Go back to the list of Online Dictionaries

Tesaurus de termes de recerca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  ona rompent, n f
  • es  ola rompiente
  • en  breaking wave

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Ciències i tècniques de la navegació

Definition
Onada que romp, l'energia de la qual es dissipa.
  • ca  ona sísmica, n f
  • es  onda sísmica
  • en  seismic wave

Ciències>Física>Física de la terra, Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Enginyeria cartogràfica, geodèsica i fotogrametria

Definition
Pertorbació causada per un terratrèmol que es propaga en el temps i en l'espai.
  • ca  ona solitària, n f
  • es  onda solitaria
  • en  solitary wave

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Ciències i tècniques de la navegació

Definition
Ona que consisteix en una única elevació sobre el nivell original del mar i que no és precedida ni seguida per cap altra ona.
  • ca  ona sonora, n f
  • es  onda sonora
  • fr  onde sonore
  • en  sound wave

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística

Definition
Conjunt de partícules d'un medi elàstic en vibració que poden donar lloc a la percepció d'un so.
  • ca  onada de sorra, n f
  • es  onda de arena
  • en  sand wave

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Ciències i tècniques de la navegació

Definition
Dipòsit de sorra submergit de grans dimensions, de mig metre d'altura o més i de centenars de metres de longitud, que es localitza a poca fondària i que es propaga per l'acció de corrents intensos generats per les marees o pels temporals.
  • ca  onada transversal, n f
  • es  onda transversal
  • en  transversal wave

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Ciències i tècniques de la navegació

Definition
Pertorbació de la superfície lliure de la mar que es propaga longitudinalment a la línia de costa.
  • ca  onatge, n m
  • es  oleaje
  • en  waves

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Ciències i tècniques de la navegació

Definition
Moviment conjunt de les ones del mar, produït per l'acció del vent sobre la seva superfície.
  • ca  oncogèn, n m
  • es  oncogén
  • fr  oncogène
  • en  oncogene

Ciències de la vida 2>Biologia general>Biologia cel·lular, Ciències de la vida 2>Biologia general>Genètica, .PARAULES CLAU

Definition
Gen que pot causar neoplàsia maligna i que deriva dels gens que controlen el creixement i la diferenciació cel·lular normal.
  • ca  oncogènesi, n f
  • es  oncogénesis
  • es  oncogenia
  • fr  oncogenèse
  • en  oncogenesis
  • en  oncogeny

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Anatomia patològica

Definition
Procés de formació de neoplàsies.
  • ca  oncologia, n f
  • es  oncología
  • fr  oncologie
  • en  oncology

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Anatomia patològica

Definition
Branca de la patologia especialitzada en l'estudi i el tractament de les neoplàsies.