Diccionari de llengües del món

Presentation

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Language

micmac

Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

ca micmac
ca mi'gmaq sin. compl.
ca mi'kmag sin. compl.
ca mi'kmaw sin. compl.
ca restigouche sin. compl.
cod l'nui'sin
cy Micmac
cy Mi'gmaq sin. compl.
cy Mi'kmag sin. compl.
cy Mi'kmaw sin. compl.
cy Restigouche sin. compl.
de Mi'kmaq
de Mi'gmaq sin. compl.
de Mi'kmaw sin. compl.
de Micmac sin. compl.
de Restigouche sin. compl.
en Micmac
en Mi'gmaq sin. compl.
en Mi'kmag sin. compl.
en Mi'kmaq sin. compl.
en Mi'kmaw sin. compl.
en Miigmao sin. compl.
en Mikmaq sin. compl.
en Restigouche sin. compl.
es miquimaque
es mi'gmaq sin. compl.
es mi'kmag sin. compl.
es mi'kmaw sin. compl.
es restigouche sin. compl.
eu mikmakera
eu mi'gmaq sin. compl.
eu mi'kmag sin. compl.
eu mi'kmaw sin. compl.
eu micmac sin. compl.
eu mikmakera sin. compl.
eu restigouche sin. compl.
fr micmac
fr mi'gmaq sin. compl.
fr mi'kmag sin. compl.
fr mi'kmaw sin. compl.
fr restigouche sin. compl.
fr ristigouche sin. compl.
gl micmac
gl mi'gmaq sin. compl.
gl mi'kmag sin. compl.
gl mi'kmaw sin. compl.
gl restigouche sin. compl.
gn micmac
gn mi'gmaq sin. compl.
gn mi'kmag sin. compl.
gn mi'kmaw sin. compl.
gn restigouche sin. compl.
it mi'kmaq
it mi'gmaq sin. compl.
it mi'kmag sin. compl.
it mi'kmaw sin. compl.
it micmac sin. compl.
it restigouche sin. compl.
pt micmac
pt mi'gmaq sin. compl.
pt mi'kmag sin. compl.
pt mi'kmaw sin. compl.
pt restigouche sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition

La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

El micmac és la llengua més septentrional de la branca algonquina oriental i també la més divergent. Dins de la llengua, la varietat del Quebec, anomenada restigouche, és la que presenta més particularitats dialectals.

Es considera que el micmac és una de les llengües indígenes americanes amb una salut més forta. Tot i que les xifres en relació amb els parlants de la llengua baixen des dels anys setanta, els infants encara aprenen la llengua. Tots els membres de la comunitat, però, saben anglès o francès segons la zona en què viuen.

Els micmacs, en contacte amb els europeus, es van aliar amb els francesos. Així van aconseguir evitar la massacre i preservar el territori propi. D'altra banda, els pobles maliseet, passamaquoddy, micmac, abenaki i penobscot van integrar la ja desapareguda confederació dels pobles de l'est, la Wabanaki Alliance, que tenia per objectiu defensar-se de les amenaces dels europeus.

Originàriament els micmacs s'anomenaven inu'k o i'nu'k, que significa 'la gent'. El terme micmac prové de la forma pròpia mik'kmaq, que significa 'els meus amics' i que és la designació preferida per la comunitat.

Actualment el micmac s'escriu en alfabet llatí. Abans de l'arribada dels europeus, però, els micmacs empraven un sistema d'escriptura de base jeroglífica completament diferent de les escriptures maia o egípcia. En un principi els missioners jesuïtes van aprofitar aquest sistema d'escriptura per transmetre les pregàries.

