Diccionari nàutic

Dispositiu d'algunes màquines que permet d'invertir el sentit de marxa.

Embarcació de fer regates, per a dos, quatre, sis o vuit remers a més del timoner, oberta, llarga i estreta, de dues rodes, rasa, amb bancs corredissos, propulsada amb rems armats en punta sense portants i governada amb timó.

Veler d'esbarjo amb un aparell format bàsicament per un arbre mestre i un petit arbre de mitjana posat a popa del timó, ambdós amb veles de tall.

Embarcació al servei del capità d'una nau o del comandament d'un vaixell, oberta, elegant, de línies fines, amb espill a popa, rasa, propulsada amb rems armats en punta i governada amb timó.

Iol per a un sol remer.

Adquisició de càrrega elèctrica per part de molècules atmosfèriques o les partícules en suspensió a l'aire.

Conjunt de regions de l'alta atmosfera que s'estén aproximadament entre uns 60 i uns 600 quilòmetres d'altitud i es caracteritza per una forta ionització de l'aire, que esdevé conductor de l'electricitat.

Embarcació emprada per a la navegació esportiva i d'esbarjo, de vela, de motor o de tots dos mitjans, i que esta equipada per viure-hi.

Fusta corretjosa i dura que s'empra en les obres de fusteria de blanc dels vaixells.

Banda espectral que comprèn longituds d'ona des de 0,7 fins a 100 µm.