Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  colitis mucosa, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia

Definition
Colitis caracteritzada per abundant secreció de moc sense fenòmens inflamatoris.
  • ca  colitis per antibiòtics, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Farmacologia, Gastroenterologia

Definition
Colitis que es produeix associada amb el tractament amb antibiòtics d'ampli espectre o anaerobicides, per pèrdua de la biota intestinal normal i selecció de Clostridium difficile.
  • ca  colitis per radiacions, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia, Oncologia i radioteràpia

Definition
Colitis que apareix en els que han rebut radioteràpia sobre l'abdomen o el perineu; a vegades anys després de l'aplicació. Extraordinàriament rebel, en el còlon i el recte se solen trobar úlceres i cicatrius retràctils.
  • ca  colitis ulcerosa, n f
  • es  colitis ulcerosa, n f
  • fr  recto-colite hémorragique, n f
  • en  ulcerative colitis, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definition
Malaltia inflamatòria intestinal que afecta el còlon i el recte.
  • ca  colitis urèmica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia, Nefrologia

Definition
Alteració produïda per la insuficiència renal crònica. Possiblement deguda a la irritació de la mucosa còlica per les sals amoniacals formades a partir de la urea eliminada. Sovint es produeixen enterorràgies.
  • ca  colitoxèmia, n f

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Toxèmia deguda a una infecció per colibacil.
  • ca  colitoxicosi, n f

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Intoxicació per colibacil.
  • ca  coliúria, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definition
Presència de colibacils a l'orina.
  • ca  coll, n m
  • es  cuello
  • fr  cou
  • en  neck
  • TA  collum

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Part, generalment estreta, del cos de molts animals, que uneix el cap amb el tronc. En l'home, el coll és limitat a la part de baix per les clavícules i la fosseta supraesternal, i a la part de dalt pel maxil·lar inferior i les apòfisis mastoides dels ossos temporals.
  • ca  coll, n m
  • es  cuello
  • fr  cou
  • en  neck
  • la  collum

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Part d'un òrgan que per la seva forma o situació recorda un coll.