Back to top
  • ca  yupik del Pacífic
  • ca  alutiiq sin. compl.
  • ca  sugcestun sin. compl.
  • ca  sugpiaq sin. compl.
  • ca  sugt'stun sin. compl.
  • cy  Yupik y Môr Tawel
  • cy  Alutiiq sin. compl.
  • cy  Sugcestun sin. compl.
  • cy  Sugpiaq sin. compl.
  • cy  Sugt'stun sin. compl.
  • de  Pazifik-Golf-Yupik
  • de  Alutiiq sin. compl.
  • de  Sugpiaq sin. compl.
  • de  Suk sin. compl.
  • en  Pacific Yupik
  • en  Alutiiq sin. compl.
  • en  Pacific Gulf Yupik sin. compl.
  • en  Sugcestun sin. compl.
  • en  Sugpiak sin. compl.
  • en  Sugpiaq sin. compl.
  • en  Suk sin. compl.
  • es  alutiiq
  • es  alutiiq sin. compl.
  • es  sugcestun sin. compl.
  • es  sugpiaq sin. compl.
  • es  sugt'stun sin. compl.
  • es  yupí del golfo sin. compl.
  • eu  ozeano Bareko yupikera
  • eu  alutiiq sin. compl.
  • eu  ozeano bareko yupikera sin. compl.
  • eu  sugcestun sin. compl.
  • eu  sugpiaq sin. compl.
  • eu  sugt'stun sin. compl.
  • fr  yupik du Golfe du Pacifique
  • fr  alutiiq sin. compl.
  • fr  chugach sin. compl.
  • fr  sugcestun sin. compl.
  • fr  sugpiaq sin. compl.
  • fr  sugt'stun sin. compl.
  • gl  yupik do Pacífico
  • gl  alutiiq sin. compl.
  • gl  sugcestun sin. compl.
  • gl  sugpiaq sin. compl.
  • gl  sugt'stun sin. compl.
  • gn  jupik Pasífiko-gua
  • gn  alutiiq sin. compl.
  • gn  sugcestun sin. compl.
  • gn  sugpiaq sin. compl.
  • gn  sugt'stun sin. compl.
  • it  yupik del golfo del Pacifico
  • it  alutiiq sin. compl.
  • it  sugcestun sin. compl.
  • it  sugpiaq sin. compl.
  • it  sugt'stun sin. compl.
  • pt  yupik do Pacífico
  • pt  alutiiq sin. compl.
  • pt  sugcestun sin. compl.
  • pt  sugpiaq sin. compl.
  • pt  sugt'stun sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Esquimoalèutica > Esquimal > Yupik, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
La relació genètica entre la branca esquimal i l'aleutiana de la família esquimoalèutica va ser descoberta a principi del segle XIX pels lingüistes de l'escola historicocomparativa. Les diferències entre les dues branques de la família són grans.

El grup yupik de la família esquimoalèutica està integrat per cinc llengües que es parlen a l'extrem oriental de Rússia i al sud-oest d'Alaska, territori originari de les llengües esquimals. Són el sirenikski (extingida) i el naukanski (totes dues pertanyents a la banda russa), el yupik de Sibèria central, parlat a la part russa i en una illa d'Alaska, i el yup'ik d'Alaska central i el del Pacífic, exclusivament americans.

El yupik del Pacífic només compta amb parlants adults. La població total és d'uns 3.000 individus, però només parlen la llengua uns 400.

Consta de dos dialectes: el txugatx (a la península de Kenai) i el koniag (a les penínsules de Koniag i d'Alaska). El grup dialectal koniag està en contacte amb la llengua aleuta.

