Go back to the list of Online Dictionaries

Tesaurus de termes de recerca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  dret penal objectiu, n m
  • es  derecho penal objetivo, n m

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  dret penal positiu, n m
  • es  derecho penal positivo, n m

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  dret penal subjectiu, n m
  • es  derecho penal subjetivo, n m

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  dret personalíssim, n m
  • es  derecho personalísimo

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definition
Dret que és inherent a la persona i que, com que és intransmissible, s'extingeix amb la mort.

Note

  • El dret personalíssim, normalment, només pot ser exercit per un mateix.
  • ca  dret privat, n m
  • es  derecho privado

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definition
Conjunt de normes que regulen els interessos i les relacions entre els individus.
  • ca  dret públic, n m
  • es  derecho público

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definition
Conjunt de normes que regulen l'ordre general de l'Estat i de les administracions públiques, i les seves relacions amb els ciutadans.
  • ca  dret sanitari, n m
  • es  derecho sanitario
  • en  health law

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina

  • ca  dret subjectiu, n m
  • es  derecho subjetivo

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definition
Conjunt de facultats i poders concrets atribuïts al seu titular, a l'arbitri del qual es remet el seu exercici.
  • ca  dret supletori, n m
  • es  derecho supletorio

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definition
Conjunt de normes que s'apliquen en defecte d'unes altres normes.
  • ca  dret transitori, n m
  • es  derecho transitorio

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definition
Conjunt de normes dictades amb la finalitat de determinar els límits temporals de les lleis, antiga i nova, concurrents, quan es produeix un canvi legislatiu.