Diccionari nàutic

Constel·lació boreal situada entre les d'Hèrcules, el Dragó, el Cigne i la Guineueta, l'estel de primera magnitud de la qual és Vega.

Que perfora les roques.

Sistema d'impressió planogràfica basat en la repulsió mútua que es produeix entre l'aigua i les tintes grasses.

Regió que és a la vora de la mar i en rep una forta influència.

Capa externa, sòlida i rígida del globus terraqüi.

Unitat bàsica de capacitat en el sistema mètric equivalent a un decímetre cúbic.

Gran extensió perenne d'aigua que ocupa una depressió del continent.

Corda que en un cap té un ull per on passa l'altre cap, que escorrent-se en estirar-lo, fa petita la baga, i que serveix per a agafar i per a subjectar.

Llaç amb què es lliga el taló de la sabatilla a la pedalina, que deixa al remer un cert moviment de taló i li permet alliberar-se de la sabatilla en cas de bolcada.

Baga que en estirar-ne o afluixar-ne un cap s'estreny o s'eixampla sense desfer-se.