Tradicionalment la comunitat s'autodenominava sugpiaq, 'gent real', i la seva llengua era el sugt'stun. El nom alutiiq és d'origen rus i neix de la confusió dels colonitzadors russos entre sugpiaq i aleutes. El terme yupik també significa 'persona real' i prové de yuk ('persona') i de pik ('real').
  • ca  suyà
  • ca  beiço de pau sin. compl.
  • ca  suiá sin. compl.
  • ca  tapajúna-goronã sin. compl.
  • ca  tapanhúna sin. compl.
  • cod  mê-kin-se-ji
  • ar  سويا
  • cy  Suyá
  • cy  Beiço de pau sin. compl.
  • cy  Suiá sin. compl.
  • cy  Tapajúna-goronã sin. compl.
  • cy  Tapanhúna sin. compl.
  • de  Suyá
  • de  Beiço de Pau sin. compl.
  • de  Suiá sin. compl.
  • de  Tapajúna-Goronã sin. compl.
  • de  Tapanhúna sin. compl.
  • en  Suyá
  • en  Beiço de Pau sin. compl.
  • en  Suiá sin. compl.
  • en  Tapajúna-Goronã sin. compl.
  • en  Tapanhúna sin. compl.
  • en  Tapayúna sin. compl.
  • es  suyá
  • es  beiço de pau sin. compl.
  • es  suiá sin. compl.
  • es  tapajúna-goronã sin. compl.
  • es  tapanhúna sin. compl.
  • eu  suiera
  • eu  beiço de pau sin. compl.
  • eu  suiá sin. compl.
  • eu  suyá sin. compl.
  • eu  tapajúna-goronã sin. compl.
  • eu  tapanhúna sin. compl.
  • fr  suya
  • fr  beiço de pau sin. compl.
  • fr  suiá sin. compl.
  • fr  tapajúna-goronã sin. compl.
  • fr  tapanhúna sin. compl.
  • gl  suiá
  • gl  beiço de pau sin. compl.
  • gl  suyá sin. compl.
  • gl  tapajúna-goronã sin. compl.
  • gl  tapanhúna sin. compl.
  • it  suyà
  • it  beiço de pau sin. compl.
  • it  suiá sin. compl.
  • it  tapajúna-goronã sin. compl.
  • it  tapanhúna sin. compl.
  • ja  スヤ語
  • ja  スイア語、 ベイソ・デ・パウ語、タパヌナ語、 タパユナ語 sin. compl.
  • nl  Suyá
  • nl  Beiço de Pau sin. compl.
  • nl  Suiá sin. compl.
  • nl  Tapajúna-Goronã sin. compl.
  • nl  Tapanhúna sin. compl.
  • pt  suyá
  • pt  beiço de pau sin. compl.
  • pt  suiá sin. compl.
  • pt  tapajúna-goronã sin. compl.
  • pt  tapanhúna sin. compl.
  • ru  Суйя
  • ru  Суя sin. compl.
  • ru  Тапаюна sin. compl.
  • ru  Тапаньюна sin. compl.
  • ru  Бейсо-де-пау sin. compl.
  • zh  苏亚语
  • zh  遂亚、贝乔德帕乌、塔帕尤纳-格罗那、塔潘胡纳 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

Definition
Els suyàs es van establir al Xingu fa uns 150 anys, procedents de l'est, seguint el curs del riu Ronuro. Tradicionalment hi ha hagut dos grups suyàs: el suyà oriental, anomenat també suyà del Xingu o suyà miçu, i el suyà occidental, conegut també com a beiço de pau, tapanhúna o tapayuna. No es va contactar amb aquests darrers, que vivien entre els rius Arinos i Sangue, fins al 1967, en què van ser traslladats al poble dels primers. Aquests dos grups parlen variants d'una mateixa llengua.

Les primeres referències als suyàs són de Von den Steinen, que els va trobar durant la seva primera expedició al Xingu l'any 1884. Però fins al 1959 una expedició governamental no va contactar amb ells. Des d'aleshores viuen en una reserva multiètnica, però el seu territori es veu amenaçat per l'establiment de colons i la contaminació del seus rius. Els tapayunes es van establir separadament el 1980.
  • ca  sukuma
  • ca  kisukuma sin. compl.
  • cod  kisukuma
  • ar  سوكوما
  • cy  Sukuma
  • cy  Kisukuma sin. compl.
  • de  Sukuma
  • de  Kisukuma sin. compl.
  • en  Sukuma
  • en  Kisukuma sin. compl.
  • es  sukuma
  • es  kisukuma sin. compl.
  • eu  sukumera
  • eu  kisukuma sin. compl.
  • eu  sukuma sin. compl.
  • fr  sukuma
  • fr  kisukuma sin. compl.
  • gl  sukuma
  • gl  kisukuma sin. compl.
  • gn  sukuma
  • gn  kisukuma sin. compl.
  • it  sukuma
  • it  kisukuma sin. compl.
  • pt  sukuma
  • pt  kisukuma sin. compl.
  • tmh  Tasukumat
  • tmh  Kisukuma sin. compl.
  • zh  苏库马语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
Els sukumes són el grup etnolingüístic més nombrós de Tanzània (aproximadament el 15,5% de la població total), mentre que els altres grups representen menys del 5% cadascun. Són un poble dedicat tradicionalment a l'agricultura que es va expandir per cercar noves terres de conreu i que, al final, es va establir en zones habitades per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic en algunes comunitats, com ara els zinzes i els subis, la majoria de les quals van esdevenir bilingües en sukuma.