miguelinho

Tupí, Amèrica > Brasil

ca puruborà
ca aurã sin. compl.
ca kuyubí sin. compl.
ca miguelinho sin. compl.
ca pumbora sin. compl.
ca puruba sin. compl.
ar بوروبورا
cy Puruborá
cy Aurã sin. compl.
cy Kuyubí sin. compl.
cy Miguelinho sin. compl.
cy Pumbora sin. compl.
cy Puruba sin. compl.
de Puruborá
de Aurã sin. compl.
de Kuyubí sin. compl.
de Miguelinho sin. compl.
de Pumbora sin. compl.
de Puruba sin. compl.
en Puruborá
en Aurã sin. compl.
en Kuyubi sin. compl.
en Miguelenho sin. compl.
en Pumbora sin. compl.
en Puruba sin. compl.
es puruborá
es aurã sin. compl.
es kuyubí sin. compl.
es miguelinho sin. compl.
es pumbora sin. compl.
es puruba sin. compl.
eu puruborera
eu aurã sin. compl.
eu kuyubí sin. compl.
eu miguelinho sin. compl.
eu pumbora sin. compl.
eu puruba sin. compl.
eu puruborá sin. compl.
fr puruborá
fr aurã sin. compl.
fr kuyubí sin. compl.
fr miguelinho sin. compl.
fr pumbora sin. compl.
fr puruba sin. compl.
gl puruborá
gl aurã sin. compl.
gl kuyubí sin. compl.
gl miguelinho sin. compl.
gl pumbora sin. compl.
gl puruba sin. compl.
it purubora
it aurã sin. compl.
it kuyubí sin. compl.
it miguelinho sin. compl.
it pumbora sin. compl.
it puruba sin. compl.
ja プルボラ語
nl Puruborá
nl Aurã sin. compl.
nl Kuyubí sin. compl.
nl Miguelinho sin. compl.
nl Pumbora sin. compl.
nl Puruba sin. compl.
pt puruborá
pt aurã sin. compl.
pt kuyubí sin. compl.
pt miguelenho sin. compl.
pt pumbora sin. compl.
pt puruba sin. compl.
ru Пурубора
zh 普鲁博拉语
zh 普卢巴、彭博拉、库尤比、米格林诺、奥拉 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

Tupí, Amèrica > Brasil

Definition

El territori tradicional dels puruboràs es trobava a la zona del riu Manoel Correia, afluent del São Miguel. Actualment estan disseminats per diversos municipis de l'estat de Rondònia.

Els puruboràs van ser contactats el 1919 i van començar a treballar en l'explotació del cautxú. Van patir epidèmies (grip, xarampió) que van delmar el grup. Diverses circumstàncies van provocar la dispersió de la comunitat i el mestissatge. El poble puruborà es va considerar extingit.

A la dècada de 1980, però, es van localitzar diverses famílies puruboràs i es va celebrar una trobada en què es van reunir 30 adults i 15 infants. Aquest grup tenia intenció de fundar una associació i reivindicar les seves terres tradicionals. Una lingüista que va participar en la trobada ha reunit un vocabulari de 200 mots puruboràs i es proposa continuar treballant sobre la llengua per elaborar diversos materials. Tot plegat s'emmarca en un procés de recuperació de la llengua i la cultura puruboràs, i de lluita per recuperar les seves terres.

No s'ha de confondre aquesta llengua amb el (puru)bora de la família witoto.

miguhni

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

ca amasi
ca miguhni sin. compl.
ca nguni sin. compl.
ca ngunu sin. compl.
ca ngwaw sin. compl.
cod ngwo
de Amasi
en Amasi
en Miguhni sin. compl.
en Nguni sin. compl.
en Ngunu sin. compl.
en Ngwaw sin. compl.
es amasi
es miguhni sin. compl.
es nguni sin. compl.
es ngunu sin. compl.
es ngwaw sin. compl.
eu amasi
eu miguhni sin. compl.
eu nguni sin. compl.
eu ngunu sin. compl.
eu ngwaw sin. compl.
fr amasi
fr miguhni sin. compl.
fr nguni sin. compl.
fr ngunu sin. compl.
fr ngwaw sin. compl.
gl amasi
gl miguhni sin. compl.
gl nguni sin. compl.
gl ngunu sin. compl.
gl ngwaw sin. compl.
it amasi
it miguhni sin. compl.
it nguni sin. compl.
it ngunu sin. compl.
it ngwaw sin. compl.
nl Amasi
nl Miguhni sin. compl.
nl Nguni sin. compl.
nl Ngunu sin. compl.
nl Ngwaw sin. compl.
pt amasi
pt miguhni sin. compl.
pt nguni sin. compl.
pt ngunu sin. compl.
pt ngwaw sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

Definition

L'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, s'havia classificat com una variant del manta (llengua inclosa inicialment dins el grup tivoide i posteriorment dins el momo occidental), però actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.

