis, pericarditis i artritis. Se'n diu també pneumococ de Fränkel o de Fränkel-Weichselbaum. Fins a la dècada de 1960, els pneumococs eren sensibles a la penicil·lina. Posteriorment n'han sorgit moltes soques resistents.
diplococ de Weichselbaum
diplococ de Weichselbaum
Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia
- ca meningococ, n m
- ca coc de Weichselbaum, n m sin. compl.
- ca diplococ cras, n m sin. compl.
- ca diplococ de Jaeger, n m sin. compl.
- ca diplococ de Weichselbaum, n m sin. compl.
- ca diplococ intracel·lular meningític, n m sin. compl.
- nc Neisseria meningitidis
Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia
Definition
Neissèria causant de la meningitis cerebroespinal epidèmica i de la meningococcèmia.
diplococ intracel·lular meningític
diplococ intracel·lular meningític
Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia
- ca meningococ, n m
- ca coc de Weichselbaum, n m sin. compl.
- ca diplococ cras, n m sin. compl.
- ca diplococ de Jaeger, n m sin. compl.
- ca diplococ de Weichselbaum, n m sin. compl.
- ca diplococ intracel·lular meningític, n m sin. compl.
- nc Neisseria meningitidis
Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia
Definition
Neissèria causant de la meningitis cerebroespinal epidèmica i de la meningococcèmia.
diplococ lanceolat pneumococ
diplococ lanceolat pneumococ
Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia
- ca pneumococ, n m
- ca bacil de Fränkel, n m sin. compl.
- ca diplococ de la pneumònia, n m sin. compl.
- ca diplococ de Talamon-Fränkel, n m sin. compl.
- ca diplococ lanceolat pneumococ, n m sin. compl.
- nc Streptococcus pneumoniae
Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia
Definition
Diplococ del gènere estreptococ que és integrant de la biota habitual de l'aparell respiratori de les persones. Pertany al grup dels viridans (és ahemolític) però conté carbohidrat C. És l'agent etiològic més freqüent de la pneumònia lobar; també és causa de sinusitis, meningitis, otitis mitjana i infeccions menys freqüents com ara abscessos, conjuntivitis, pericarditis i artritis. Se'n diu també pneumococ de Fränkel o de Fränkel-Weichselbaum. Fins a la dècada de 1960, els pneumococs eren sensibles a la penicil·lina. Posteriorment n'han sorgit moltes soques resistents.
diplococ magne
diplococ magne
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca diplococ magne, n m
- nc Peptostreptococcus magnus
Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
(Peptostreptococcus magnus) Germen anaerobi o microaeròfil normalment present a la boca i al tracte intestinal.
diplococ mucós
diplococ mucós
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca diplococ mucós, n m
- nc Neisseria mucosa
Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
Tipus de diplococ que ha estat considerat una espècie separada, però és de difícil distinció de l'estreptococ mucós. Es caracteritza per la producció d'una proliferació mucoide.
diplococ paleopneumònic
diplococ paleopneumònic
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca diplococ paleopneumònic, n m
Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
Bacteri molt semblant al pneumococ excepte en el fet que és anaerobi estricte; es pot trobar a la cavitat bucofaríngia i presenta una elevada patogenicitat.
diplococ parotidític
diplococ parotidític
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca diplococ parotidític, n m
Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
Bacteri que Leyden ha trobat en secrecions de glàndules paròtides inflamades.