La llengua sukuma és la llengua bantú que, històricament, ha tingut més parlants de Tanzània. Tanmateix, això està canviant amb l'oficialitat i la promoció del suahili. Actualment més del 90% de la població de Tanzània coneix el suahili i més de 70.000.000 persones l'utilitzen com a llengua franca a tota l'Àfrica oriental.

El sukuma s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

El terme kisukuma significa 'llengua del nord' en nyambezi.
  • ca  tausug
  • ca  joloano sin. compl.
  • ca  moro sin. compl.
  • ca  sulu sin. compl.
  • ca  suluk sin. compl.
  • ca  tau suug sin. compl.
  • ca  taw sug sin. compl.
  • ca  taw suluk sin. compl.
  • ar  تاوسوغية
  • cy  Tausug
  • cy  Joloano sin. compl.
  • cy  Moro sin. compl.
  • cy  Sulu sin. compl.
  • cy  Suluk sin. compl.
  • cy  Tau suug sin. compl.
  • cy  Taw sug sin. compl.
  • cy  Taw suluk sin. compl.
  • de  Tausug
  • de  Joloano sin. compl.
  • de  Moro sin. compl.
  • de  Sulu sin. compl.
  • de  Suluk sin. compl.
  • de  Taw Sug sin. compl.
  • de  Taw Suluk sin. compl.
  • en  Tausug
  • en  Joloano sin. compl.
  • en  Moro sin. compl.
  • en  Sulu sin. compl.
  • en  Suluk sin. compl.
  • en  Tau Suug sin. compl.
  • en  Tausog sin. compl.
  • en  Taw Sug sin. compl.
  • en  Taw Suluk sin. compl.
  • es  tausugo
  • es  joloano sin. compl.
  • es  moro sin. compl.
  • es  sulu sin. compl.
  • es  suluk sin. compl.
  • es  tau suug sin. compl.
  • es  taw sug sin. compl.
  • es  taw suluk sin. compl.
  • eu  tausugera
  • eu  joloano sin. compl.
  • eu  moro sin. compl.
  • eu  sulu sin. compl.
  • eu  suluk sin. compl.
  • eu  tau suug sin. compl.
  • eu  tausug sin. compl.
  • eu  taw sug sin. compl.
  • eu  taw suluk sin. compl.
  • fr  tausug
  • fr  joloano sin. compl.
  • fr  moro sin. compl.
  • fr  sulu sin. compl.
  • fr  suluk sin. compl.
  • fr  tau suug sin. compl.
  • fr  taw sug sin. compl.
  • fr  taw suluk sin. compl.
  • gl  tausug
  • gl  joloano sin. compl.
  • gl  moro sin. compl.
  • gl  sulu sin. compl.
  • gl  suluk sin. compl.
  • gl  tau suug sin. compl.
  • gl  taw sug sin. compl.
  • gl  taw suluk sin. compl.
  • gn  tausug
  • gn  joloano sin. compl.
  • gn  moro sin. compl.
  • gn  sulu sin. compl.
  • gn  suluk sin. compl.
  • gn  tau suug sin. compl.
  • gn  taw sug sin. compl.
  • gn  taw suluk sin. compl.
  • it  tausug
  • it  joloano sin. compl.
  • it  moro sin. compl.
  • it  sulu sin. compl.
  • it  suluk sin. compl.
  • it  tau suug sin. compl.
  • it  taw sug sin. compl.
  • it  taw suluk sin. compl.
  • pt  tausug
  • pt  joloano sin. compl.
  • pt  moro sin. compl.
  • pt  sulu sin. compl.
  • pt  suluk sin. compl.
  • pt  tau suug sin. compl.
  • pt  taw sug sin. compl.
  • pt  taw suluk sin. compl.
  • zh  陶苏格语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definition
El terme tausug fa referència al principal grup etnolingüístic de l'arxipèlag de Sulu. Els tausug són majoritàriament de religió musulmana i sembla que són originaris del nord-est de Mindanao, des d'on van emigrar a la regió sud-oest de les Filipines al segle XI.

Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen del nom tausug, el qual podria significar 'homes del corrent' (de tau ', home' i sug, 'corrent marí'), 'homes de Suug' (de tau, 'home' i Suug, antic nom de l'illa de Jolo) o 'homes valents' (de tau, 'home' i ma-isug, 'valent').

El territori tradicional de la llengua tausug és la zona de l'illa de Jolo. Actualment, s'utilitza com a llengua franca a Sulu, Basilan, Tawi-Tawi i sud de Palawan.

