Diccionari nàutic

Dispositiu consistent en un ganxo l'extrem oposat del qual acaba en un ull, pel qual passa l'argolla que serveix per a fixar-lo a la malla de la cadena on va subjecte.

Ganxo de forma semblant a una àncora, que s'usa per a enganxar-hi les eslingues de tal manera que les pernades de les quals no es mosseguin entre si.

Ganxo de càrrega la punta del qual està sensiblement inclinada cap a dins amb la finalitat d'evitar que es desenganxi accidentalment l'estrop que sosté la càrrega.

Ganxo gros de ferro posat al cap d'una corda o una cadena, que serveix per a enganxar-hi l'àncora quan en salpar surt a flor d'aigua i hissar-la a dalt més fàcilment.

Argolla de ferro amb dos ganxos les puntes dels quals estan situades en sentits oposats.

Peça recta que a manera de braçal surt de l'amura d'un vaixell per a formar l'esperó.

Part exterior del buc de la barca, que va des de les escues fins a popa o a proa.

Porció del buc compresa entre la quaderna mestra i el codast.

Porció del buc compresa entre la quaderna mestra i la roda de proa.

Calamarsa menuda.