ofici
ofici
Procediment administratiu i acte administratiu
- ca ofici, n m
- es oficio, n m
Procediment administratiu i acte administratiu
Definition
Comunicació escrita de caràcter oficial, de to impersonal i formal, entre treballadors públics o autoritats administratives i integrada en la tramitació d'un procediment administratiu.
oficina d'informació al consumidor
oficina d'informació al consumidor
Activitat administrativa
- ca oficina d'informació al consumidor, n f
- es oficina de información al consumidor, n f
Activitat administrativa
Definition
Centre de titularitat pública que informa i orienta els consumidors sobre l'exercici dels seus drets, rep les denúncies i reclamacions dels consumidors per remetre-les a les entitats o organismes corresponents i, en general, atén, defensa i protegeix els consumidors.
oposició
oposició
Personal al servei de l'Administració
- ca oposició, n f
- es oposición, n f
Personal al servei de l'Administració
Definition
Sistema de selecció de personal per a una administració pública que consisteix en la superació d'unes proves orientades a determinar si els aspirants compleixen les condicions d'aptitud i de coneixements que es consideren necessàries d'acord amb la funció del lloc de treball.
opositor | opositora
opositor | opositora
Personal al servei de l'Administració
- ca opositor | opositora, n m, f
- es opositor | opositora, n m, f
Personal al servei de l'Administració
Definition
Aspirant a un lloc de treball en una administració pública que se sotmet a les proves d'una oposició o un concurs oposició convocades per a proveir-lo.
ordenació d'un procediment administratiu
ordenació d'un procediment administratiu
Procediment administratiu i acte administratiu
- ca ordenació d'un procediment administratiu, n f
- es ordenación de un procedimiento administrativo, n f
Procediment administratiu i acte administratiu
Definition
Conjunt de normes i de principis que tendeixen a impulsar i tramitar un procediment administratiu fins a arribar a la seva resolució final.
ordenació territorial
ordenació territorial
Urbanisme
- ca ordenació territorial, n f
- es ordenación territorial, n f
Urbanisme
Definition
Conjunt de mesures i actuacions públiques sobre un territori tendents a harmonitzar el creixement demogràfic, econòmic i urbanístic amb les necessitats de la població i amb una protecció adequada del patrimoni natural i del patrimoni construït.
ordenació urbanística
ordenació urbanística
Urbanisme
- ca ordenació urbanística, n f
- es ordenación urbanística, n f
Urbanisme
Definition
Ordenació territorial de l'espai urbà, a fi de dotar-lo de les infraestructures i els equipaments necessaris per a les activitats que s'hi han de desenvolupar.
ordenació volumètrica
ordenació volumètrica
Urbanisme
- ca ordenació volumètrica, n f
- es ordenación volumétrica, n f
Urbanisme
Definition
Ordenació urbanística que té en compte els trets de l'ordenament general, com ara l'alçada, el volum, la superfície edificable o el traçat viari.
ordenança
ordenança
Fonts de l'ordenament administratiu
- ca ordenança, n f
- es ordenanza, n f
Fonts de l'ordenament administratiu
Definition
Disposició reglamentària de caràcter general dictada normalment per una administració local en l'àmbit de les seves competències.
Note
- Les ordenances, a diferència d'altres disposicions administratives, tenen transcendència més enllà de l'àmbit de la mateixa Administració pública.
ordre
ordre
Fonts de l'ordenament administratiu
- ca ordre, n f
- es orden, n f
Fonts de l'ordenament administratiu
Definition
Disposició reglamentària, de rang inferior al decret, dictada per un ministre o conseller en l'àmbit de les competències que li són pròpies.