El tausug és la llengua majoritària a la província de Sulu, on es poden trobar 400.000 dels 700.000 parlants que hi ha a les Filipines: és la llengua dominant als municipis de Jolo, Indanan, Luuk, Pananaw, Parang, Patikul, Talipaw, Tapul i Maimbung; i és la llengua majoritària als municipis de Marunggas, Pata, Siasi i Tongkil. També es poden trobar uns 100.000 parlants d'aquesta llengua a l'estat de Sabah (Malàisia), principalment als districtes de Sempurna, Sandakan, Tawau, Lahad Datu, Labuk-Sugut i Kudat.

El tausug té poca variació dialectal i és lingüísticament propera al butuanon.
  • ca  tausug
  • ca  joloano sin. compl.
  • ca  moro sin. compl.
  • ca  sulu sin. compl.
  • ca  suluk sin. compl.
  • ca  tau suug sin. compl.
  • ca  taw sug sin. compl.
  • ca  taw suluk sin. compl.
  • ar  تاوسوغية
  • cy  Tausug
  • cy  Joloano sin. compl.
  • cy  Moro sin. compl.
  • cy  Sulu sin. compl.
  • cy  Suluk sin. compl.
  • cy  Tau suug sin. compl.
  • cy  Taw sug sin. compl.
  • cy  Taw suluk sin. compl.
  • de  Tausug
  • de  Joloano sin. compl.
  • de  Moro sin. compl.
  • de  Sulu sin. compl.
  • de  Suluk sin. compl.
  • de  Taw Sug sin. compl.
  • de  Taw Suluk sin. compl.
  • en  Tausug
  • en  Joloano sin. compl.
  • en  Moro sin. compl.
  • en  Sulu sin. compl.
  • en  Suluk sin. compl.
  • en  Tau Suug sin. compl.
  • en  Tausog sin. compl.
  • en  Taw Sug sin. compl.
  • en  Taw Suluk sin. compl.
  • es  tausugo
  • es  joloano sin. compl.
  • es  moro sin. compl.
  • es  sulu sin. compl.
  • es  suluk sin. compl.
  • es  tau suug sin. compl.
  • es  taw sug sin. compl.
  • es  taw suluk sin. compl.
  • eu  tausugera
  • eu  joloano sin. compl.
  • eu  moro sin. compl.
  • eu  sulu sin. compl.
  • eu  suluk sin. compl.
  • eu  tau suug sin. compl.
  • eu  tausug sin. compl.
  • eu  taw sug sin. compl.
  • eu  taw suluk sin. compl.
  • fr  tausug
  • fr  joloano sin. compl.
  • fr  moro sin. compl.
  • fr  sulu sin. compl.
  • fr  suluk sin. compl.
  • fr  tau suug sin. compl.
  • fr  taw sug sin. compl.
  • fr  taw suluk sin. compl.
  • gl  tausug
  • gl  joloano sin. compl.
  • gl  moro sin. compl.
  • gl  sulu sin. compl.
  • gl  suluk sin. compl.
  • gl  tau suug sin. compl.
  • gl  taw sug sin. compl.
  • gl  taw suluk sin. compl.
  • gn  tausug
  • gn  joloano sin. compl.
  • gn  moro sin. compl.
  • gn  sulu sin. compl.
  • gn  suluk sin. compl.
  • gn  tau suug sin. compl.
  • gn  taw sug sin. compl.
  • gn  taw suluk sin. compl.
  • it  tausug
  • it  joloano sin. compl.
  • it  moro sin. compl.
  • it  sulu sin. compl.
  • it  suluk sin. compl.
  • it  tau suug sin. compl.
  • it  taw sug sin. compl.
  • it  taw suluk sin. compl.
  • pt  tausug
  • pt  joloano sin. compl.
  • pt  moro sin. compl.
  • pt  sulu sin. compl.
  • pt  suluk sin. compl.
  • pt  tau suug sin. compl.
  • pt  taw sug sin. compl.
  • pt  taw suluk sin. compl.
  • zh  陶苏格语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definition
El terme tausug fa referència al principal grup etnolingüístic de l'arxipèlag de Sulu. Els tausug són majoritàriament de religió musulmana i sembla que són originaris del nord-est de Mindanao, des d'on van emigrar a la regió sud-oest de les Filipines al segle XI.

Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen del nom tausug, el qual podria significar 'homes del corrent' (de tau ', home' i sug, 'corrent marí'), 'homes de Suug' (de tau, 'home' i Suug, antic nom de l'illa de Jolo) o 'homes valents' (de tau, 'home' i ma-isug, 'valent').

El territori tradicional de la llengua tausug és la zona de l'illa de Jolo. Actualment, s'utilitza com a llengua franca a Sulu, Basilan, Tawi-Tawi i sud de Palawan.