Els amasis es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns, les llengües dels quals han estat considerades variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. Tots aquests grups anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses. A més del ngwo i l'amasi, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi.

No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi; el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.

Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.

S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.

miguhni

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

ca konda
ca miguhni sin. compl.
ca nguni sin. compl.
ca ngunu sin. compl.
ca ngwaw sin. compl.
cod ngwo
de Konda
de Miguhni sin. compl.
de Nguni sin. compl.
de Ngunu sin. compl.
de Ngwaw sin. compl.
en Konda
en Miguhni sin. compl.
en Nguni sin. compl.
en Ngunu sin. compl.
en Ngwaw sin. compl.
es konda
es miguhni sin. compl.
es nguni sin. compl.
es ngunu sin. compl.
es ngwaw sin. compl.
eu konda
eu miguhni sin. compl.
eu nguni sin. compl.
eu ngunu sin. compl.
eu ngwaw sin. compl.
fr konda
fr miguhni sin. compl.
fr nguni sin. compl.
fr ngunu sin. compl.
fr ngwaw sin. compl.
gl konda
gl miguhni sin. compl.
gl nguni sin. compl.
gl ngunu sin. compl.
gl ngwaw sin. compl.
it konda
it miguhni sin. compl.
it nguni sin. compl.
it ngunu sin. compl.
it ngwaw sin. compl.
nl Konda
nl Miguhni sin. compl.
nl Nguni sin. compl.
nl Ngunu sin. compl.
nl Ngwaw sin. compl.
pt konda
pt miguhni sin. compl.
pt nguni sin. compl.
pt ngunu sin. compl.
pt ngwaw sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

Definition

El konda és parlat per una comunitat que s'autodenomina konda o ikonda i anomena la seva llengua konda tigako. Els kondes es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns. Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo.

A més del konda i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.

No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.

Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.

S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.

miguhni

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

ca ngwo
ca miguhni sin. compl.
ca nguni sin. compl.
ca ngunu sin. compl.
ca ngwaw sin. compl.
cod ngwo
ar نغوو
cy Ngwo
cy Banya sin. compl.
cy Ngwaw sin. compl.
de Ngwo
de Banya sin. compl.
de Ngwaw sin. compl.
en Ngwo
en Banya sin. compl.
en Ngwaw sin. compl.
es enguo
es banya sin. compl.
es ngwaw sin. compl.
es ngwo sin. compl.
eu ngwoera
eu banya sin. compl.
eu ngwaw sin. compl.
fr ngwo
fr banya sin. compl.
fr ngwaw sin. compl.
gl ngwo
gl banya sin. compl.
gl ngwaw sin. compl.
gn enguo
it ngwo
it banya sin. compl.
it ngwaw sin. compl.
ja ングウォ語
nl Ngwo
nl Banya sin. compl.
nl Ngwaw sin. compl.
pt ngwo
pt banya sin. compl.
pt ngwaw sin. compl.
ru Нгво
ru Банья sin. compl.
zh 恩沃语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

Definition

El ngwo és una llengua del grup momo parlada al poble de Ngwo, a la subdivisió Njikwa. El grup ètnic s'autodenomina widikum i anomena ngwo la seva llengua. A diversos pobles de la zona hi ha altres grups que es consideren també pertanyents a la comunitat widikum, però que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses: a Ikweri trobem els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Konda, els kondes o ikondes, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.

No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Les dades sobre el nombre de parlants mostren moltes divergències: van des dels 22.000 parlants fins als 67.000. Probablement la inclusió o no de certes varietats influeix en aquesta variació.

Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo. Aquestes variants són emprades de manera habitual en la vida de la comunitat; tan sols a Bakwa es destaca un ús creixent del pidgin anglès entre els joves.

S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten aquests materials en ngwo.

mikasuki