Diccionari nàutic

Punt en què el Sol, en el seu camí sobre l'eclíptica, talla l'equador celeste en passar de l'hemisferi sud a l'hemisferi nord celestes, que es pren com a origen de l'ascensió recta.

Extrem d'un cap o d'una cadena.

Peça punxeguda d'un arpó enroscada a l'extrem, que serveix per a fer-lo penetrar en l'animal capturat.

Braç de terra de poca extensió que avança dins la mar.

Barra de fusta o metàl·lica que sosté, juntament amb d'altres, els baus de la coberta per llur part central.

Element de bord semblant a una ploma, però més petit.

Alçària del buc d'una nau.

Utensili usat en les mestrances, que consta d'una barra de fusta llarga i prima, un dels extrems del qual acaba en dues punxes.

Orsar, navegar de bolina.

Pal llarg, horitzontal inclinat, que surt enfora del buc de la nau i serveix ordinàriament per a hissar-hi una vela triangular.