El tausug és la llengua majoritària a la província de Sulu, on es poden trobar 400.000 dels 700.000 parlants que hi ha a les Filipines: és la llengua dominant als municipis de Jolo, Indanan, Luuk, Pananaw, Parang, Patikul, Talipaw, Tapul i Maimbung; i és la llengua majoritària als municipis de Marunggas, Pata, Siasi i Tongkil. També es poden trobar uns 100.000 parlants d'aquesta llengua a l'estat de Sabah (Malàisia), principalment als districtes de Sempurna, Sandakan, Tawau, Lahad Datu, Labuk-Sugut i Kudat.

El tausug té poca variació dialectal i és lingüísticament propera al butuanon.
  • ca  sumbwa
  • ca  kisumbwa sin. compl.
  • de  Sumbwa
  • de  Kisumbwa sin. compl.
  • en  Sumbwa
  • en  Kisumbwa sin. compl.
  • es  sumbwa
  • es  kisumbwa sin. compl.
  • eu  sumbwa
  • eu  kisumbwa sin. compl.
  • fr  sumbwa
  • fr  kisumbwa sin. compl.
  • gl  sumbwa
  • gl  kisumbwa sin. compl.
  • it  sumbwa
  • it  kisumbwa sin. compl.
  • nl  Sumbwa
  • nl  Kisumbwa sin. compl.
  • pt  sumbwa
  • pt  kisumbwa sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
El grup etnolingüístic sumbwa se situa al nord de Tanzània, al sud del llac Victòria. Entre els grups veïns trobem els zinzes, els sukumes, els nyamwezis i els has.

Els sumbwes han rebut una forta influència dels sukumes, poble que tradicionalment s'ha dedicat a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte lingüístic i cultural sobre grups com ara els sumbwes, els subis, els nyamwezis i els zinzes.

Generalment, els parlants de sumbwa tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.

El sumbwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

El sumbwa rep altres denominacions, entre les quals kisumbwa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisumbwa, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (kisumbwa, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
  • ca  mayangna
  • ca  sumo sin. compl.
  • ca  sumo tawahka sin. compl.
  • ca  sumu sin. compl.
  • ca  sumu del nord sin. compl.
  • cod  mayangna balna
  • ar  مايانغنا
  • cy  Mayangna
  • cy  Sumo sin. compl.
  • cy  Sumo tawahka sin. compl.
  • cy  Sumu sin. compl.
  • cy  Sumu gogleddol sin. compl.
  • de  Mayangna
  • de  Nordsumu sin. compl.
  • de  Sumo sin. compl.
  • de  Sumo Tawahka sin. compl.
  • de  Sumu sin. compl.
  • en  Mayangna
  • en  Northern Sumo sin. compl.
  • en  Sumo sin. compl.
  • en  Sumo Tawahka sin. compl.
  • en  Sumu sin. compl.
  • es  mayangna
  • es  sumo sin. compl.
  • es  sumo tawahka sin. compl.
  • es  sumu sin. compl.
  • es  sumu del norte sin. compl.
  • eu  mayangnera
  • eu  iparraldeko sumuera sin. compl.
  • eu  sumo sin. compl.
  • eu  sumo tawahka sin. compl.
  • eu  sumu sin. compl.
  • eu  sumuera sin. compl.
  • fr  mayangna
  • fr  sumo sin. compl.
  • fr  sumo tawahka sin. compl.
  • fr  sumu sin. compl.
  • fr  sumu du nord sin. compl.
  • gn  majangna
  • gn  sumo sin. compl.
  • gn  sumo tawahka sin. compl.
  • gn  sumu sin. compl.
  • it  mayangna
  • it  sumo sin. compl.
  • it  sumo tawahka sin. compl.
  • it  sumu sin. compl.
  • it  sumu del nord sin. compl.
  • ja  マヤングナ語
  • ja  スム語 sin. compl.
  • ja  スモ語 sin. compl.
  • ja  北スモ語 sin. compl.
  • ja  スモ・タワカ語 sin. compl.
  • nl  Mayangna
  • nl  Noordelijk Sumu sin. compl.
  • nl  Sumo sin. compl.
  • nl  Sumo Tawahka sin. compl.
  • nl  Sumu sin. compl.
  • pt  mayangna
  • pt  sumo sin. compl.
  • pt  sumo tawahka sin. compl.
  • pt  sumu sin. compl.
  • pt  sumu do norte sin. compl.
  • ru  Маянгна
  • ru  Суму sin. compl.
  • ru  Северный сумо sin. compl.
  • ru  Сумо sin. compl.
  • ru  Сумо тавака sin. compl.
  • zh  玛扬纳语
  • zh  苏木语、苏莫语、塔瓦赫卡-苏木语、北部苏木语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Misumalpa > Sumu-cacaopera-matagalpa > Sumu, Amèrica > Hondures, Amèrica > Nicaragua

Definition
La família misumalpa podria estar relacionada amb la txibtxa, l'únic representant de la qual a Nicaragua és el rama. Misumalpa és un terme creat per lingüistes a partir dels dos primers fonemes de les paraules miskitu, sumu i matagalpa, més els tres últims del gentilici matagalpa.

