Back to top
  • ca  excitotoxicitat, n f
  • es  excitotoxicidad
  • en  excitotoxicity

Neuroquímica

Definition
Procés patològic pel qual l'efecte sostingut dels neurotransmissors excitadors sobre els seus receptors produeix una entrada massiva de Ca2+ a la cèl·lula i provoca la mort neuronal.

Note

  • Es dona excitotoxicitat, per exemple, quan es produeix un increment de l'alliberament de glutamat a l'espai extracel·lular després de lesions nervioses.
  • ca  executiu central, n m
  • ca  supervisor central, n m
  • es  ejecutivo central
  • es  sistema supervisor
  • en  central executive
  • en  supervisory attentional system

Neurobiologia del comportament

Definition
Sistema cognitiu responsable dels processos de control de l'atenció i de la informació.

Note

  • 1. L'executiu central assegura el comportament flexible de l'organisme davant de les situacions en què és més probable cometre un error, com ara en situacions conflictives, situacions que requereixen planificació i presa de decisions o situacions noves en què cal aprendre nous comportaments.
    2. La denominació executiu central remet a un dels components de la memòria de treball del model d'Alan Baddeley, mentre que la denominació supervisor central remet al model de Tim Shallice.
  • ca  exocitosi, n f
  • es  exocitosis
  • en  exocytosis

Neurobiologia cel·lular

Definition
Procés consistent en l'alliberament del contingut d'una vesícula citoplasmàtica al medi extracel·lular mitjançant la fusió de la seva membrana amb la membrana plasmàtica.
  • ca  exteroceptor, n m
  • ca  exteroreceptor, n m
  • es  exteroceptor
  • es  exteroreceptor
  • en  exteroceptor
  • en  exteroreceptor

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definition
Receptor sensorial localitzat a la pell i a les mucoses.
  • ca  exteroceptor, n m
  • ca  exteroreceptor, n m
  • es  exteroceptor
  • es  exteroreceptor
  • en  exteroceptor
  • en  exteroreceptor

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definition
Receptor sensorial localitzat a la pell i a les mucoses.
  • ca  extinció, n f
  • es  extinción
  • en  extinction

Neurobiologia del comportament

Definition
Mètode del condicionament operant en què es provoca la disminució de la freqüència d'una resposta mitjançant l'eliminació dels reforçaments que prèviament han estimulat aquesta resposta.