El mayangna o sumu del nord està format per tres variants dialectals: el panamahka i el tuahka, parlats a Nicaragua, i el tawahka, parlat a Honduras. No hi ha intel·ligibilitat entre aquesta llengua i l'ulwa o sumu del sud. Els mayangnes rebutgen la denominació sumu, un terme del miskitu de sentit despectiu.

Cada cop és més freqüent l'ús del miskitu entre els parlants de mayangna, especialment a la comunitat d'Hondures. La major part dels mayangna parla també espanyol.

Des de 1995 es desenvolupa a Hondures el Proyecto de Educación Bilingüe Intercultural Tawahka (PEBIT), que ha dut a terme programes de formació de mestres, de producció de materials padagògics, d'investigació lingüística i etnogràfica, i de construcció i equipament de centres escolars. Anteriorment, la major part dels docents usaven el miskitu com a llengua de comunicació escolar juntament amb l'espanyol, llengües amb major prestigi i pes demogràfic a la zona.
  • ca  mayangna
  • ca  sumo sin. compl.
  • ca  sumo tawahka sin. compl.
  • ca  sumu sin. compl.
  • ca  sumu del nord sin. compl.
  • cod  mayangna balna
  • ar  مايانغنا
  • cy  Mayangna
  • cy  Sumo sin. compl.
  • cy  Sumo tawahka sin. compl.
  • cy  Sumu sin. compl.
  • cy  Sumu gogleddol sin. compl.
  • de  Mayangna
  • de  Nordsumu sin. compl.
  • de  Sumo sin. compl.
  • de  Sumo Tawahka sin. compl.
  • de  Sumu sin. compl.
  • en  Mayangna
  • en  Northern Sumo sin. compl.
  • en  Sumo sin. compl.
  • en  Sumo Tawahka sin. compl.
  • en  Sumu sin. compl.
  • es  mayangna
  • es  sumo sin. compl.
  • es  sumo tawahka sin. compl.
  • es  sumu sin. compl.
  • es  sumu del norte sin. compl.
  • eu  mayangnera
  • eu  iparraldeko sumuera sin. compl.
  • eu  sumo sin. compl.
  • eu  sumo tawahka sin. compl.
  • eu  sumu sin. compl.
  • eu  sumuera sin. compl.
  • fr  mayangna
  • fr  sumo sin. compl.
  • fr  sumo tawahka sin. compl.
  • fr  sumu sin. compl.
  • fr  sumu du nord sin. compl.
  • gn  majangna
  • gn  sumo sin. compl.
  • gn  sumo tawahka sin. compl.
  • gn  sumu sin. compl.
  • it  mayangna
  • it  sumo sin. compl.
  • it  sumo tawahka sin. compl.
  • it  sumu sin. compl.
  • it  sumu del nord sin. compl.
  • ja  マヤングナ語
  • ja  スム語 sin. compl.
  • ja  スモ語 sin. compl.
  • ja  北スモ語 sin. compl.
  • ja  スモ・タワカ語 sin. compl.
  • nl  Mayangna
  • nl  Noordelijk Sumu sin. compl.
  • nl  Sumo sin. compl.
  • nl  Sumo Tawahka sin. compl.
  • nl  Sumu sin. compl.
  • pt  mayangna
  • pt  sumo sin. compl.
  • pt  sumo tawahka sin. compl.
  • pt  sumu sin. compl.
  • pt  sumu do norte sin. compl.
  • ru  Маянгна
  • ru  Суму sin. compl.
  • ru  Северный сумо sin. compl.
  • ru  Сумо sin. compl.
  • ru  Сумо тавака sin. compl.
  • zh  玛扬纳语
  • zh  苏木语、苏莫语、塔瓦赫卡-苏木语、北部苏木语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Misumalpa > Sumu-cacaopera-matagalpa > Sumu, Amèrica > Hondures, Amèrica > Nicaragua

Definition
La família misumalpa podria estar relacionada amb la txibtxa, l'únic representant de la qual a Nicaragua és el rama. Misumalpa és un terme creat per lingüistes a partir dels dos primers fonemes de les paraules miskitu, sumu i matagalpa, més els tres últims del gentilici matagalpa.

El mayangna o sumu del nord està format per tres variants dialectals: el panamahka i el tuahka, parlats a Nicaragua, i el tawahka, parlat a Honduras. No hi ha intel·ligibilitat entre aquesta llengua i l'ulwa o sumu del sud. Els mayangnes rebutgen la denominació sumu, un terme del miskitu de sentit despectiu.

Cada cop és més freqüent l'ús del miskitu entre els parlants de mayangna, especialment a la comunitat d'Hondures. La major part dels mayangna parla també espanyol.

Des de 1995 es desenvolupa a Hondures el Proyecto de Educación Bilingüe Intercultural Tawahka (PEBIT), que ha dut a terme programes de formació de mestres, de producció de materials padagògics, d'investigació lingüística i etnogràfica, i de construcció i equipament de centres escolars. Anteriorment, la major part dels docents usaven el miskitu com a llengua de comunicació escolar juntament amb l'espanyol, llengües amb major prestigi i pes demogràfic a la zona.
  • ca  mayangna
  • ca  sumo sin. compl.
  • ca  sumo tawahka sin. compl.
  • ca  sumu sin. compl.
  • ca  sumu del nord sin. compl.
  • cod  mayangna balna
  • ar  مايانغنا
  • cy  Mayangna
  • cy  Sumo sin. compl.
  • cy  Sumo tawahka sin. compl.
  • cy  Sumu sin. compl.
  • cy  Sumu gogleddol sin. compl.
  • de  Mayangna
  • de  Nordsumu sin. compl.
  • de  Sumo sin. compl.
  • de  Sumo Tawahka sin. compl.
  • de  Sumu sin. compl.
  • en  Mayangna
  • en  Northern Sumo sin. compl.
  • en  Sumo sin. compl.
  • en  Sumo Tawahka sin. compl.
  • en  Sumu sin. compl.
  • es  mayangna
  • es  sumo sin. compl.
  • es  sumo tawahka sin. compl.
  • es  sumu sin. compl.
  • es  sumu del norte sin. compl.
  • eu  mayangnera
  • eu  iparraldeko sumuera sin. compl.
  • eu  sumo sin. compl.
  • eu  sumo tawahka sin. compl.
  • eu  sumu sin. compl.
  • eu  sumuera sin. compl.
  • fr  mayangna
  • fr  sumo sin. compl.
  • fr  sumo tawahka sin. compl.
  • fr  sumu sin. compl.
  • fr  sumu du nord sin. compl.
  • gn  majangna
  • gn  sumo sin. compl.
  • gn  sumo tawahka sin. compl.
  • gn  sumu sin. compl.
  • it  mayangna
  • it  sumo sin. compl.
  • it  sumo tawahka sin. compl.
  • it  sumu sin. compl.
  • it  sumu del nord sin. compl.
  • ja  マヤングナ語
  • ja  スム語 sin. compl.
  • ja  スモ語 sin. compl.
  • ja  北スモ語 sin. compl.
  • ja  スモ・タワカ語 sin. compl.
  • nl  Mayangna
  • nl  Noordelijk Sumu sin. compl.
  • nl  Sumo sin. compl.
  • nl  Sumo Tawahka sin. compl.
  • nl  Sumu sin. compl.
  • pt  mayangna
  • pt  sumo sin. compl.
  • pt  sumo tawahka sin. compl.
  • pt  sumu sin. compl.
  • pt  sumu do norte sin. compl.
  • ru  Маянгна
  • ru  Суму sin. compl.
  • ru  Северный сумо sin. compl.
  • ru  Сумо sin. compl.
  • ru  Сумо тавака sin. compl.
  • zh  玛扬纳语
  • zh  苏木语、苏莫语、塔瓦赫卡-苏木语、北部苏木语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Misumalpa > Sumu-cacaopera-matagalpa > Sumu, Amèrica > Hondures, Amèrica > Nicaragua

Definition
La família misumalpa podria estar relacionada amb la txibtxa, l'únic representant de la qual a Nicaragua és el rama. Misumalpa és un terme creat per lingüistes a partir dels dos primers fonemes de les paraules miskitu, sumu i matagalpa, més els tres últims del gentilici matagalpa.

El mayangna o sumu del nord està format per tres variants dialectals: el panamahka i el tuahka, parlats a Nicaragua, i el tawahka, parlat a Honduras. No hi ha intel·ligibilitat entre aquesta llengua i l'ulwa o sumu del sud. Els mayangnes rebutgen la denominació sumu, un terme del miskitu de sentit despectiu.

Cada cop és més freqüent l'ús del miskitu entre els parlants de mayangna, especialment a la comunitat d'Hondures. La major part dels mayangna parla també espanyol.

Des de 1995 es desenvolupa a Hondures el Proyecto de Educación Bilingüe Intercultural Tawahka (PEBIT), que ha dut a terme programes de formació de mestres, de producció de materials padagògics, d'investigació lingüística i etnogràfica, i de construcció i equipament de centres escolars. Anteriorment, la major part dels docents usaven el miskitu com a llengua de comunicació escolar juntament amb l'espanyol, llengües amb major prestigi i pes demogràfic a la zona.
  • ca  mayangna
  • ca  sumo sin. compl.
  • ca  sumo tawahka sin. compl.
  • ca  sumu sin. compl.
  • ca  sumu del nord sin. compl.
  • cod  mayangna balna
  • ar  مايانغنا
  • cy  Mayangna
  • cy  Sumo sin. compl.
  • cy  Sumo tawahka sin. compl.
  • cy  Sumu sin. compl.
  • cy  Sumu gogleddol sin. compl.
  • de  Mayangna
  • de  Nordsumu sin. compl.
  • de  Sumo sin. compl.
  • de  Sumo Tawahka sin. compl.
  • de  Sumu sin. compl.
  • en  Mayangna
  • en  Northern Sumo sin. compl.
  • en  Sumo sin. compl.
  • en  Sumo Tawahka sin. compl.
  • en  Sumu sin. compl.
  • es  mayangna
  • es  sumo sin. compl.
  • es  sumo tawahka sin. compl.
  • es  sumu sin. compl.
  • es  sumu del norte sin. compl.
  • eu  mayangnera
  • eu  iparraldeko sumuera sin. compl.
  • eu  sumo sin. compl.
  • eu  sumo tawahka sin. compl.
  • eu  sumu sin. compl.
  • eu  sumuera sin. compl.
  • fr  mayangna
  • fr  sumo sin. compl.
  • fr  sumo tawahka sin. compl.
  • fr  sumu sin. compl.
  • fr  sumu du nord sin. compl.
  • gn  majangna
  • gn  sumo sin. compl.
  • gn  sumo tawahka sin. compl.
  • gn  sumu sin. compl.
  • it  mayangna
  • it  sumo sin. compl.
  • it  sumo tawahka sin. compl.
  • it  sumu sin. compl.
  • it  sumu del nord sin. compl.
  • ja  マヤングナ語
  • ja  スム語 sin. compl.
  • ja  スモ語 sin. compl.
  • ja  北スモ語 sin. compl.
  • ja  スモ・タワカ語 sin. compl.
  • nl  Mayangna
  • nl  Noordelijk Sumu sin. compl.
  • nl  Sumo sin. compl.
  • nl  Sumo Tawahka sin. compl.
  • nl  Sumu sin. compl.
  • pt  mayangna
  • pt  sumo sin. compl.
  • pt  sumo tawahka sin. compl.
  • pt  sumu sin. compl.
  • pt  sumu do norte sin. compl.
  • ru  Маянгна
  • ru  Суму sin. compl.
  • ru  Северный сумо sin. compl.
  • ru  Сумо sin. compl.
  • ru  Сумо тавака sin. compl.
  • zh  玛扬纳语
  • zh  苏木语、苏莫语、塔瓦赫卡-苏木语、北部苏木语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Misumalpa > Sumu-cacaopera-matagalpa > Sumu, Amèrica > Hondures, Amèrica > Nicaragua

Definition
La família misumalpa podria estar relacionada amb la txibtxa, l'únic representant de la qual a Nicaragua és el rama. Misumalpa és un terme creat per lingüistes a partir dels dos primers fonemes de les paraules miskitu, sumu i matagalpa, més els tres últims del gentilici matagalpa.

El mayangna o sumu del nord està format per tres variants dialectals: el panamahka i el tuahka, parlats a Nicaragua, i el tawahka, parlat a Honduras. No hi ha intel·ligibilitat entre aquesta llengua i l'ulwa o sumu del sud. Els mayangnes rebutgen la denominació sumu, un terme del miskitu de sentit despectiu.

Cada cop és més freqüent l'ús del miskitu entre els parlants de mayangna, especialment a la comunitat d'Hondures. La major part dels mayangna parla també espanyol.

Des de 1995 es desenvolupa a Hondures el Proyecto de Educación Bilingüe Intercultural Tawahka (PEBIT), que ha dut a terme programes de formació de mestres, de producció de materials padagògics, d'investigació lingüística i etnogràfica, i de construcció i equipament de centres escolars. Anteriorment, la major part dels docents usaven el miskitu com a llengua de comunicació escolar juntament amb l'espanyol, llengües amb major prestigi i pes demogràfic a la zona.